Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
reentrada
Astronàutica
Nom amb el qual hom designa, bé que impròpiament, la tornada d’un giny espacial a l’atmosfera abans d’aterrar o amarar.
La reentrada pot ésser en direcció pròxima a la radial, emprada en míssils balístics i caracteritzada per una forta desceleració i una difícil intercepció, o gairebé tangencial, en el cas de descens planant, tal com ho fa la llançadora espacial El cas intermedi és emprat en la reentrada de càpsules, en les quals hom fa ús de la frenada aerodinàmica per tal de reduir-ne la velocitat, com fou el cas de les càpsules tripulades dels programes nord-americans i soviètics En qualsevol cas, cal recórrer a una adequada protecció tèrmica, mitjançant una capa de material ablatiu ablació, per tal de…
apesantor
©
Astronàutica
Absència de pes d’un cos material com a resultat del seu moviment lliure i solament sota la influència combinada de gravetat i inèrcia.
El tripulants d’una astronau entren en l’estat d’apesantor a la fi de la fase propulsada i romanen en aquest estat durant tota la trajectòria orbital fins a l’instant en què actuen de nou els propulsors per maniobrar accelerant o frenant, o en què la nau queda sotmesa al fregament aerodinàmic en retornar a l’atmosfera L’estat d’apesantor és tolerat durant uns quants mesos per l’home degudament entrenat, a qui produeix alteracions fisiològiques no gaire adverses A la Terra, els efectes de l’estat d’apesantor poden ésser estudiats, per breus períodes de temps, en dispositius de…
nau espacial
Astronàutica
Vehicle tripulat que es desplaça per l’espai extraatmosfèric, baldament resti en òrbita terrestre.
La nau espacial, a diferència de l’aeronau, és concebuda per a desplaçar-se per un medi on regna el buit quasi absolut, i seguint una trajectòria que correspon normalment a una cònica La no-existència d’un medi capaç de resistir l’aplicació d’una força de tracció obliga a dotar les astronaus d’un sistema autònom de propulsió, basat en el principi de l’acció-reacció o tercer axioma de Newton actualment les astronaus són propulsades per coets, que els proporcionen una velocitat suficient per a fugir de l’atracció gravitatòria de la Terra o de qualsevol altre astre Les formes aerodinàmiques…
astronàutica
© Fototeca.cat
Astronàutica
Conjunt de ciències i tecnologies aplicades a l’estudi i al desenvolupament de la locomoció de ginys per l’espai extraatmosfèric, com també la seva explotació científica, militar o comercial.
El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…