Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
aeronàutica
Transports
Branca de la tècnica que tracta del projecte, la construcció i el funcionament d’aeronaus, dels aeròdroms i dels dispositius i les instal·lacions auxiliars.
L’aeronàutica és un terme molt ampli que comprèn fonamentalment l’estudi d’avions de tot tipus, tant d’ales fixes com giratòries, i d’aeròstats globus i dirigibles més lleugers que l’aire El projecte d’aquestes aeronaus es basa en l’aerodinàmica, però també hi intervenen el desenvolupament de motors i l’estudi de moltes parts i peces utilitzades exclusivament en aeronaus, com és el cas de l’hèlix En la fabricació de tot aquest material aquest nom inclou el disseny, la construcció i la utilització dels elements auxiliars necessaris per al trànsit aeri els aeròdroms i els aeroports, els…
carta aeronàutica
Transports
Mapa dissenyat especialment per a ús de la navegació aèria.
És representat un sector de terra o de terra i mar, amb detall tant dels elements naturals elevacions del terreny, profunditat de la mar, masses d’aigua, etc com els humans ciutats, carreteres importants, línies de ferrocarril i d’electricitat, terrenys conreats, etc, preferentment els de les zones d’aterratge pistes d’aeroports i aeròdroms, edificacions properes, senyalitzacions, etc
instrumentació aeronàutica
Transports
Conjunt d’instruments d’una aeronau que indiquen, a cada moment, l’estat i l’evolució de l’aparell.
Es divideixen en tres grups els instruments de vol inclouen els indicadors d’altitud que indiquen la posició de l’avió en relació amb l’horitzó, de velocitat respecte a l’aire, del nombre de Mach, de velocitat vertical, de velocitat angular, l’altímetre i el clinòmetre els instruments de navegació defineixen la posició de l’aeronau respecte a terra i inclouen les brúixoles giroscòpica i magnètica i els girolàsers i els indicadors dels sistemes de radionavegació finalment, els instruments dels grups propulsors indiquen els valors dels paràmetres bàsics de funcionament dels motors d’una manera…
medicina aeronàutica i espacial
Medicina
Especialitat de la medicina ambiental que té per finalitat de prevenir o de tractar els trastorns que poden presentar-se com a conseqüència de la incursió humana a l’espai exterior.
En són funcions bàsiques la selecció i l’entrenament dels aeronautes i els astronautes, llur control mitjançant la telemetria i llur recuperació després d’experimentar, durant el viatge, les tensions de la fatiga de vol, l’aïllament, les irradiacions, les distèrmies ambientals, la manca de sonorització i qualsevol possible “infecció còsmica”
indústria aeroespacial
Transports
Conjunt d’activitats relatives al projecte i la construcció dels vehicles aeris i espacials.
Aquest terme sintètic queda justificat pel fet que, tot i essent molt diferents els problemes de l'aeronàutica dels de l'astronàutica, ambdues tracten essencialment d’un mateix fenomen el moviment de ginys en l’espai Les circumstàncies físiques de cada cas atmosfera o espai lliure demanen solucions específiques, però els avenços de les dues disciplines han seguit sovint camins parallels una investigació de punta similar, la qual s’ha evidenciat en la formació dins de les grans empreses aeronàutiques d’una branca pròpiament aeroespacial Així, les indústries aeroespacials…
navegació per inèrcia
Transports
Física
Sistema de navegació basat en la mesura de les forces d’inèrcia induïdes pel moviment del vehicle (vaixell, aeronau, etc).
En aeronàutica és designat per la sigla INS
electró
Tecnologia
Nom comercial d’un aliatge lleuger, a base de magnesi, amb 3-4% d’alumini i 1-3% de zinc.
La seva poca densitat 1,8, així com la seva resistència a la tracció 25 kg/mm 2 i l’allargament de 6-15%, n'expliquen la utilització en la indústria aeronàutica Hi són fabricades també les escales utilitzades en espeleologia que sovint hom anomena també electrons
magnali
Tecnologia
Aliatge de l’alumini amb un contingut del 0,5 al 10% de magnesi.
La presència de Mg augmenta la duresa, la tenacitat i la resistència a la tracció, alhora que disminueix el pes específic Hom el transforma per laminació i emmotllament, i és emprat en la construcció aeronàutica i d’automòbils i en la indústria química i de l’alimentació
prestacions
Transports
Conjunt de qualitats que caracteritzen quantitativament les possibilitats d’un avió, d’un automòbil, d’una motocicleta.
En aeronàutica les prestacions comprenen les velocitats màxima i de creuer, l’autonomia, el radi d’acció, el sostre accessible, les distàncies d’envol i d’aterratge, etc, i pel que fa als automòbils i les motocicletes, l’acceleració, la velocitat màxima, l’eficàcia de la frenada, etc
balsa
Tecnologia
Fusta de la balsa, blanca, la més lleugera de totes (pes específic 0,21-0,25), a causa de l’aire que omple els seus abundants porus, bé que notablement resistent.
Per la seva flotabilitat ha estat emprada des de l’antigor en la construcció d’embarcacions canoes, rais, etc, suradors, boies, salvavides, etc També s’empra en la construcció aeronàutica i com aïlladora de la calor refrigerador, et i de les vibracions També s’utilitza per a fer embalatges i en la construcció de maquetes i models