Resultats de la cerca
Es mostren 595 resultats
Grau de comestibilitat i toxicitat de diferents bolets dels Països Catalans
A continuació, la taula presenta el grau de comestibilitat i toxicitat de diferents bolets, preparada per la Societat Catalana de Micologia Aquesta llista comprèn, entre altres, les espècies que tenen nom popular català Les comestibles han estat repartides en quatre grups, segons llur qualitat, d’acord amb un cert consens, entre experts de la Societat Catalana de Micologia, coordinats per August Rocabruna Dins de cada grup, s’han endreçat per ordre alfabètic Algunes espècies no s’inclouen entre les comestibles per la facilitat d’ésser confoses amb d’altres de tòxiques Tampoc hi són les que…
Reconstitució d’Esquerra Valenciana
Un collectiu d’independents refunda l’històric partit valencianista Esquerra Valenciana, que va tenir un actiu protagonisme els anys de la Segona República El nou partit aspira a promoure el valencianisme d’esquerres i buscarà la collaboració amb el Bloc Nacionalista Valencià i altres grups afins Entre els principals impulsors del projecte hi ha Aureli Ferrando, Guillem Agulló, Víctor Baeta i Rodolf Soler
hiracoïdeus
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris que comprèn un nombre reduït d’espècies, semblants per llur mida al conill i per l’aspecte al cobai.
Tenen el cos massís, el cap poc separat del cos i les orelles curtes No tenen cua, les potes són curtes i acabades en dits i la dentadura mancada de canines i amb una incisiva, quatre premolars i tres molars a cada hemimandíbula Són herbívors Són afins als perissodàctils i als proboscidis Inclou la família dels procàvids, que habiten a Àfrica i Àsia
tebu
Etnologia
Individu d’un poble saharià que ocupa discontínuament la Líbia interna, des de l’oasi de Kufrah al Fezzān oriental, i a través del massís del Tibesti, fins a Kanem i a Bornu (Txad).
Els subgrups principals són els tedes que habiten el Tibesti i els dases Afins als berbers, presenten en els caràcters racials símptomes de mestissatge negroide i tenen una gran resistència com a caminants i corredors Llur etnografia és poc coneguda Cultura típicament nòmada els seus mitjans de subsistència són únicament la cria d’ovelles i de camells Hi ha, però, alguns grups que practiquen l’agricultura i ja són sedentaris
capròmids
Mastologia
Família de mamífers rosegadors que comprèn el coipú i altres espècies afins.
jordànon
Biologia
Entitat sistemàtica inferior al concepte d’espècie, poc diferenciada d’espècies afins.
Equival, segons els casos, a raça, subespècie o varietat Fou proposat pel botànic francès Alexis Jordan Hom l’anomena també microespècie
cultura de les coves
Prehistòria
Nom donat per Pere Bosch i Gimpera i seguit per l’escola d’arqueologia de Barcelona per a designar una de les civilitzacions de la península Ibèrica, del Neolític avançat i les primeres edats del metall.
Segons la definició tradicional, hom la pot identificar per la vida cavernícola i l’ús de ceràmica decorada amb impressions cardial i tipus afins o amb relleus Després de 1940-50 la definició s’ha concretat a la fase de les coves del primer Neolític de la Mediterrània occidental, però sovint els autors defugen el terme per poc precís Bosch i Gimpera inclogué dins aquest grup, com a típiques, la cova de Joan d’Os de Tartareu i les del massís de Montserrat
Francisco Pascual
Música
Mestre de capella i compositor castellà.
Es desconeix on començà la seva formació musical, però probablement fou a la catedral de Segòvia Obtingué el càrrec de mestre de capella a la catedral de Valladolid el 1718 i a la catedral d’Astorga el 1723, any a partir del qual exercí el mateix càrrec a la seu de Palència, on residí fins a la mort La seva obra conservada comprèn el repertori litúrgic en llatí i en romanç villancets i gèneres afins, i es guarda majoritàriament a la catedral de Palència
bissus
Anatomia animal
Malacologia
Feix de filaments propis de molts mol·luscs lamel·libranquis que fixen l’animal al substrat, d’una manera temporal,.
com és el cas dels estadis juvenils d’algunes escopinyes Venus , de les cloïsses Tapes i de les petxines de pelegrí Pecten , o bé d’una manera definitiva, com en els musclos Mytilus i les nacres Pinna El bissus és secretat per unes glàndules especials —anomenades bissògenes— del peu d’aquests animals, en forma líquida, i se solidifica en entrar en contacte amb l’aigua És format per proteïnes afins a la sericina de la seda, i en alguns casos pot ésser filat i teixit nacres
estepa
© Fototeca.cat
Geobotànica
Tipus de vegetació herbàcia o subarbustiva de caràcter xerofític i continental.
L’estepa típica és la d’Ucraïna, formada per una praderia de gramínies xeròfiles, predominantment del gènere Stipa El seu clima és continental subàrid, amb un màxim de pluges estival i una època seca o més d’una, i el sòl és un txernozem, negrós i profund Stipa comata var comata de la planúria de Montana EUA Matt Lavin CC BY-SA 20 Uns tipus d’estepa o de formacions vegetals afins són les praderies nord-americanes, les pampes argentines, l’estepa desèrtica, l’estepa fruticosa, l’estepa salina, els estepars, les timonedes, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina