Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
predicar
Lògica
Afirmar (una cosa) d’una altra, especialment del subjecte de la proposició.
afirmació
Lògica
Proposició en la qual la còpula (la relació entre els dos termes) és posada com a existent.
El sentit lògic d' afirmació té com a antònim negació i és diferent del sentit que té al llenguatge corrent, en el qual l’acció d’afirmar pot referir-se a una proposició negativa Aquest últim sentit és designat asserció
subjecte
Lògica
Assumpte o matèria, qualsevol cosa —tant si es tracta, en sentit filosòfic, d’un subjecte com d’un objecte—, de què hom parla, de què hom pot afirmar una qualitat, un predicat o atribut, una relació, etc.
Hom en diu, també, subjecte-objecte i equival a objecte mateix
principi de raó suficient
Lògica
Principi segons el qual res no es dóna (o no esdevé) sense una raó perquè es doni (o esdevingui) o sense una raó que expliqui el fet que es doni (o esdevingui).
Conegut des de temps antic Abelard, els escolàstics i G Bruno, entre altres, n'oferiren diverses formulacions, aquest principi fou enunciat en la seva forma més madura per Leibniz “cap fet no pot ésser ver o existent i cap enunciat no pot ésser vertader, si no es dóna una raó suficient perquè sigui així i no altrament” Relacionat amb el principi de causalitat —tant l’eficient com, sobretot, la final— i, per alguns, àdhuc amb el principi de no-contradicció contradicció, el principi de raó suficient inclou diversos aspectes un de logicognoseològic, un altre d’ontològic i fins i tot un tercer de…
demostració
Lògica
Matemàtiques
Derivació d’un enunciat, mitjançant l’aplicació d’unes determinades regles lògiques, a partir d’uns altres enunciats, dits premisses de la demostració.
Qualsevol cadena de demostracions ha d’arrencar d’un conjunt finit de premisses no demostrables, els axiomes Aquest conjunt és anomenat el sistema dels axiomes de la teoria deductiva, i els enunciats que són demostrats a partir dels axiomes s’anomenen teoremes Identificada, en la teoria platònica, amb la definició, Aristòtil la considerà com un procés superior, adreçat a extreure, mitjançant el sillogisme, una conclusió a partir d’unes premisses certes L’escolàstica s’adherí a l’esquema aristotèlic i n'elaborà una classificació propter quid , ad intellectum , ad sensum , a priori , a…