Resultats de la cerca

Neix prop del Cerro de Pasco, i segueix la direcció dels Andes entre la Cordillera Central i la Cordillera Oriental, que travessa en el seu darrer tram, fins a desembocar al riu Marañón Els afluents principals són el Huambo, l’Apisancho i el Mayo

S'origina prop de Raymondi per la unió dels rius Apurímac i Urubamba, que neixen al sector meridional dels Andes peruans Conflueix amb el Marañón, per a formar l’Amazones, prop de Yucuruche Entre els afluents principals destaquen el Pachitea i el Blanco És navegable aigües avall de Pucallpa

Passa entre la Cordillera Central i la Cordillera Oriental dels Andes, i travessa un estret de profunditats superiors als 2000 m Els seus afluents principals són el Huallaga , per la dreta, i el Morona , el Pasta i el Tigre, per l’esquerra La seva unió amb l’Ucayali, prop de Naura, al SW d’Iquitos, forma el curs superior de l’ Amazones

A Colòmbia és el braç central dels tres en què es divideix, entre la vall del riu Magdalena, a l’est, i la vall del riu Cauca, a l’oest culmina als nevados Ruiz, Tolima i Huila Al Perú és la que hi ha entre els rius Huallaga, a l’est, i Marañón, a l’oest i al nord A Bolívia és la continuació meridional de la Cordillera Real, drenada pels rius Caine, Grande, Pilcomayo i els seus afluents

Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…

La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha acumulat un…