Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Bebo Valdés
© LivePict
Música
Nom amb el qual és conegut el pianista i compositor de jazz i salsa cubà Dionisio Ramón Emilio Valdés Amaro.
Estudià al conservatori de l’Havana els anys quaranta tocà en diverses orquestres, entre les quals la del Club Tropicana, de la qual fou director musical uns anys, durant els quals fou també molt sollicitat com a pianista, arranjador i compositor, amb èxits com el mambo La rareza del siglo Aquests anys rebé i absorbí la influència del jazz , i el 1952 el productor Norman Granz organitzà amb ell un dels primers enregistraments de jazz afrocubà Disconforme amb la revolució i el règim que s’instaurà a Cuba, el 1960 s’exilià a Mèxic, on visqué fins el 1963, que es traslladà a Suècia…
salsa
Música
Música de ball apareguda a les Antilles, a alguns països de l’Amèrica Central i en determinades colònies d’immigrants d’aquestes regions als Estats Units.
És constituïda per la fusió de la samba, la rumba, el mambo i altres modalitats de música ballable pròpies de l’Amèrica Llatina amb el Jazz o el rock Per bé que sovint inclouen instruments elèctrics, la base de les orquestres de salsa sol ésser formada pel metall i la percussió Rep també altres denominacions, com jazz afrocubà, latin jazz , etc
Chucho Valdés
Música
Nom amb el qual és conegut el pianista i director d’orquestra de jazz i salsa cubà Dionisio de Jesús Valdés Rodríguez.
Fill de Bebo Valdés , aprengué el piano de molt jove, però restà a Cuba quan el seu pare s’exilià el 1960 Liderà diverses orquestres, entre les quals la Orquesta Cubana de Musica Moderna 1967 i, sobretot Irakere 1973 que, amb músics com Paquito D’Rivera i Arturo Sandoval, es convertí en una de les primeres orquestes de jazz afrocubà És també un destacat pianista de jazz , al capdavant de trios i conjunts La seva discografia és nombrosa i al llarg de la seva carrera ha guanyat premis Grammy els anys 1979 amb Irakere, 1997 i 2000
bongos
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Conjunt de dos tambors petits, d’una sola membrana i cos cilíndric o lleugerament troncocònic obert per la base, fixats permanentment l’un a l’altre.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa D’origen afrocubà, són molt utilitzats en la música de dansa llatinoamericana, i també gaudeixen d’una forta implantació entre els grups de música moderna i de rock Els tambors, de diferent diàmetre i afinació, formen un sol instrument, amb un nexe que uneix els dos cossos per tal que l’instrumentista pugui subjectar-los més fàcilment, generalment entre els genolls o els peus El cos de l’instrument acostuma a ser de llistons de fusta de colors contrastats, sovint d’om i arç La membrana, que actualment…
rumba
Dansa i ball
Ball afrocubà sorgit cap al 1930.
De ritme complex i compàs 2/4 en la línia melòdica, empra un baix que segueix el ritme d’havanera i duu un acompanyament de percussió La seva popularitat ha minvat, però encara és ballada sovint
conga
Música
Instrument de percussió afrocubà, emprat en l’acompanyament de danses llatinoamericanes, especialment la conga, d’on li ve el nom.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa És de forma troncocònica, amb una sola membrana, obert per l’extrem inferior Es toca directament amb les mans i els dits, els quals, amb una elaborada tècnica d’execució, permeten la realització d’acompanyaments rítmics d’una gran riquesa de matisos Procedent de la música afrocubana, s’ha incorporat a les orquestres modernes de música lleugera Acostuma a utilitzar-se per parells, l’un de so més greu que l’altre
conga
Música
Ball originari de Cuba, proper a la samba, en què els executants, per parelles, ballen al compàs del timbal afrocubà homònim.
El 1856 ja era una dansa admesa als salons de l’alta societat de l’Havana, començant pel mateix palau del governador, on cada cop despertà més entusiasme, particularment entre els joves Es desenvolupa sobre un esquema rítmic de dos compassos amb síncope entre el primer i el segon temps del darrer compàs
bongos
© Fototeca.cat
Música
Instrument membranòfon, molt popular a Cuba, d’origen possiblement afrocubà, format per dos petits tambors fixats l’un a l’altre; generalment hom se’ls col·loca entre els genolls i els toca percudint amb els dits o amb el palmell de les mans.