Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
agaricàcies
Botànica
Antiga família d’agaricals, que comprèn gairebé totes les espècies de l’ordre, a excepció de lactaris i rússules (asterosporals), i higròfors.
Agaricàcies més destacades Agaricus bisporus xampinyó , camperol cultivat Agaricus campestris camperol , carlet, rovellol, rovellola, rubiol, rubiola Agaricus silvicola rubiol de bosc Lepiota excoriata paloma blanca , paloma Lepiota procera apagallums , apagallums, cogomella, maneta, pentinella ronyosa, pota d’ase
agaricàcies
Botànica
Moderna família d’agaricals restringida dels gèneres Macrolepiota, Lepiota, Agaricus Cystoderma, i d’altres afins.
Les agaricàcies: camperols, xampinyons, pentinelles i afins
El camperol Agaricus campestris viu als prats i a les gespes, i presenta les làmines joves de color rosatintens L’anell és descendent i el barret, gairebé blanc Pot atènyer mides força més grosses fins a 10 cm que el conegut xampinyó conreat Com aquest, és un bon comestible Josep M Vidal / SCM Si les agaricals de la família anterior eren bàsicament micorizògenes formadores de micorizes, amb arbres dels boscos, principalment, les d’aquesta i de les tres que seguiran són essencialment sapròfites i viuen als sòls rics en matèria orgànica i en sals minerals, als boscos i vores de camins, o als…
estrofariàcies
Micologia
Família de l’ordre de les agaricals constituïda per fongs de làmines adnades o decurrents, d’esporada d’un lila fosc i d’espores llises.
És una família molt relacionada amb les de les agaricàcies i de les cortinariàcies Estrofariàcies més destacades Hypholoma Nematoloma fasciculare bolet de pi Pholiota sp foliota Pholiota squarrosa moixernó d’esquames Psilocybe sp teonanacatl
agàric
Micologia
Gènere de fongs de la família de les agaricàcies, amb làmines, espores brunes i peu amb anell membranós, que comprèn bolets com el xampinyó ( A. bisporus
i el camperol ( A. campestris
).
xampinyó
Conreu de xampinyons
© Fototeca.cat
Micologia
Alimentació
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 10 cm d’alt, de capell carnós, bombat, blanquinós, amb làmines primerament rosades i finalment d’un bru fosc, i de cama curta, amb un anell membranós.
Fa una olor agradable i característica És gairebé l’únic bolet cultivable Hom el conrea en caves, sobre fems La composició dels xampinyons per cada 100 g és de 4 g de proteïnes, 0,15-0,25 g de lípids i 2,8-3,3 g de glúcids 0,8-1 de fibra, i produeixen 26 calories Contenen vitamines i minerals Hom els consumeix frescs, secs o en conserva, generalment per a acompanyar ous, peix, pollastre, carn, etc
rubiol de bosc
Micologia
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de barret blanc o groguenc, primerament glandiforme i després estès, amb làmines madures de color bru fosc, i de cama esvelta, amb anell, inflada a la base.
Es fa en boscs caducifolis És mengívol
lepiota
lepiotaLepiota brunneoincarnata
zaca (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Gènere de bolets de la família de les agaricàcies, sapròfits nitròfils que viuen sobre el terra, preferint els sòls calcaris rics i els boscos d’arbres de fulla ampla, de mida petita, i típicament tenen un anell a la tija.
Aquest grup inclou algunes espècies que poden resultar mortals Lepiota brunneoincarnata , Lepiota helveola Pel seu aspecte es podrien confondre amb els apagallums Macrolepiota procera , però aquests són molt més grossos És recomanable rebutjar totes les lepiotes de talla petita a fi d’evitar confusions amb les tòxiques
albereny
Albereny
vesna maric (kalipso) (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet del grup dels mollerics, de la família de les agaricàcies, de capell hemisfèric, bru, de porus petits i blancs, de peu llarg, cobert de rengles d’esquames fosques i carn tova, blanca, rosada en contacte amb l’aire, comestible.
Es fa als bedollars, alberedes, etc