Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
desintegració
Sociologia
Procés o situació de disgregació dels elements d’un sistema social produït per una manca de cohesió interna, d’organització funcional o per la desaparició dels interessos comuns.
En el cas del grup, la desintegració és conseqüència de la pèrdua d’identificació amb el grup per part dels membres o de la dissolució de l’estructura del grup per l’acció d’agents exògens o endògens
ecoconsum
Economia
Sociologia
Actitud compromesa amb una forma de consum que vetlla per una producció agrària sostenible i respectuosa amb el medi ambient, que no comprometi les opcions de les generacions futures.
En general, aquesta actitud ve acompanyada d’una defensa que l’acció econòmica ha de partir del nucli local i d’un tipus de proveïment preferentment autogestionat de productes ecològics o ecobiològics, fonamentalment aliments, i aposta per un apropament entre el món urbà i el rural, a través de la implicació de tots els agents —pagesos, elaboradors, distribuïdors i consumidors— en un mateix procés, basat en l’acceptació, el respecte i la confiança mútua
relacions públiques
Economia
Sociologia
Conjunt d’activitats d’una empresa o d’una entitat de caràcter públic (com és ara els partits i àdhuc els governs) ordenades a influir en l’opinió pública per tal d’atreure els individus o altres entitats com a possibles nous clients, seguidors, etc.
Encomanades a agències de publicitat i caps de premsa o a artistes, polítics i agents que cerquin espais publicitaris en els mitjans de comunicació, les relacions públiques trobaren llur primera sistematització als EUA, al començament del s XX el 1923 hom n'establí a la Universitat de Nova York la primera càtedra que hi ha hagut al món Íntimament relacionades amb la publicitat, les relacions públiques cerquen uns resultats més permanents i d’una rendibilitat més apreciable que no els pretesos per aquesta De l’especialista en relacions públiques, hom en diu sovint un public…
empoderament
Educació
Sociologia
Procés pel qual individus o grups socials recuperen i incrementen la seva capacitat de decisió i de lideratge amb relació al seu propi desenvolupament i al seu propi esdevenir.
L’empoderament de les dones, per exemple, s’entén com el procés a través del qual aquestes es transformen en agents actius de les seves vides personals i collectives Això significa una presa de poder per a promoure canvis en la seva situació personal podran gaudir de major autoestima, autonomia, accés a recursos i participació social i política i en la seva situació social Es tracta d’un procés multidimensional en el qual intervenen aspectes socials, psicològics, econòmics i culturals dirigits a potenciar la delegació de poder en benefici d’una lògica més participativa i…
consciència de classe
Sociologia
Consciència que els membres d’una classe social tenen, com a grup, de llur pertinença a la pròpia classe.
La problemàtica de la consciència de classe és inherent, històricament, a la doctrina marxista i té el puntal teòric en Lukács Segons aquetsa persepctiva, una classe social no existeix com a tal sinó a partir del moment que en té consciència tot entenent aquesta en un sentit no purament psicològic, és a dir, quan s’organitza en partit autònom Així els diversos nivells de l’anàlisi de Marx sobre la història poden ésser considerats com a etapes de la formació d’una classe, des de la massa indiferenciada d’individus, que tot seguit s’organitza en “classe en si” classe-subjecte, fins a arribar a…
concertació social
Economia
Sociologia
Pacte entre els agents socials, sindicats i patronal, amb la possible intervenció del Govern, per a definir la política de rendes.
acció sociocultural
Sociologia
Conjunt d’accions i intervencions que diferents agents, individuals i col·lectius, fan de forma organitzada per a afavorir el desenvolupament educatiu i cultural d’una societat.
delinqüència juvenil
Sociologia
Dret
Conjunt d’actes delictuosos i manifestacions concomitants que tenen com a subjecte persones no adultes.
El fenomen social que constitueix modernament la delinqüència juvenil ha fet que hom separés el seu estudi de la delinqüència general o criminalitat El motiu d’una tal diferenciació està en la necessitat —i en la consciència que hom en té— que l’acció jurídica i el control social, com també els mitjans de correcció i rehabilitació que hom ha d’aplicar sobre els delinqüents joves, siguin diferents dels que la societat té respecte als adults Aquesta consideració, pròpia del s XX, cristallitzà com a fruit d’un seguit d’esforços fets a la darreria del segle passat per humanitzar el tractament…