Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
economia urbana
Economia urbana. Proposta de Y.Krawchuck d’ordenació regional en una colonització per a 1,5-2 milions d’habitants a l’URSS (1, centre per a 0.5-1 milió d’habitants; 2 i 3, ciutats satèl·lits agroindustrials; 4, agrogoroda; 5, habitatges i indústria; 6, indústria pesant; 7, indústria lleugera; 8, distribució i comerç; 9, grans nusos de comunicacions; 10 aeroports
© Fototeca.cat
Economia
Geografia
Branca de la ciència econòmica dins l’economia espacial (espai) que analitza les relacions socials de producció i distribució específiques que s’originen en el marc de les aglomeracions urbanes i n’extreu lleis generals.
Definida la ciutat com el conjunt d’un mercat local de treball, una àrea puntual de serveis i un mercat de sòl urbà, l’economia urbana analitza, doncs, les condicions de la reproducció de la producció i de la força de treball habitatge, transports, sanitat, ensenyament, informació, etc El creixement de les ciutats durant la primera etapa industrialitzadora i les altes taxes de mortalitat de la classe obrera, que posaren en perill la reproducció de la força de treball, marcaren l’inici de l’anàlisi de les condicions de vida dels treballadors per part dels metges higienistes higienisme, de la…
glomèrul
Anatomia animal
Aglomeració, generalment reduïda, de corpuscles de la mateixa natura, existents a l’organisme.
Els més importants són els de Malpighi o renals , constituïts per aglomeracions d’arterioles en els extrems dels conductes urinífers
hipermercat
Economia
Empresa comercial de venda al detall per autoservei caracteritzada per les seves grans dimensions —més de 2 500 m2—, per una cobertura molt àmplia de productes de consum i per una política de preus agressiva enfront del comerç de tipus petit i mitjà.
Comporta una certa especialització en productes de gran demanda, de marques conegudes i de preus moderats dins de cada gènere, la qual cosa permet una rotació molt ràpida del capital circulant Normalment situats a les rodalies de les grans aglomeracions urbanes, els hipermercats presenten installacions relativament poc costoses i s’adrecen als compradors que es desplacen en automòbil, la qual cosa fa possible un gran volum de vendes per cada client Acostumen d’estar emplaçats a la vora de vies ràpides de comunicació, i proveïts d’extenses zones d’aparcament
compost
Magatzem de compost en una planta de compostatge
© Fototeca.cat
Agronomia
Producte orgànic, higienitzat i parcialment estabilitzat, procedent del procés de compostatge, l’ús del qual pot resultar beneficiós per al sòl i/o el desenvolupament de les plantes.
El compost que resulta del procés de compostatge és un producte orgànic, higienitzat i parcialment estabilitzat, que s’empra en agricultura com a adob o com a corrector estructural del sòl Si el procés es realitza correctament, s’assoleix un bon nivell d’higienització que permet utilitzar-lo amb tota seguretat, fins i tot en jardineria És important el paper que pot tenir en la reutilització de molts residus residus urbans, fangs de depuradora, etc que, avui dia, plantegen un problema greu en les grans aglomeracions A més, en països tradicionalment pobres en matèria orgànica, les…
sionisme
Història
Judaisme
Moviment creat a la segona meitat del segle XIX per rabins i pensadors jueus de l’Europa oriental, encaminat a reconstruir a Palestina una pàtria jueva que acollís els jueus de tot el món que ho volguessin.
De caràcter religiós i filantròpic al principi, anà prenent un aire més polític i nacionalista, d’acord amb les tendències emancipacionistes europees d’ençà del 1860 Els pogroms russos del 1881 provocaren l’arribada a Palestina de diversos grups de jueus —la primera alià “‘pujada’ a Sió”— que hi establiren les primeres colònies agrícoles Fou, però, per l’obra de Theodor Herzl i d’ençà del primer congrés sionista Basilea, 1897 que el moviment prengué caràcter polític foren creades l’Organització Sionista Mundial i dues grans institucions de recaptació de fons per a l’establiment de jueus a…
urbanització
Urbanització espontània a Mendocita, barri de Lima, entre el 1942 i el 1961; el barri és absorbit per la trama regular de la ciutat, però es manté com a illot marginat cada cop més dens
© Fototeca.cat
Geografia
Sociologia
Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l’expansió dels modes de vida urbans.
Encara que apareix en fases històriques diverses, l’explosió urbana contemporània és un dels elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada amb la Revolució Industrial Alhora, a partir d’un ritme en el creixement de la població urbana, s’ha produït una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urbà i el circumdant, ha estès els sectors econòmics secundari i terciari i ha relegat el primari a posicions marginals En començar el s XIX només Londres i París, entre totes les ciutats del món, superaven el mig milió d’habitants Nàpols, Moscou i…
manicomi
Establiment dedicat a allotjar i, més modernament, a tractar de guarir els malalts mentals.
El fet que fins al segle XVIII la bogeria fos considerada simplement com un perill social determinà que els malalts mentals fossin tractats en un règim pràcticament penal i que hom els apliqués com a única teràpia la sagnia, els cops i les cadenes França i Anglaterra foren els primers estats que establiren una legislació conforme a les exigències derivades d’una nova comprensió de la bogeria com a malaltia Les modernes tècniques psiquiàtriques, d’altra banda, han aconseguit notables progressos en la guarició dels malalts mentals, mitjançant l’aplicació de diversos mètodes adequats als…
granulació
Patologia humana
Lesió consistent en la formació de petites nodositats (des de 2 i 3 mil·límetres a una vintena de mil·límetres), dures i transparents al principi i després opaques, constituïdes per aglomeracions de fol·licles tuberculosos.
art amerindi
Art
Art dels pobles amerindis, especialment dels precolombins.
Les terres americanes, tan diverses, permeteren en els temps precolombins el desenrotllament de diferents cultures, entre elles algunes de brillants civilitzacions i amb personalitat pròpia A l’Amèrica del Nord no es conegueren aglomeracions urbanes ni imperis de forta organització, però hi hagué cultures de gran diversitat i riquesa, pròpies, en uns casos, de pobles nòmades de cronologia molt incerta, com el dels esquimals, limitada a l’ornamentació de vestits de pells, al gravat d’utensilis en os o ivori, petites escultures, màscares molt expressives en os o en fusta, sense una…
ratinatge
Indústria tèxtil
Operació d’acabament a la qual és sotmesa la superfície d’un teixit amb molt de pèl, que consisteix a formar frisos o aglomeracions d’aquest pèl en la màquina ratinadora i en la qual hom pot obtenir efectes molt variats, com imitacions d’astracan, etc.