Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
agregar
Destinar (alguna persona) a una oficina, etc, sense donar-li plaça efectiva.
agregar
Unir (una persona o una cosa) a una col·lecció o a un conjunt de persones o coses.
connector
Electrònica i informàtica
Programa d’execució senzilla i opcional que vincula dos programes o dues aplicacions independents perquè es complementin.
Els connectors són coneguts també com extensions de programari o, en terminologia anglesa, com plug-ins o add-ons , entesos com elements de programari connectables o agregats a altres sistemes informàtics L’ús dels connectors s’ha popularitzat en gran part amb els navegadors web, que permeten agregar una gran varietat d’aplicacions i complements o bé modificar-ne l’aspecte i les funcionalitats
xarxa d’accés
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa que permet la connexió d’un gran nombre d’usuaris i de dispositius finals amb el nucli de la xarxa (la part central de la xarxa és coneguda com a xarxa de transport).
Tracta les dades de cada usuari de manera individual, i finalitza en un node de la xarxa de transport, on les dades d’usuari poden agregar-se per al seu tractament Existeixen xarxes d’accés fixes amb cable coure, fibra òptica i sense fil Des del punt de vista tecnològic, hi ha diferents alternatives tant per a les fixes amb cable Ethernet, ADSL com per a les sense fil Wi-Fi, WiMAX, telefonia mòbil cellular
límit de Roche
Astronomia
Distància mínima a la qual pot trobar-se un satèl·lit del seu planeta.
Si la densitat del satèllit és la mateixa que la del planeta al voltant del qual gira, aquesta distància val 2,44 vegades el valor del radi planetari Si el satèllit estigués a una distància més petita, les forces de marea exercides pel planeta sobre el satèllit serien més grosses que les forces gravitacionals que mantenen unides les distintes parts del satèllit, i aquest es desintegraria Cal assenyalar que els anells de Saturn són constituïts per un material que no es pogué agregar en un sol cos celeste pel fet d’ésser situat a una distància del planeta inferior al límit de Roche
l’Atzúbia
Municipi
Municipi de la Marina Alta, situat a la vall de Pego, als contraforts de la serra Gallinera i de la serra Negra i drenat per la rambla de Gallinera.
A la part muntanyosa del terme hi ha pinedes i brolla de romaní i margalló, en part de propietat comunal El secà ocupa 1377 ha garrofers, oliveres, ametllers i cirerers Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament pels propietaris La població, que anà augmentant des del s XVIII amb l’extensió dels conreus, minvà, però, des del 1940 889 h fins a quedar reduïda a 544 h el 1981 El poble 395 h agl 2006, atzubians 102 m alt, que es troba al peu del puig de la Creu, era lloc de moriscs habitat per nou famílies el 1602 i restà gairebé desert amb l’expulsió del 1609 El 1611…
confraria major
Cristianisme
Confraria que té el privilegi d’agregar unes altres associacions posades sota la mateixa advocació; arxiconfraria.
Castell de Lilla (Montblanc)
Art romànic
El poble de Lilla o l’Illa és situat al sud-est de Montblanc i fa de límit amb la comarca de l’Alt Camp Les notícies documentals sobre aquest indret i el seu castell són molt escasses una de les úniques referències documentals localitzades fins a l’actualitat data de l’any 1018, quan Hug, fill d’Ansulf, donà al seu fill Bonfill el castro Alila amb totes les possessions que tenia dins el seu terme El topònim Alila és segons alguns autors inequívocament d’origen àrab, per la qual cosa és molt possible que abans de la conquesta feudal d’aquesta zona de la Conca de Barberà al segle XI, en aquest…
Convent de la Mercè (Tarragona)
Art romànic
Segons el cronista N Feliu de la Penya, la fundació del convent de mercenaris a Tarragona data de l’any 1223 tanmateix, no consta cap dada fiable de la seva existència fins a la darreria del segle XIII, concretament fins l’any 1299 Sembla que en aquesta data els mercenaris es traslladaren del lloc que havien ocupat fins llavors —una casa situada prop de la porta de Sant Francesc— a un nou estatge, el qual coincidia amb el solar ocupat fins fa alguns anys per la Casa Provincial de Beneficència, avui dia seu de la Diputació de Tarragona La causa del trasllat fou la insuficiència d’espai de la…
Sant Adrià de Besòs
Art romànic
La informació més antiga sobre l’església és del 1012, quan el bisbe Deudat cedí unes finques veïnes al capítol de la Catedral, les quals van ser augmentades l’any següent “ Addidi namque ego Deusdedit, episcopus Barchinone, ad prefatos Kannonicos terras et vineas cum casas et curtes et columbarios, cum ecclesia Sancti Adriani martir, et cum ortos et columbario qui est hec omnia ultra alveo Bissocio ” Però aquesta donació no fou total i els canonges només arribaren a fer efectiu el cobrament dels delmes, mentre que el bisbe en seguí detenint la propietat Sabem que el 1078 Sant Adrià era de la…