Resultats de la cerca

Hi ha turbidites actuals, marines d’aigües molt profundes, d’aigües més somes, lacustres, etc, i d’edats molt diverses El terme turbidita és molt emprat i alhora molt discutit per part de molts autors

Aquests elements són sovint dissolts, totalment o parcialment, per les aigües d’infiltració, i aleshores la roca pren un aspecte cavernós

Si la roca és exògena, té lloc per mitjà de la diagènesi, on intervé també la pressió i la circulació d’aigües mineralitzadores que dipositen substàncies que després cristallitzaren en el si de la roca

Mineral argilós d’estructura fibrosa Sovint pren formes tubulars És producte de sedimentació química d’aigües bàsiques i també de l’alteració de cendres volcàniques en magnesi Pel seu gran poder absorbent és emprat com a antidiarreic

És constituïda per roca solta, d’elements principalment silicis, acumulats per les aigües a la riba o al fons de la mar, dels rius o dels llacs, o acumulats també pel vent en forma de dunes o loess

És molt soluble en aigua i insoluble en alcohol, i té un gust picant Es fon a 32,5-34,5°C i perd aigua a partir d’aquesta temperatura Té una duresa d’1,5 i una densitat d’1,42 Hom el troba en dissolució al llac Natron Tanzània i en moltes aigües termals alcalines Troba aplicació com a detergent i, en la indústria tèxtil, com a blanquejant per al lli i el cotó

Cristallitza en el sistema trigonal, i forma cristalls petits que es troben en druses o en masses granulades o compactes té bona exfoliació i és de color blanc o groguenc Té duresa 3,5-4 i pes específic 2,6-2,9 Existeixen jaciments, entre d’altres llocs, prop de Roma, d’on hom en prepara alum romà L’alunita és el resultat de la descomposició de roques traquítiques per l’acció de les dissolucions de sulfurs alcalins i d’aigües oxidants A vegades es troba també en venes irregulars d’origen hidrotermal, en alteracions de roques volcàniques i en sediments argilosos

L’abellaïta, considerada un cas típic de mineral de nova formació de l’Antropocè, no existia a la natura fins que una activitat minera en facilità l’aparició Fou trobat per primera vegada a la mina Eureka de Castellestaó, a la Torre de Cabdella Pallars Jussà, dedicada a l’extracció d’urani fins a la dècada de 1970 En aquest cas, el mineral es forma per l’exudació i precipitació d’aigües meteòriques enriquides en sodi i plom a les parets de la mina Joan Abella, gemmòleg i especialista en diamants de la Universitat de Barcelona, fou qui descobrí aquest nou mineral, i Jordi Ibáñez,…

Mineral que cristallitza en el sistema triclínic, molt poques vegades en cristalls i generalment en masses denses i criptocristallines o de gra fi, i també en concrecions Presenta una fractura concoidal i un esclat de cera o de vidre La seva densitat és de 2,8 Té un color blau cel o verd blavós És un mineral secundari que s’ha format per l’acció de les aigües superficials sobre roques alumíniques ígnies o sedimentàries És susceptible de poliment i té una gran importància en joieria els exemplars criptocristallins de color blau han estat considerats des de molt antic com a pedres…

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Els cristalls, escassos a la natura, es presenten normalment en crostes fibroses, aciculars o capillars, amb l’eix c com a eix de fibra Té una duresa 2-2,5 i una densitat 1,678 Els cristalls són incolors i transparents, i els exemplars en massa són blancs El seu esclat és com el del vidre en els cristalls i de seda en les formes fibroses En l’aire sec perd una molècula d’aigua i passa a hexahidrita, que és molt soluble en l’aigua Hom el troba sovint en eflorescències i crostes en les mines de carbó, també en les coves calcàries, en abrics en els…