Resultats de la cerca

L’origen del desnivell que provoca el salt d’aigua pot ésser divers ruptura de pendent provocada per una falla pas del curs d’aigua d’una àrea de roques dures a una de roques toves, més fàcilment erosionables acció erosiva d’una glacera que, en desaparèixer, deixa una vall marcada per desnivells sobtats L’erosió regressiva de les aigües fa que el salt de les cascades tingui, en general, tendència a recular ràpidament

A causa d’un moviment transgressiu de la mar, o per efecte dels corrents marins, les sorres litorals poden acumular-se a les costes baixes, formar cordons litorals i aïllar totalment o parcialment una extensió d’aigua La majoria de les albuferes comuniquen amb la mar mitjançant graus que tallen el cordó litoral o barra Aquests graus tenen un traçat inestable, en funció de les marees o de les variacions climàtiques Així, en regions àrides, com per exemple a la costa del sud-oest africà, tendeixen a tancar-se durant l’estació seca, i a obrir-se de nou a l’estació plujosa De…

Quan el terreny és constituït per partícules soltes i té escàs recobriment vegetal, els fils d’aigua que s’escorren pel pendent formen petits reguerons, més o menys parallels, que s’aprofundeixen i s’engrandeixen a mesura que augmenta el volum d’aigua en circulació i la seva energia mecànica

L’escorriment pot ésser difús o concentrat, segons que es doni en terrenys amb cobertora vegetal, en els quals l’acció de les plantes atenua l’acció mecànica de l’erosió de l’aigua, o bé en terrenys sense vegetació, en els quals l’aigua es concentra ràpidament i acaba formant barrancs

L’augment de la quantitat d’aigua que ho fa possible pot ésser degut al desglaç, fenomen característic de les zones periglacials gelifluxió , a la pluja, o a la fusió de les neus Si l’aigua continguda no supera uns certs límits límit de plasticitat, el moviment té unes característiques menys acusades en cas contrari, hi ha formació d’una colada de fang, així com d’una anfractuositat o amfiteatre en el lloc del despreniment Les colades de solifluxió poden tenir en certs casos efectes importants taponament d’una vall originant un llac més o menys durador, desplaçament…

A l’hivern, en baixar la temperatura uns quants graus centígrads sota zero, l’aigua de la mar es comença a glaçar, de primer en petites capes d’uns 5 a 20 cm de gruix, que amb els moviments de la mar es trenquen i se sobreposen les unes a les altres fins que, bo i soldant-se, arriben a assolir un gruix d’uns quants metres La superfície, a causa del procés de formació, és irregular i caòtica Les banquises de l’oceà Antàrtic arriben fins a 10 m de gruix altrament, les de l’Àrtic solament arriben fins a 3 m

Els atols, circumscrits quasi exclusivament als oceans Pacífic i Índic, són de dimensions variables en alguns casos, el diàmetre del lagoon depassa els 60 km, i la seva profunditat oscilla entre els 100 i els 300 m El cinyell corallí, més o menys continu pot deixar alguns passos, anomenats canals de navegació , entre el lagoon i la mar oberta, és format per una plataforma d’esquelets de corall damunt la qual es desenvolupen petites colònies de corall viu l’abrasió hi origina acumulacions de sorres corallines que, compactades fins a formar gresos, arriben a constituir petites illes Les…

N'hi ha de diversos tipus el format per les roques aïllades dels penya-segats a causa del retrocés d’aquests sota l’acció erosiva de les aigües, i els corallins, constituïts per l’acumulació de coralls, madrèpores, algues corallines, etc, que es troben a les zones que presenten unes condicions ecològiques determinades temperatures superiors a 18°C, bona illuminació, profunditat no inferior a 25 m, immersió constant, aigües bastant mogudes riques en oxigen i matèries nutritives, forta salinitat Tipus d’esculls corallins són l' escull de franja , format sobre una plataforma litoral i que es…

S'origina quan l’aigua que porta dissolt diòxid de carboni s’evapora, a causa dels canvis de pressió i temperatura, i el bicarbonat es transforma en carbonat càlcic i precipita formant les concrecions A l’interior de les estalactites hi ha un canal central per on circula l’aigua