Resultats de la cerca

L’origen del desnivell que provoca el salt d’aigua pot ésser divers ruptura de pendent provocada per una falla pas del curs d’aigua d’una àrea de roques dures a una de roques toves, més fàcilment erosionables acció erosiva d’una glacera que, en desaparèixer, deixa una vall marcada per desnivells sobtats L’erosió regressiva de les aigües fa que el salt de les cascades tingui, en general, tendència a recular ràpidament

A causa d’un moviment transgressiu de la mar, o per efecte dels corrents marins, les sorres litorals poden acumular-se a les costes baixes, formar cordons litorals i aïllar totalment o parcialment una extensió d’aigua La majoria de les albuferes comuniquen amb la mar mitjançant graus que tallen el cordó litoral o barra Aquests graus tenen un traçat inestable, en funció de les marees o de les variacions climàtiques Així, en regions àrides, com per exemple a la costa del sud-oest africà, tendeixen a tancar-se durant l’estació seca, i a obrir-se de nou a l’estació plujosa De…

Quan el terreny és constituït per partícules soltes i té escàs recobriment vegetal, els fils d’aigua que s’escorren pel pendent formen petits reguerons, més o menys parallels, que s’aprofundeixen i s’engrandeixen a mesura que augmenta el volum d’aigua en circulació i la seva energia mecànica

L’escorriment pot ésser difús o concentrat, segons que es doni en terrenys amb cobertora vegetal, en els quals l’acció de les plantes atenua l’acció mecànica de l’erosió de l’aigua, o bé en terrenys sense vegetació, en els quals l’aigua es concentra ràpidament i acaba formant barrancs

L’augment de la quantitat d’aigua que ho fa possible pot ésser degut al desglaç, fenomen característic de les zones periglacials gelifluxió , a la pluja, o a la fusió de les neus Si l’aigua continguda no supera uns certs límits límit de plasticitat, el moviment té unes característiques menys acusades en cas contrari, hi ha formació d’una colada de fang, així com d’una anfractuositat o amfiteatre en el lloc del despreniment Les colades de solifluxió poden tenir en certs casos efectes importants taponament d’una vall originant un llac més o menys durador, desplaçament…

Hom calcula l’extensió total de tots els llacs actualment existents en uns 2,5 milions de km 2 , que suposen un 2% de la superfície total de la Terra Malgrat llur escassa extensió, els llacs han adquirit recentment una gran importància, entre altres raons per llur interès ecològic En aquest sentit s’ha desenvolupat, parallelament a la limnologia, una nova ciència, l’aqüicultura, molt desenvolupada al Japó, on hom obté, amb els seus principis, elevats rendiments en la producció de peixos, mariscs i algues La cria de peixos en llacs, badines i pantans naturals o artificials és important en…

És un fenomen característic de les contrades àrides o semiàrides, on les pluges cauen en forma de grans xàfecs, de molta intensitat però de poca durada El mantell d’aigua, actuant com un agent erosiu, desplaça cap a la part baixa del vessant, és a dir, cap a la vall d’un uadi, totes les partícules fines que pot arrossegar

Aquest fenomen és típic de les regions selvàtiques, en les quals la vegetació actua de protecció dels terrenys i evita que es formin barrancs Hom pot trobar un fenomen molt semblant a les regions seques o semiàrides quan els vessants han estat poc erosionades per l’aigua dels torrents