Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
flor d’aigua
Ecologia
Botànica
Massa flotant d’algues microscòpiques, bàsicament esquizofícies (Microcystis, Oscillatoria, Anabaena, etc), que formen, a l’estiu, capes mucilaginoses, d’una olor desagradable, sobre aigües estancades eutròfiques.
cànon de l’aigua
Ecologia
Tribut que grava el consum de l’aigua a Catalunya.
Creat per la Llei 6/1999 del Parlament i en vigor l’1 d’abril de 2000 per assimilació dels cànons de sanejament, infraestructures hidràuliques i de regulació Tribut destinat a finançar les accions i inversions de l' Agència Catalana de l'Aigua captació, sanejament, dessalinització i infraestructures hidràuliques i recaptat per les empreses o entitats subministradores per mitjà del rebut de l’aigua que paguen els consumidors particulars, empreses, institucions
bentos d’aigua dolça
Ecologia
Bentos que es desenvolupa a les aigües continentals estancades o de circulació lenta, d’una complexitat menor que el bentos marí.
Comprèn diversos tipus de comunitats, com la d’organismes que es desplacen sobre el sediment mòbil del fons hèrpon , la d’organismes que habiten dins el sediment argilós del fons pèlon , la d’organismes que habiten entre els grans de sorra del fons psàmmon , la d’organismes fixats sobre superfícies dures submergides pècton i la de les plantes aquàtiques arrelades al fons rizòmenon , siguin emergents helostàdion o submergides hidrostàdion
nova cultura de l’aigua
Ecologia
Moviment social que defensa l’estalvi de recursos i l’ús de l’aigua de forma respectuosa amb el medi ambient.
Inspirat en les protestes territorials i ecologistes en contra de projectes com el transvasament de l’Ebre, dels anys 1980-90 Rebé el suport i l’argumentació de nombrosos tècnics i científics
ús sostenible de l’aigua
Ecologia
Conjunt de pràctiques i tècniques que permeten reduir el consum d’aigua i adaptar-ne les necessitats als recursos disponibles en cada regió.
És un concepte emprat per diversos grups ecologistes i científics com a suport a la sostenibilitat ambiental
cicle hidrològic
© Fototeca.cat
Ecologia
Geografia
Circulació contínua de l’aigua, sota diferents estats, entre l'oceà, l’atmosfera i la litosfera.
El principal component del cicle és l’oceà, el qual conté més del 97% de les reserves totals d’aigua Ordenat de major a menor quantitat d’aigua continguda, la resta de components del cicle són l’aigua sòlida de la regió Antàrtica, aigua líquida subterrània, aigua líquida de rius i llacs i aigua gasosa en forma de vapor d’aigua a l’atmosfera Dins del cicle, el procés d’evaporació representa no sols una transferència d’aigua des de l’oceà cap a l’atmosfera, sinó que també és el principal…
dèficit hídric
Ecologia
Situació hídrica que es produeix quan les pèrdues d’aigua per transpiració són més grans que el subministrament d’aigua a les fulles.
La quantitat d’aigua que necessitaria la vegetació per a mantenir una taxa de creixement òptim sota unes condicions climàtiques i edàfiques determinades es quantifica com la diferència entre l’evapotranspiració potencial requeriments d’aigua i l’evapotranspiració real aigua utilitzada realment L’evapotranspiració potencial Ep és la màxima quantitat d’aigua evapotranspirada sota unes condicions de subministrament òptim L’evapotranspiració real Ea és el volum d’aigua total que torna a l’atmosfera quan s’evapora de la superfície…
transvasament
Ecologia
Pas artificial d’aigües entre dos cursos naturals d’aigua.
Dins el Pla Hidrològic Nacional, el 2004 s’aprovà el transvasament d’aigua de l’Ebre per a canalitzar-la a València i Múrcia El Pla fou objecte d’una forta oposició, que argumentava que el transvasament trencaria l’equilibri ecològic de la zona Amb el canvi de govern, el Pla s’anullà per decret i el transvasament fou substituït en part per plantes dessaladores d’aigua de mar L’any 2005 hom aprovà el transvasament Tajo- Segura, de 82 hm 3 , destinats a Alacant i Múrcia
evapotranspiració real
Ecologia
Quantitat d’aigua que realment passa a l’atmosfera per evapotranspiració en un període de temps determinat.
L’evapotranspiració real en un període de temps qualsevol sempre és inferior a l’evapotranspiració potencial La mitjana per a tota la Terra és de 740 l/m 2 840, per a la superfície dels mars i oceans, i 500 per a les superfícies continentals En un bosc, com més gran sigui l’aigua disponible, constituïda per l’aigua de precipitació més la reserva d’aigua del sòl, més s’acostarà l’evapotranspiració real a la potencial
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina