Resultats de la cerca
Es mostren 9494 resultats
pebre d’aigua
Bff (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 20 a 80 cm d’alt, de gust acre, amb fulles lanceolades agudes, amb flors de colors rosadenc o blanc verdós, agrupades en espigues primes, i de fruits nuculars trígons, negres i brillants.
Creix en riberes, a la vora de l’aigua o en llocs molt humits
rata d’aigua
(CC BY 3.0) David Perez
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels micròtids, d’uns 16-22 cm de llargada, i fins a 14 cm de cua, amb el cap gros, cos robust i massís.
Habita en planes i valls humides, a les voreres de cursos d’aigua i en aigües estancades, sobretot on hi ha vegetació aquàtica, de la qual s’alimenta És pròpia de França, Anglaterra i la península Ibèrica
merla d’aigua
Corine Bliek (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cínclids, de 18 cm, que té el pit i la gola blancs, les parts superiors negrenques i les inferiors d’un color castany fosc.
La cua i les ales són curtes, i les potes i els dits, grossos i forts té plecs cutanis mòbils a les orelles i als narius, parpelles nictitants i el plomatge hidròfug S'alimenta de larves i insectes aquàtics, cucs i peixets que captura cabussant-se i nedant per sota de l’aigua Habita, prop d’aigües netes, a gairebé tot Europa, i és comuna a Catalunya
aranya d’aigua
Daniele Seglie (cc-by-nc-4.0)
Aracnologia
Petita aranya que sota l’aigua construeix el niu, en forma de campana, fixat en alguna planta.
Omple el niu d’aire atmosfèric, l’únic que pot respirar, que transporta, bombolla a bombolla, des de la superfície gràcies a la pilositat del seu abdomen Viu en estanys i en bassals
polla d’aigua
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 33 cm, que és de color negrenc amb una ratlla blanca irregular als flancs i té les infracobertores caudals blanques amb una llista negra al mig.
El bec és roig amb l’extrem groc, la placa frontal és roja i les potes són verdes Habita als canyars d’aiguamolls, de rius i estanys de tot Europa —llevat del nord d’Escandinàvia i Finlàndia—, a l’Àsia central i meridional, a l’Amèrica central i del sud fins a l’Argentina, i a tot Àfrica llevat del Sàhara És comuna als Països Catalans
trompera d’aigua
Yuriy Danilevsky (CC BY)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les equisetàcies, amb tiges de 40 a 100 cm de llarg, tombades, ramificades, solcades, buides interiorment, verdes i amb estròbils ovoides i terminals.
Creix en llocs moderadament humits, a la terra baixa
aigua de clor
Farmàcia
Química
Solució de clor en aigua.
L’aigua dissol 4,61 volums de clor a 0°C i 2,26 a 20°C la solució té el color, el gust i l’olor del clor Refredada a 0°C diposita un hidrat, Cl 2 8H 2 O, que actualment es considera un clatrat L’aigua de clor es descompon a poc a poc per hidròlisi i a la llum dóna oxigen per descomposició de l’àcid hipoclorós format
lliri d’aigua
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les aràcies, de 80 a 100 cm d’alçària, de fulles sagitades i llargament peciolades i de flors en espàdix groc, envoltat d’una espata blanca.
Procedeix de la regió del Cap, i és freqüent en jardins
aigua no convencional
Agronomia
Aigua amb problemes de qualitat, no apta per al consum.
S'hi consideren les aigües d’escolament, les aigües salabroses, l’aigua de mar, l’aigua atmosfèrica i l’aigua residual depurada Les aigües no convencionals s’utilitzen cada vegada més en zones rurals reg agrícola i també en zones urbanes reg de zones verdes
via d’aigua
Transports
Cletxa o forat pel qual entra indegudament aigua en un vaixell.
Les causes de la seva aparició poden ésser múltiples abordatge, construcció deficient, mal temps, explosió, encallament, etc La importància depèn del lloc on és localitzada i de la quantitat d’aigua que hi penetra Aquesta quantitat és mesurada en funció de la velocitat amb què augmenta el nivell d’aigua a la sentina, i és considerada perillosa a partir dels 12 cm/hora En els vaixells moderns, especialment en els de guerra, la possibilitat de fer estanc el compartiment afectat, gràcies a les portes estanques, fa possible la limitació de la inundació, cosa que no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina