Resultats de la cerca

De gran interès biològic, ocupa parcialment els municipis de Seròs, Massalcoreig, la Granja d’Escarp i Almatret Segrià, de la Pobla de Massaluca Terra Alta, de Vilella de Cinca, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa Baix Cinca, i de Faió Matarranya El sector situat a la comunitat autònoma de Catalunya està inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural, mentre que el situat a la Franja de Ponent fou declarat, el 2001, Zona d’Especial Protecció de les Aus pel govern aragonès amb el nom de ZEPA Matarranya-Aiguabarreig Paisatgísticament destaquen els boscs de ribera i…

Braç lateral del Segre, a la Mitjana de Lleida Juan M Borrero La Mitjana de Lleida i l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Ribagorçana 23, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Els cursos fluvials baixos del Segre i de la Noguera Ribagorçana, en penetrar a la depressió de l’Ebre, formen un dels ambients riparis més extensos i ben conservats de Catalunya A part dels seus valors biològics, cal destacar-ne la importància paisatgística, car contrasten fortament amb les zones circumdants, intensament conreades Això no obstant, l’extensió abusiva dels conreus…

Penetra als Ports, on constitueix termenal del Portell de Morella i Castellfont, fins al seu aiguabarreig amb el riu de Calders, collector seu malgrat que té un recorregut més curt per això, sovint, hom anomena rambla de Sellumbres també el sector del riu de Calders des d’aquest aiguabarreig fins a Forcall, on s’uneix al Bergantes conjuntament amb la rambla de Cantavella

Neix als terrenys volcànics d' Aiguaviva , i travessa la ciutat de Girona en direcció SW-N L’aiguabarreig amb el Ter té lloc al sector occidental de la Devesa

Situada prop l’aiguabarreig dels rius Orge i Sena és centre industrial refineria de metalls no fèrrics, indústria cervesera i alimentària Conserva una església amb campanar romànic del s XII

Poc després constitueix el límit entre els municipis de Puigcerdà Baixa Cerdanya i la Guingueta d’Ix Alta Cerdanya i, per tant, frontera francoespanyola, fins a l’aiguabarreig amb el seu collector

La seva conca constitueix, fins al forat deCardós congost obert poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Vallferrera, la valldeCardós La seva capçalera rep el nom de riu de Lladorre o de la Noguera de Lladorre Neix a l’alta carena pirinenca, amb cims entre 3143 m pica d’Estats i 2853 m pic de Certescan Rep per la dreta el riu de Tavascan —a la capçalera— i el d’Estaon —a ValldeCardós…

Neix als contraforts N de les Gavarres i desemboca al seu collector a Girona, entre la Força Vella i el monestir de Sant Pere de Galligants , prop de l’aiguabarreig del Ter i de l’Onyar