Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Giuseppe Sardi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Representant del corrent rococó, treballà a Roma, on restaurà en aquest estil la basílica de Santa Maria in Cosmedin i aixecà l’església de la Magdalena 1735, que mostra, en particular en els frontons trencats i les cornises ondulades de la façana, l’influx de Borromini
Mnèsicles
Arquitectura
Arquitecte grec.
Construí 437-432 aC els Propileus a l’Acropòlis atenesa, on, resolent magistralment el problema de l’espai i dels desnivells, aixecà un pòrtic d’entrada majestuós i monumental, amb cinc portes i amb l’alternança de columnes d’ordre dòric i jònic esculpides en marbre del Pentèlic
Jean Vast
Arquitectura
Arquitecte francès.
Hom el coneix per la seva collaboració en la construcció de la catedral de Beauvais A la mort de Martin Chambiges 1532, al qual havia estat confiada la construcció del transsepte d’aquella catedral, continuà l’obra i hi aixecà una altra torre llanterna coronada per una agulla, la qual s’ensorrà al cap d’uns quants anys
Salomon de Brosse
Arquitectura
Arquitecte francès.
Fou un dels darrers representants de l’estil renaixentista al seu país Treballà en el castell de Montceaux-lès-Meaux i edificà el de Coulommiers, començat el 1613 i enderrocat a l’època de Lluís XIV en 1615-20 aixecà el palau de Luxemburg a París i aconseguí una obra d’indiscutible personalitat també edificà l’aqüeducte d’Arcueil 1624 i traçà l’edifici de l’ajuntament de Rennes Roazhon
Joan Sureda i Villalonga
Arquitectura
Arquitecte.
Projectà una plaça de toros i és coautor a Palma del Banc Balear 1872, actualment Banco de España i autor del Teatre Principal també a Palma, obra important d’un neorenaixentisme palladià, que fou ampliada a la fi del s XIX pels arquitectes Guasp i Canut El seu germà Antoni Sureda i Villalonga , també arquitecte, féu la façana 1853 de l’església parroquial de Llucmajor en 1860-65 aixecà el monument neoclàssic a Isabel II a Palma, obra enderrocada el 1868
Giuseppe Terragni
Arquitectura
Arquitecte italià.
Participà en la creació del moviment italià per l’arquitectura racional, integrant el Gruppo 7, que aixecà violentes polèmiques des de Rassegna Italiana , en les quals es barrejaven aspectes polítics Mirà de donar més valors als volums i als valors plàstics que no pas a les superfícies, com a la Casa del Fascio, a Como 1932, considerada per la majoria com l’obra mestra del racionalisme italià Els seus escrits i projectes refermen el caràcter contradictori de les seves obres, fruit del moment polític en què es produïren
Michele Sanmicheli
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte italià.
Durant la seva estada a Roma participà en obres d’enginyeria juntament amb Ada Sangallo el Jove i projectà la catedral de Montefiascone i la capella Petrucci a l’església de San Domenico, Orvieto 1518-21, que denoten la seva formació dins el classicisme sever de Bramante Després del 1527 treballà a Verona, on aixecà el Palazzo Bevilacqua ~1531 i dugué a terme les defenses militars de la ciutat Porta Nuova, 1533-40 Porta Palio, 1542-47 A Venècia, condicionat per les característiques ambientals, alternà l’austeritat bramantesca amb elements decoratius i colorístics Palazzo Grimani…
Henry Yevele
Arquitectura
Arquitecte anglès, representant de la primera etapa de l’estil gòtic perpendicular.
Al llarg de la seva vida fou mestre d’obra de tres reis Eduard III, Ricard II i Enric IV Intervingué en les obres de Windsor 1360, a la torre de Londres i al palau de Westminster Féu també un dels claustres i una part de la nau de l’abadia de Westminster, per a la qual el 1377 projectà la tomba d’Eduard III Treballà en la reparació del palau de Winchester amb William of Wynford, i aixecà la nau de la catedral de Canterbury, en la qual realitzà la tomba del Príncep Negre L’última obra seva fou la reconstrucció del Westminster Hall 1394-1400
Bernat Callís i Marquet
Arquitectura
Política
Mestre d’obres i polític.
Fill de Marià Callís i Collell , el 1928 aixecà l’edifici de la Caixa del carrer de Verdaguer de Vic Al novembre del 1913 es presentà a les eleccions municipals formant part de la candidatura catalanista, però no fou escollit El 1923, però, sota la dictadura de Primo de Rivera, fou regidor de la ciutat de Vic, càrrec que no revalidà a les eleccions del 1931 També fou president de la Congregació dels Lluïsos 1913 i de la de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga, així com secretari de la Joventut Catòlica local, i participà en la fundació del Cos de Bombers de Vic
Il Vignola
Arquitectura
Nom amb què és conegut Jacopo Barozzi, arquitecte i teòric italià.
Es formà a Bolonya, sota l’influx de Serlio, i viatjà a Roma ~1543, on fou secretari de l’Accademia Vitruviana i inicià el tractat Regola delli cinque ordini d’architettura 1562, el qual esdevingué més tard el corpus academicista més professat Amb tot, els edificis que bastí mostren una notable originalitat i llibertat formal Després d’un viatge a Fontainebleau, l’any 1550 era novament a Roma, on es convertí en l’hereu d’Antonio Sangallo el Jove Entre les seves obres cal destacar el Palazzo Farnese, a Caprarola 1559, iniciat per BPeruzzi i després continuat per Sangallo, i l’església del Gesù…