Resultats de la cerca

L’edifici La torre mestra del castell, datada del segle XII, de planta circular de 7 m de diàmetre, s’aixeca sobre un pòdium de roca natural Té uns 15 m d’alçada i un gruix de parets de gairebé 2 m A l’interior es divideix en dos pisos l’inferior, d’uns 5,5 m d’alçada i cobert per una falsa cúpula amb una obertura central per a poder accedir-hi, i el pis superior, de 6,5 m i cobert també amb una cúpula A uns 7 m d’alçada de la torre —és a dir, al pis superior—, hi ha la porta d’entrada Adovellada de mig punt, conserva, a banda i banda del llindar, dos…

Fou origen del llinatge dels Cruïlles i centre de la baronia de Cruïlles La vila medieval era envoltada de muralles, que es conserven parcialment, al centre de les quals s’aixecaven el castell i l’església Del castell de Cruïlles només resta una esvelta torre mestra dita de Santa Eulàlia , romànica segles XI i XII, aïllada al mig de la plaça És de planta circular i, amb una alçada de 25 m, constitueix el punt més elevat de la vila La seva estructura presenta la característica de tenir una base més ampla que la part superior Aspecte de la torre del castell de Cruïlles © Jaume…

Situació i presentació Limita amb Begur E-SE, Palafrugell SW, Torrent W i Pals N-NW Comprèn una part accidentada pels estreps occidentals del massís de Begur a llevant i al nord-est, coberta d’espesses pinedes i algun alzinar, i un sector planer o de terreny lleugerament ondulat, dedicat enterament als conreus El territori és drenat per torrenteres que pertanyen a la capçalera de la riera de Pals, les més importants de les quals són la riera dels Molins i la de Saltseseugues El poble de Regencós és emplaçat en un replà, a 78 m d’altitud, al vessant meridional del…

Situació i presentació Limita amb Foixà N, Parlavà E, Corçà S-SW i la Pera W El terme, pla al centre i al N, és en bona part ondulat per serrats i pujols que tenen llurs màximes elevacions 180 m al sector de ponent, on es localitza la Toia i Terra Negra, nom, aquest darrer, originat pels afloraments volcànics que abunden al terme i que han donat lloc a l’explotació de pedreres de basalt La riera de Rupià, vora la qual és emplaçat el poble, afluent de la Riera Nova en la conca del Daró, rega el territori juntament amb altres torrenteres El terme és travessat, d’E a W, per la carretera que…

Situació i presentació Limita al N amb la Tallada d’Empordà, a l’E amb Fontanilles, al S amb Ullastret, al SW amb Parlavà, a l’W amb Ultramort i al NW amb Verges S’estén per la plana alluvial a la dreta del Ter, que és el seu límit septentrional El Daró travessa el sector meridional del terme, que també és regat pel seu afluent, la Riera Nova El rec del Molí de Gualta agafa el seu cabal del Ter en aquest terme i diverses séquies de regadiu n’aprofiten l’aigua A l’extrem SE, el municipi s’allarga fins a l’antiga riba septentrional de l’antic estany d’Ullastret El nom del mas de la Bomba, en…

Situació i presentació El municipi limita al N amb Corçà, a l’E amb la Bisbal d’Empordà, al SE amb Calonge, al S amb Santa Cristina d’Aro i a l’W amb els municipis de Llambilles, Quart i Madremanya, del Gironès L’antic municipi de Sant Sadurní de l’Heura adoptà, el 1937, el nom de Sadurní de l’Heura El terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura té una extensió de 99,83 km 2 , després que l’any 1973 els municipis de Monells 5,60 km 2 , Cruïlles 71,13 km 2 i Sant Sadurní de l’Heura 23,14 km 2 es fusionessin en un de sol El terme s’estén pels vessants septentrionals de les Gavarres…

Situació i presentació A la vila de Verges hi ha la cruïlla entre les carreteres de la Bisbal a Figueres C-31 i de Torroella de Montgrí a Colomers, les quals travessen el terme de S a N i d’E a W, respectivament El Ter fa de divisòria meridional del terme, que limita a l’W amb Jafre, al NW amb Garrigoles, a l’E amb la Tallada d’Empordà, al S amb Serra de Daró i Ultramort i al SW amb Foixà A més del cap de municipi, al terme hi ha el petit veïnat de la Vall i algunes masies escampades Aspecte del rec del Molí al seu pas per Verges © Jaume Ferrández El territori és majoritàriament planer, amb…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Torroella de Montgrí i Fontanilles, a l’W amb Palau-sator i Torrent, i al S amb Regencós i Begur L’origen del topònim prové precisament del llatí palus , llacuna, terreny pantanós, estany, que descriu el seu marc geogràfic Aquestes terres formen un tram de costa baixa i sorrenca, la platja de Pals, on abundaven maresmes i aiguamolls que foren en part dessecats i aprofitats per al conreu de l’arròs al segle XIX també fou dessecat i convertit en terra de conreu l’estany de Pals, que era situat entre la vila de Pals i els llocs de Sant…

Situació i presentació Per tot el costat de llevant i al NE limita amb la mar, en un tram de litoral alt i escarpat al N limita amb el municipi de Pals, a l’W en part amb Regencós i al S i SW amb Palafrugell Es troba al centre de la franja litoral de la comarca i comprèn gairebé tot el sector muntanyós del massís de Begur, extrem septentrional de la Serralada Litoral El massís, format per calcàries, roques metamòrfiques i granits, culmina al puig de Son Ric, a 323 m d’altitud, i en el seu contacte amb la mar forma una successió d’entrades i sortides, de cales i de puntes, amb grans penya-…

Situació i presentació El terme municipal, en contacte amb la mar en tot el sector meridional, limita a ponent i al N amb el de Santa Cristina d’Aro i al NE amb el de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró Constitueix, de fet, la capital d’una petita subcomarca que integra el terme propi i els de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i Santa Cristina d’Aro, emplaçada entre les Gavarres i la mar, ben diferenciada de la resta del Baix Empordà, al qual fou inclosa en la divisió territorial del 1931 de fet el 1989 es creà el partit judicial de Sant Feliu, que integra els municipis de Sant Feliu,…