Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Santa Magdalena de Cambrils
Santuari
Santuari del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès), situat a la serra de Santa Magdalena o de Cambrils (1 547 m alt.), al S del terme, continuada vers l’W per la serra de Milany.
El santuari existia ja el 1326 i fou ampliat amb una hostatgeria al s XVII S'hi venera una antiga imatge gòtica d’alabastre de Santa Magdalena
Mare de Déu d’Argimon
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari de
la parròquia de l’Esparra, dins el terme municipal de Riudarenes (Selva).
La imatge és d’alabastre del final del segle XV o el començament del XVI L’església era la capella de l’antic castell d’Argimon , cedit pel comte Ramon Berenguer de Barcelona a Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, el 1106
les Salines
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Salines) del municipi de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), als vessants meridionals del puig de les Salines (1 333 m alt.), a llevant del roc de Frausa, al límit amb el Vallespir (els Banys d’Arles).
La imatge és esmentada el 1329, i la tradició la fa una marededeu trobada el 1640 en fou esculpida una de nova d’alabastre Hi ha una albergueria i hom hi celebra un important aplec per la Mare de Déu d’Agost La imatge fou robada el desembre del 2011
el Sòl del Pont
Santuari
Santuari marià de la vila de Roda de Ter (Osona), situat al capdavall del pont.
A l’origen era una capella dita de Santa Maria del Pont 1177, que el 1332 es transformà en església parroquial de Sant Pere de Roda, després de la destrucció de l’antiga església de l’Esquerda 1314 aleshores es féu una nova capella a Santa Maria al sòl del pont , que es reedificà entre el 1719 i el 1783 El 1936 fou profanada l’església i destruïda la imatge mariana d’alabastre del s XIV, que fou restaurada el 1941
el Roure
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Roure i antiga canònica augustiniana del municipi de Pont de Molins (Alt Empordà), als vessants de la serra dels Tramonts.
La comunitat de canonges es mantingué des dels s XIII al XVI, que fou secularitzada La devoció popular a la imatge una talla romànica inicial fou substituïda per una de gòtica, d’alabastre policromat, al s XV l’actual santuari és obra de la primera meitat del s XVII Depenia de la parròquia de Llers, on fou traslladada la imatge el 1793 i definitivament el 1809, fins que el 1936 fou destruïda ha estat substituïda per una de nova de Frederic Marès Resten només ruïnes
Falgars
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari marià ( Santa Maria de Falgars
) del municipi i de la parròquia de la Pobla de Lillet (Berguedà), a la serra de Falgars
.
El lloc consta des del 984, en l’acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona Bé que una tradició pretén de situar la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l’església de Santa Maria, que aleshores s’edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi 1352 i, més tard, ermitans L’església fou reedificada el 1646 Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del s XV És lloc de molta devoció
la Serra
© Fototeca.cat
Santuari
Monestir de clarisses i santuari ( la Mare de Déu de la Serra
) de la vila de Montblanc (Conca de Barberà), a 360 m alt., fora del recinte murallat, davant el portalet de la Serra
.
El santuari és esmentat ja el 1295 La imatge de la Mare de Déu és d’alabastre i, segons la tradició, hi fou duta per la princesa grega Irene Làscaris, quan anant a Saragossa a fer-ne l’ofrena, el carro que duia la imatge s’aturà a l’indret de l’església L’església i el convent són gòtics Es conserven diversos sepulcres gòtics d’abadesses i altres personatges Presideix la plaça que s’obre davant el monestir la creu Verda o dels Miracles Fins el 2008 les quatre darreres monges clarisses que hi residien en sortiren per motius d’edat i en el seu lloc es feren càrrec del santuari…
Montornès
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Montornès) i antiga parròquia del municipi de la Pobla de Montornès (Tarragonès), situat en un turó (91 m), al SW del poble.
Correspon al primer nucli de població, esmentat ja el 1066, quan Ramon Berenguer I el concedí, amb la condició d’aixecar-hi un castell, a Ramon de Transunyer Inicialment el lloc fou anomenat Puigperdiguers El castell, que passà a la jurisdicció del monestir de Santes Creus el 1173, fou destruït gairebé del tot durant les primeres guerres carlines del segle XIX al segle XVI encara era habitat El 1255 l’abat concedí carta de població per a edificar un nou nucli a la plana, que substituí el primer La primitiva església del castell parròquia fins el 1571 restà com a lloc de devoció…
el Far
Àlex (CC BY-SA 3.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Far) del municipi de Susqueda (Selva), de la parròquia de Sant Martí Sacalm, a l’extrem d’una impressionant cinglera (cim del Far, 1.125 m).
Esmentat ja el 1269, era regit per beneficiats El 1375 hi havia una confraria, que al segle XVII arribà a tenir un miler de fidels La primitiva església fou enderrocada per un terratrèmol el 1425 L’edifici actual fou bastit en 1599-1648 el campanar fou completat el 1720 La imatge d’alabastre, d’un gòtic molt evolucionat, és del segle XV i fou restaurada el 1922 El santuari i l’hostal han estat restaurats el 1970 Els cingles del Far constitueixen l’extrem oriental de la gran cinglera de Tavertet que limita pel sud-est l’altiplà de Collsacabra, damunt el Ter prenen la forma d’una…
santuari de Bellmunt
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Bellmunt) situat al cim de la serra del mateix nom (1 247 m alt.), al terme de Sant Pere de Torelló (Osona).
L’església, d’origen romànic, i l’hostatgeria formen un sol edifici, de notables proporcions i d’aspecte de fortalesa El santuari té l’origen en el castell de Sarreganyada , esmentat ja el 1020 L’ermita de Bellmunt és documentada des al s XIII El 1587 fou iniciada la construcció d’un edifici nou, que sofrí destruccions el 1822, el 1835 i el 1936 Al cim veí de serra Grenyada s’aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades nom amb el qual també és coneguda la imatge de Bellmunt, per tal com en aquest indret van a morir cada any eixams de formigues alades, on, segons…