Resultats de la cerca

La primera notícia de la seva activitat apareix el 1665, any en què es presentà com a candidat a la plaça de mestre de capella de la seu de Barcelona, vacant per la jubilació del mestre Marcià Albereda el 1664 La documentació precisa que Selma -llavors mestre de capella de la catedral de Sogorb-, després d’opositar i obtenir la plaça, en prengué possessió el 18 de setembre de 1665 a títol de mestre coadjutor, perquè Albereda encara vivia A la Biblioteca de Catalunya es conserven vuit obres seves, diverses de les quals són litúrgiques, i la resta, de romanç

L’escultor valencià Lleonard Juli Capuç realitza una obra d’estatuària urbanística, amb els bustos de Felip V i la família reial, a la plantació de l’Albereda de València

L’escorça és llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i les fulles, arrodonides o profundament lobulades, són blanques i peludes pel revers els borrons són peluts Els àlbers són abundants als boscos de ribera de la terra baixa i també als de la muntanya mitjana albereda sovint hom els troba cultivats La fusta de l’àlber és de color blanquinós i presenta pocs grops és tova i lleugera, i té poca resistència i duració És emprada en ebenisteria i fusteria per a peces lleugeres, com la part interior dels mobles a causa de la facilitat amb què en són obtingudes xapes és…

Tot i que es desconeixen les dades fonamentals de la seva vida, segons FJ Fétis estudià a la Universitat d’Alcalá i posteriorment es traslladà a Roma com a sacerdot i mestre de capella del duc de Pastrana El 1624 publicà en aquesta ciutat un Libro segundo de tonos y villancicos a una, dues, tres i quatre veus i guitarra, en el qual mostrà l’existència de l’acompanyament de la guitarra espanyola " a la usanza romana " Aquesta obra situà Aranyés entre els compositors que es decantaren pel nou estil d’influència italiana En el Cancionero Casanatense figuren sis obres amatòries seves Entre el…

Aquest arrendatari de Sant Boi i del Prat de Llobregat, que es casà el 1812 amb Maria Albereda per tal de defugir el servei militar en la guerra del Francès, és autor d’un Llibre de politiqueses i curiositats amb anotacions que van des del 1805 fins al 1856 A més de notícies sobre esdeveniments familiars, sobre les collites i la climatologia, sobre els avenços tecnològics de l’agricultura del delta del Llobregat, el diari de Porcet conté informació sobre l’enderrocament de les muralles de Barcelona, sobre la febra groga del 1821 i sobre el còlera del 1854 És particularment àmplia…

Fins el 1664 fou escolà de cant a la catedral de Barcelona, on tingué com a mestre Marcià Albereda El 1666 fou nomenat mestre de capella de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona i el 27 de juliol de 1672 obtingué, per oposició, el mateix càrrec a la catedral metropolitana de Tarragona La seva estada en aquesta seu, però, només durà fins el 6 d’octubre del mateix any i la plaça fou ocupada llavors per Isidre Escorihuela Bosquerons retornà al càrrec anterior a Barcelona, ja que no fou acceptat a la catedral de València El 14 de maig de 1679 fou nomenat mestre de capella de Santa…

La seva formació musical tingué lloc a la catedral de Barcelona, on ingressà com a escolà de cant vers el 1666 Allà fou deixeble de Marcià Albereda i Lluís Vicent Gargallo El 1672 abandonà la capella barcelonina, i tres anys més tard fou nomenat mestre de capella de Mataró, on residí en l’exercici del seu càrrec fins el 1685 Mentrestant es presentà a dues places de categoria superior a la seu de Vic, el 1680, i a la de Girona, el 1682, però en ambdues ocasions fou superat per Francesc Soler El 1685 obtingué la plaça de mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona, des d’…

Vida La primera notícia biogràfica coneguda és del 1653, i fa referència a la seva època d’escolà de cant a la seu de València, la qual cosa ha permès fixar el seu naixement entre el 1636 i el 1640 Es formà musicalment a la catedral valenciana amb els mestres Francesc Navarro i Diego de Pontac Degué continuar allà després del canvi de veu, i amplià estudis amb els mestres Urbán de Vargas i Gracià Babán L’any 1659 fou nomenat mestre de capella de la seu d’Osca, i el 1667 passà a la seu de Barcelona, primer com a coadjutor, i com a titular des del 1673, any en què morí Marcià Albereda…