Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
El vulcanisme de l’Ordovicià superior al Ripollès com a exemple de la geologia herciniana
La vora meridional de la zona axial pirinenca presenta una estructura de làmines encavalcants, les superfícies d’encavalcament de les quals cabussen cap al S i donen lloc a geometries complexes En aquestes estructures d’edat alpina són involucrats tant els materials de la cobertora alpina com els del sòcol hercinià És justament en aquestes escates de terrenys del sòcol on, entre Rocabruna i Ribes de Freser, els terrenys de l’Ordovicià superior contenen abundants intercalacions de roques volcàniques Hi predominen les roques piroclàstiques, fet que indica el caràcter explosiu d’aquest episodi…
albitització
Mineralogia i petrografia
Procés pel qual els feldespats de diverses roques es transformen en albita.
saussurita
Mineralogia i petrografia
Agregat mineral compacte compost d’albita, zoïsita, epidot i granat, produït per saussuritització.
labradorita
Mineralogia i petrografia
Mineral de la sèrie de les plagiòclasis que cristal·litza en el sistema triclínic; la seva composició química oscil·la entre un 50% d’albita i un 70-50% d’anortita.
L’hàbit és tabular, i és molt característica la macla polisintètica Té un color blanc o gris, i l’esclat és com el del vidre La seva duresa és 6, i la densitat, 2,69-2,72 La labradorita és característica de les roques ígnies de composició semblant a la dels gabres i a la de les anortosites
andesina
Mineralogia i petrografia
Mineral mixt del grup dels feldespats; pertany a la sèrie isomorfa de les plagiòclasis, de la qual és el component mitjà, amb el 50% d’albita i el 50% d’anortita.
La fórmula és Cristallitza en el sistema triclínic, i forma cristalls de color blanc, gris o verd Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,65 Només es troba com a component de les roques endògenes i en algunes pegmatites i traquites
stress
Mineralogia i petrografia
Terme emprat per a designar els minerals com la clorita, el talc, l’albita, l’epidot, els amfíbols, etc, la formació dels quals en les roques metamòrfiques és deguda, en part, a la força orogènica (shearing-stress), per contrast amb els minerals coneguts com a antistress
.
El vulcanisme
El vulcanisme català és un testimoni de la tectònica distensiva ocorreguda al final del Terciari dins la placa ibèrica Principalment de tipus bàsic i de caràcter intraplaca, ha produït roques del tipus basalt i basanita, i es concentra en tres punts, dels quals el de la zona de la Garrotxa és el que ha deixat un registre més complet La fotografia mostra una visió de conjunt del volcà de Santa Margarida, dins la zona volcànica d’Olot, que representa un exemple d’edifici volcànic cònic construït per acumulació de lapillis gredes i escòries durant una erupció estromboliana Ernest Costal El…
Dels asteroides als meteorits
Consideracions generals La superfície dels asteroides és plena de cràters originats pel xoc amb altres asteroides o amb meteoroides La forma sol ser molt irregular i n’hi ha que mostren proves d’haver estat fragmentats i posteriorment ajuntats per efecte de la gravetat L’ asteroide 951 Gaspra 1 fa uns 17 km de llarg no és gaire més petit que les llunes de Mart, Deimos 2 i Fobos 3 La imatge de Gaspra es va obtenir el 1991 per la sonda Galileo i les imatges de Fobos i Deimos, el 1977, pel Viking Orbiter NASA Al sistema solar, a més del Sol, dels planetes i els seus satèllits, també hi ha…
Els processos edafogènics als Països Catalans
Processos formadors dominants i propietats dels sòls de les Garrigues Alguns processos suposen una limitació important per a determinats usos edàfics, mentre que d’altres en milloren la potencialitat Taula elaborada pels autors L’acció interactiva dels diferents factors de formació, clima, vegetació, litologia, temps, etc, condiciona totalment l’evolució del sòl Les formes o vies per les quals aquesta evolució es duu a terme s’anomenen processos formadors o edafogènics i poden ésser agrupats o classificats segons diversos criteris Considerant la natura dels fenòmens i dels components…