Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cacau a l’àlcali
Alimentació
Economia
Cacau (torrat i amb pellofa, en pasta, en pols, normal o desengreixat, etc) tractat amb un àlcali, amb el qual el producte agafa un color més fosc, un gust més fort, l’acidesa es fa més soluble i més humectable, i es manté millor en suspensió en aigua o en llet calenta.
Aquest procés fou desenvolupat per l’holandès CJ van Houten el 1828
maceració
Alimentació
Farmàcia
Operació consistent a posar en contacte amb un líquid una substància vegetal o animal (fulles, tiges, òrgans) prèviament esmicolada, per extreure’n els principis actius.
El líquid de maceració pot ésser aigua o una mescla d’alcohol i aigua a la temperatura ambient, a la qual hom afegeix sovint un àcid o un àlcali per facilitar-ne l’extracció Constitueix la primera etapa de la lixiviació
índex de Reichert-Meissl
Alimentació
Nombre que indica els mil·lilitres d’àlcali 0,1 normal que neutralitzen els àcids grassos volàtils i solubles en aigua (butíric, caproic) de 5 g de greix.
És important en l’anàlisi de mantega i succedanis
caramel
Caramel
(CC0)
Alimentació
Líquid pastós de color marró fosc i olor de sucre cremat, soluble en aigua i alcohol diluït, obtingut per escalfament de sacarosa (180-190°C) o glucosa (198°C), amb addició de petites quantitats d’un àlcali.
Emprat com a colorant d’aliments, vinagre, begudes, pastisseria i productes farmacèutics
índex de Polenske
Alimentació
En l’anàlisi de greixos comestibles, nombre de mil·lilitres d’àlcali 0,1 normal necessaris per a neutralitzar els àcids grassos volàtils, insolubles en aigua i de baix pes molecular, com el làuric i el mirístic, de 5 g de greix.
aliment
Alimentació
Alimentació
Biologia
Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries (per a sintetitzar la matèria viva i permetre així el creixement i la reposició de la que s’ha anat desgastant) i els composts químics indispensables per al bon funcionament o regulació dels mecanismes vitals.
Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l’…
blat
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…