Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
tropina
Farmàcia
Química
Aminoalcohol bicíclic que ocorre en forma d’èster en l’alcaloide atropina, del qual hom l’obté per saponificació amb hidròxid bàric.
Hom també el pot obtenir per via sintètica mitjançant la reducció de la tropinona És un sòlid cristallí incolor, òpticament actiu, higroscòpic, soluble en aigua i els solvents orgànics comuns, que es fon a 64°C Tant la tropina com el seu epímer en C-3, anomenat ψ-tropina, són altament tòxics actuen sobre el sistema nerviós, i, mentre que els èsters de la ψ-tropina presenten activitat anestèsica local, els de la tropina són midriàtics atropina
teobromina
Farmàcia
Química
Alcaloide púric (purina), derivat formalment de la xantina, que ocorre en un gran nombre de plantes i, en particular, en el cacau.
És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en aigua i alcohol i insoluble en l’èter, que se sublima a 290°C i es fon a 351°C Presenta caràcter amfotèric, i origina sals que es descomponen en l’aigua Hom l’obté de les seves fonts naturals Presenta lleugers efectes estimulants i acció diürètica
coniïna
Química
Alcaloide líquid que hom obté de la umbel·lífera Conium maculatum
i que s’enfosqueix en contacte amb la llum i l’aire.
Té una forta toxicitat i produeix la mort per asfíxia
ergonovina
Farmàcia
Química
Alcaloide del sègol banyut, de cristalls poc solubles en aigua i en cloroform i solubles en alcohol, que es fonen a 162°C.
És emprat com a oxitòcic
ergocristina
Química
Alcaloide aïllat del sègol banyut per Stoll i Burckhard el 1937, totalment soluble en èter i insoluble en aigua i èter de petroli.
El seu fosfat es descompon a 195°C És emprat en el tractament dels desordres vasculars perifèrics
apoatropina
Bioquímica
Alcaloide present en la belladona i obtingut també per deshidratació de l’ atropina
(amb formació d’un doble enllaç a partir de l’hidroxil).
Cristalls que es fonen a 62°C, quasi insolubles en aigua, solubles en els solvents orgànics Molt tòxic, és emprat com a antiespasmòdic
emetina
Química
Alcaloide principal de la Cephaelis ipecacuanha que hom obté de les arrels d’aquesta o bé per síntesi a partir de l’àcid hexahidrogàl·lic.
És emprada com a expectorant, emètic i amebicida, sobretot en el guariment de la disenteria amèbica Produeix hipotensió i arrítmia cardíaca
codeïna
Codeïna
©
Farmàcia
Alcaloide policíclic, del grup de la morfina, obtingut de l’opi, que en conté d’un 0,7 a un 2,5%, o per metilació de la morfina.
Té el punt de fusió entre 154-156ºC És emprada com a analgèsic i en el guariment de la tos el consum abusiu crea dependència
Les fulles reconfortants
El príncep Dharma, descendent de Buda, es consagrà a la meditació i a l’ascesi Però un dia el cansament vencé Bodhi-Dharma fins a fer-lo caure en un son profund En despertar, s’indignà de la seva feblesa i, en un gest definitiu, s’arrencà les parpelles, que foren acollides per una terra ja xopa de les amar-gues llàgrimes de l’asceta En aquell indret nasqué un arbre de fulles estimulants i molt eficaces contra la fatiga Ho descobrí Shennong, emperador mític de la Xina, quan era al bosc i unes fulles d’aquest arbre li caigueren a l’olla on bullia aigua Fou la primera infusió de te Si mai no…
droga
Farmàcia
Cadascun dels principis actius presents en vegetals (alcaloide, oli essencial, saponina, substància purgant) o animals (castori, mesc, cantaridina), els quals, convenientment preparats i conservats, són emprats en terapèutica i experimentació.
En les plantes medicinals hom empra les parts de la planta més riques en substàncies actives arrels, flors, fulles, escorça Sovint aquestes drogues són emprades en forma de preparacions galèniques infusió, decuit, extracte, tintura