Resultats de la cerca

Documentat a Barcelona el 1835, les seves obres, en prosa, foren estrenades per la companyia de Josep ↑ Robrenyo , que potser les hi encarregà pensant en les pròpies capacitats interpretatives, els anys de la primera guerra Carlina, i promovien la mateixa ideologia liberal de les seves Se li atribueixen L’estudiant de la berruga, o Fra Crospis a la Garriga i El pare Colau a Vacarisses, o Els facciosos atrapats Es degué moure sempre en cercles radicals que participaven d’una concepció propagandística de la literatura, fet que explicaria la seva actuació com a adaptador del melodrama La aldea…

Fill natural d’Ambrosio O'Higgins, estudià a Londres i a Cadis Alcalde de Chillán, el 1810 s’uní als independentistes Ajudat pel sector moderat, s’oposà a Martínez de Rozas i als germans Carrera, i el 1814 fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit Vençut a Membrillar i a Rancagua 1814 pels reialistes, s’exilià a l’Argentina, on s’incorporà a les forces del general José de San Martín 1816 Vencedor a Chacabuco 1817, fou nomenat dictador suprem de Xile i començà una sèrie de reformes Guanyà la decisiva batalla de Maipú 1818, que consolidà la independència de Xile Instaurà una dictadura…

Catedràtic de retòrica a Saragossa i a València 1561-79, on publicà bona part de la seva obra i renovà els exercicis declamatoris D’entre les seves nombroses publicacions didàctiques cal recordar diversos opuscles, reeditats diverses vegades, que propugnen la utilització de textos ciceronians depurats com De vera et facili imitatione Ciceronis 1560, El estudioso de la aldea 1568, El latino de repente 1573, la seva Rhetorica 1567 en quatre parts, que inclou diversos fragments de comèdies per a ésser representades pels deixebles, el Vocabulario del humanista 1569, obra lexicogràfica amb veus…

Professà en l’orde franciscà i prengué partit per Carles I en les lluites de les Comunitats i l’acompanyà en diverses expedicions Fou bisbe de Guadix i de Mondoñedo Predicador notori, amb un bagatge metodològic i erudit medieval, assimilà i divulgà postulats adscrits a les idees del Renaixement Aquesta contradicció no fou obstacle al prestigi i a la difusió de les seves obres, que ja al s XVI foren traduïdes a diverses llengües europees Escriví Reloj de príncipes o Libro áureo del emperador Marco Aurelio 1529, tractat normatiu sobre el príncep cristià, que inclou la narració El villano del…

Vida La seva carrera començà en el camp de la distribució i el doblatge, a partir del 1933 als estudis Metro-Goldwyn-Mayer de Barcelona i després com a director de doblatge a les empreses Fono Barcelona, Acústica, Orphea i Parlo Films Debutà com a realitzador amb el thriller Enemigos 1943 i les aventures La noche del martes 1944, abans d’abordar temàtiques religioses, des del drama Almas en peligro 1951 i la comèdia Sucedió en mi aldea 1954 Contractat per la productora d’Ignasi F Iquino, dirigí el drama Hospital de urgencia 1956 i els policíacs El presidio 1954, El ojo de cristal 1955 i…

Estudià a Reus, i després a les Facultats de Lletres de Saragossa i Madrid, i es dedicà primerament al periodisme El servei militar el portà a la campanya del Marroc, d’on recollí experiències per a la seva primera novella, Imán 1930 En tornar, treballà a El Sol i en altres diaris i es feu conèixer ja com a escriptor rebel i de protesta social Visità durant dos mesos Moscou 1933, fet que es traduí en el seu llibre Madrid-Moscú 1934 i Cartas de Moscú sobre el amor 1934 La novella Mister Witt en el cantón obtingué el Premio Nacional de Literatura 1935 Exiliat des de la fi del 1938 tornà pel…

Vida Periodista, inicialment esportiu, s’introduí en la indústria cinematogràfica barcelonina com a ajudant de direcció El 1945 debutà com a realitzador amb La gitana y el rey Fou cap de producció, doblador, actor ocasional Cuatro mujeres , 1947, Antonio del Amo, autor de les revistes teatrals Las chicas del diablo 1949 i Las modelos de M Dupont 1950 i, molt especialment, treballà de guionista Collaborà amb Ricard Gascón en Un ladrón de guante blanco 1945 Ha entrado un ladrón 1948 i La niña de Luzmela 1949 Posteriorment entrà dins l’òrbita de l’empresa d’Ignasi F Iquino amb els guions de…

Al seu costat s’aixeca la torre de Burjassénia 14 m d’altitud documentada des del 1188 De base circular i molt esvelta, ha estat restaurada recentment

Un dels vuit fills, Lluís Raluy Iglesias Carcassona, 11 de febrer de 1911 ‒ l’Aldea, Baix Ebre, 1984, destacà com a barrista i treballà en dues formacions catalanes de gran projecció internacional entre les dues guerres mundials Els Oliveras i Els Keystone En esclatar la Guerra Civil Espanyola, tornà al domicili familiar de Sant Adrià de Besòs i treballà en diversos circs Feijoo, Royal, Romero i Maravillas, entre d’altres Tingué quatre fills Lluís Raluy i Tomàs  Sant Adrià de Besòs, 25 de febrer del 1942 - València, 29 de desembre de 2021, Carles Raluy i Tomàs  Sant Adrià de Besòs, 28 d’…

Hi participaren 4120 esportistes provinents de 81 federacions estatals, distribuïts en onze disciplines i 181 competicions Els Jocs se celebraren al Palau Sant Jordi, a l’Anella Olímpica, al Palau Blaugrana, als CEM de la Mar Bella i d’Horta, a la pista del Front Marítim i als circuïts de Montjuïc i de l’avinguda Diagonal-passeig de Gràcia, a Barcelona, i al pavelló municipal d’esports Riera Seca de Mollet del Vallès, al CEM Isaac Gàlvez de Vilanova i la Geltrú, al ZEM Rambla del Celler de Sant Cugat del Vallès i al poliesportiu municipal de la Maurina de Terrassa Es repartiren 351 medalles…