Resultats de la cerca

Fou un dels introductors dels estudis sobre allèrgia a Catalunya Entre els seus treballs cal esmentar els estudis sobre l’asma 1942 i el text sobre la pollinosi 1954

Professor a la Universitat de Barcelona 1969-77, a la Universitat de les Illes Balears 1977-82, a la Washington University de Saint Louis 1973-74 i a la Universitat de Tarragona 1982-86 Nomenat el 1981 catedràtic de bioquímica i biologia molecular, actualment és director del departament de bioquímica i fisiologia de la Universitat de Barcelona El 1994 guanyà el premi Novella Científica, patrocinat per la Fundació Catalana per a la Recerca, amb l’obra El virus de la glòria

L’infermer alemany Niels Högel és acusat de ser l’autor d’almenys 84 assassinats de pacients entre els anys 2000 i 2005 Högel ja va ser condemnat al febrer del 2015 a cadena perpètua per la mort de 2 pacients, i al juny del 2016 se’l va identificar com l’autor de la mort de 33 pacients en centres on treballava, als quals administrava sobredosis de medicaments Segons les investigacions, el nombre de pacients morts per Högel amb aquestes pràctiques podria arribar als 200

Es doctorà el 1960 a la Universitat de Düsseldorf, on fou adjunt del departament de microbiologia 1962-65 Continuà la seva carrera científica i docent al Children’s Hospital de Filadèlfia 1966-69, a l’Institut de Virologia de la Universitat de Würzburg 1969-72, a l’Institut de Virologia Clínica de la Universitat d’Erlangen-Nuremberg, del qual fou president 1972-77 i a l’Institut de Virologia de la Universitat de Friburg 1977-83, que també presidí Del 1983 al 2003 fou director científic i president del consell d’administració del Centre de Recerca Alemany per al Càncer de…

Estudià a Göttingen i després d’uns anys dedicat a la medicina general, inicià la seva tasca d’investigació a l’Institut Psiquiàtric Max Planck el 1969 Després d’una etapa a les universitats de Londres i de Göttingen, fou nomenat cap del departament de fisiologia cellular de l’Institut Max Planck de Heidelberg 1985 El 1991 rebé el premi Nobel de medicina compartit amb Erwin Neher pels seus treballs sobre fisiologia cellular, que han contribuït a la comprensió de diversos mecanismes patològics i al desenvolupament de diversos medicaments

Estudià medicina, química i mineralogia Fundador de l’homeopatia, descobrí que tots els medicaments eren hidrosolubilitzables per fregament suspensió colloidal A l’epidèmia de còlera del 1831 fou el primer a descriure'n la causa com una petita estructura vivent, i introduí el tractament antisèptic per a combatre'l Publicà Fragmenta de viribus medicamentorum positivis 1805, Reine Arzneimittellehre ‘Farmacologia pura’, 1811-20 i Die Kronische Krankheiten, ihre eigentümlige Natur und Heilung ‘Les malalties cròniques, la seva especificitat i la seva cura’, 1828-38

Neuròleg i anatomopatòleg, és autor d’importants estudis sobre les lesions involutives del cervell Ha donat nom a una forma específica de demència presenil malaltia d’Alzheimer i a unes lesions molt característiques de la glia en els processos de demenciació plaques d’Alzheimer

Establert als EUA des del 1882, fou president del St Mark's Hospital i professor de cirurgia de la New York Post-Graduate Medical School Les seves aportacions més rellevants foren en el camp de la cirurgia abdominal i en el de les aplicacions de la radiologia a la diagnosi de les fractures

El metge alemany Robert Koch descobreix el bacil de la tuberculosi, o bacil de Koch

El cirurgià Antoni de Gimbernat i Arboç publica un Nuevo método de operar en la hernia crural , posteriorment traduït al francès, l’anglès i l’alemany