Resultats de la cerca

Té l’origen en l’empresa familiar creada el 1924 pels germans Adi 1900-1978 i Rudolf Dassler, dedicada a la fabricació de calçat esportiu, a Herzogenaurach Baviera El 1927 installaren la primera fàbrica i el 1928 el seu calçat fou utilitzat per primer cop en una competició olímpica El 1948 els germans Dassler se separaren Adi fundà Adidas i Rudolf Puma El 1959 Adidas començà la producció fora d’Alemanya amb una fàbrica a França, i dos anys després inicià la diversificació de la producció amb la fabricació de pilotes i roba esportiva El 1983 el fill d’Adi, Horst Dassler, fundà…

Llicenciat en dret a la universitat de la seva ciutat natal 1979 i doctorat el 1983, ha ocupat nombrosos càrrecs públics i privats, entre els quals destaquen el de director de relacions internacionals de l’empresa de material esportiu Adidas 1985-88, assessor del Ministeri d’Economia del govern federal 1988-90 i assessor de Siemens AG 2000-08 L’any 2010, a proposta del Partit Liberal, fou membre de l’Assemblea Federal, òrgan que escull el president d’Alemanya Els anys setanta començà a practicar l’esgrima i s’especialitzà en floret El 1973 fou subcampió amb l’equip alemany en els…

Com a futbolista, ocupà la posició de defensa lliure i es distingí per un extraordinari sentit posicional en el camp Fou 103 vegades internacional i del 1970 al 1977 fou el capità de la selecció de la República Federal d’Alemanya, amb la qual assolí la Copa del Món 1974 i la Copa d’Europa de Nacions 1972 Amb el Bayern de Munic, club en el qual jugà del 1958 al 1977, guanyà tres vegades la Copa d’Europa de clubs 1974, 1975 i 1976 i una vegada 1976 la Copa Intercontinental, i a la RFA fou campió de Copa en 1966, 1967, 1969 i 1971, i de Lliga en 1969, 1972, 1973 i 1974 El 1972 i el…

Fundat l’any 1902, fou creat per la colònia alemanya i suïssa establerta a Barcelona i dedicat principalment a la pràctica del tennis El seu fundador i primer president fou Udo Steinberg Tenia les installacions al passeig de Sant Joan, cantonada amb l’avinguda Diagonal

Alemanya fou el país que conquerí un major nombre de medalles, amb un total de 29, seguida de Noruega, amb 25, i Rússia, amb 18 Els esquiadors més destacats dels Jocs foren el noruec Bjoern Daehlie i la russa Larissa Lazutina, que aconseguiren tres medalles d’or cadascun en les proves d’esquí de fons

Aquesta ciutat aconseguí la nominació el 17 d’octubre de 1986, en la Sessió Plenària del COI a Lausana Els comitès organitzadors de les dues ciutats olímpiques de l’any 1992, Barcelona i Albertville, collaboraren diverses vegades durant la fase prèvia a la celebració dels Jocs Amb motiu dels Jocs es dugueren a terme moltes obres d’infraestructura a la Savoia, bàsicament carreteres, que provocaren protestes de sectors ecologistes i un dèficit final de 4600 milions de pessetes, assumits per l’Estat francès i pels poders públics locals i regionals Hi participaren un total de 64 països i 2289…

Pyeongchang és pròpiament un districte de la província nord-oriental de Gangwon D’una extensió d’uns 1500 km 2 i poc més de 40000 h, és ocupada en gran part per la serralada de Taebaek, que recorre la península de Corea de N a S Després de perdre en la competició per hostatjar els Jocs Olímpics d’hivern del 2010 i el 2014 davant de Vancouver Canadà i Sotxi Rússia, respectivament, la candidatura de Pyeongchang fou escollida en la reunió del Comitè Olímpic Internacional COI celebrada a Durban el juliol del 2011, en la qual derrotà la de Munic Alemanya Aquests Jocs estigueren…

Presentà un calendari de competició que incloïa 15 proves de 7 esports i hi prengueren part 2633 esportistes de 80 comitès olímpics diferents El medaller fou encapçalat per Alemanya, amb 11 ors i 29 medalles, seguida pels EUA, Àustria, Rússia i el Canadà El veterà esquiador norueg KA Aamodt aconseguí la seva vuitena medalla en uns Jocs en imposar-se a la prova de supergegant L’alemany MGreis guanyà tres medalles d’or en biatló, i l’austríac FGottwald també n'aconseguí tres, dues d’or i una plata, totes elles en la combinada nòrdica Igualment, la croata J Kostelić renovà el seu…

El noruec Ole Einar Bjørndalen guanyà les quatre medalles d’or que hi havia en joc en el biatló En la modalitat d’esquí alpí, la gran triomfadora fou la croata Janica Kostelić, que aconseguí tres ors i un argent Mai cap altre esquiador no havia obtingut quatre medalles en uns jocs El finlandès Sampa Lajunen guanyà tres medalles d’or en la combinada nòrdica i l’holandès Jochem Uytdehaage dos ors, un argent i un rècord del món de patinatge de velocitat En la categoria femenina, l’alemanya Claudia Pechstein obtingué dos ors En el torneig d’hoquei sobre gel, el Canadà, després de 50…

Impulsor del vol sense motor a Catalunya El 1928 ingressà a la Lliga Aeronàutica Catalana i el 1930 dissenyà el primer planador català El 1931 fundà Falciots de Palestra, secció de vol sense motor de Palestra Introduí la pràctica de l’arrossegament amb tambor Promogué la celebració anual de les Setmanes de Vol Sense Motor, que tingueren lloc a Puigcerdà 1932, el Montseny 1933 i Sabadell 1934 El 1933 fou nomenat tècnic de la Federació Catalana de Vol a Vela i l’any següent organitzà el primer curs de vol sense motor Impartí cursos de pilot a l’Escola d’Aviació de Barcelona i dirigí la secció…