Resultats de la cerca

Unes característiques comunes, més que un programa, els unien eren individualistes, racionalistes i enemics de la reacció política Rebutjaven els prejudicis morals i socials i preconitzaven l’emancipació de les dones, la llibertat sexual i la unió lliure

Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que unia les obres…

La creació d’aquesta nova confederació per Bismarck eliminava Àustria del conjunt d’estats alemanys i consagrava l’hegemonia prussiana Formada per 22 estats, adquirí una estructura federal de tendència centralista, per la preponderància que hi adquirí Prússia, el major dels estats confederals El govern comú controlava no solament les forces armades, sinó les comunicacions, les duanes, la política i el comerç exterior Per imposició de Napoleó III i per un vague sentiment d’independència, els quatre estats d’Alemanya del Sud Baden, Baviera, Hessen-Darmstadt i Württemberg s’havien…

A tal finalitat hom invertirà 15 000 milions de marcs fins l’any 1994 la meitat en 1990-1991, procedents de l’endeutament i de les reduccions efectuades en el pressupost federal Des del 1985, regirà per a tots els länder un idèntic mecanisme de compensació financera Länderfinanzausglesich

S’inspirà en l’ Arts and Crafts , bé que integrà el maquinisme Destacaren les exposicions a Colònia 1914 i a Stuttgart 1927, on totes les possibilitats de la nova arquitectura eren ja apuntades Entre els collaboradors cal esmentar Karl Schmidt, Theodor Fischer, Hans Poelzig, Joseph Hoffmann, Henry van de Velde, Mies van der Rohe i Peter Behrens Dissolt el 1934, fou refundat el 1947

La primera fou constituïda el 1700, a Berlín, per Frederic I de Prússia amb el nom de Preussische Akademie der Wissenschaften Posteriorment hom creà les de Göttingen 1751, Baviera 1759, Heidelberg 1909, Magúncia 1949 i Renània-Westfàlia 1970 A l’antiga RDA hom reorganitzà, el 1946, l’acadèmia prussiana segons el model soviètic amb el nom de Deutsche Akademie der Wissenschaften zu Berlin des del 1972 Akademie der Wissenschaften der DDR Amb la reunificació, fou absorbida per la Akademie der Wissenschaften zu Berlin , creada al Berlín Occidental el 1987 Les sis acadèmies es coordinen en la…

Fou el resultat de la unió de l’Allgemeiner Deutscher Arbeiterverein fundada per Ferdinand Lassalle el 1863, i el Sozialdemokratische Arbeiterpartei fundat l’any 1869 en el congrés d’Eisenach per August Bebel i Wilhelm Liebknecht La política repressiva de Bismarck 1878-90 no aconseguí de frenar el seu creixement En el congrés d’Erfurt 1891 adoptà un programa marxista revolucionari defensat per Kautsky A partir del 1896 prengué cos la tendència revisionista d’ Eduard Bernstein , que, malgrat les condemnes oficials com la del congrés de Hannover, 1899, s’introduí profundament en la pràctica del…

Fou creada al Congrés de Viena 1815 per tal de mantenir en equilibri la influència d’Àustria i la de Prússia damunt els petits estats alemanys i evitar que formessin un país unificat sota l’hegemonia prussiana La formaren 38 estats sobirans un imperi Àustria, cinc regnes Prússia, Baviera, Hannover, Saxònia i Württemberg, vuit grans ducats, deu principats, deu ducats i quatre ciutats lliures Frankfurt del Main, Hamburg, Bremen i Lübeck La presidència honorífica corresponia a l’emperador d’Àustria Hi participaven també el rei d’Holanda, com a duc de Luxemburg, el de Dinamarca, com a duc de…

Fou fundada el 1931 per l’enginyer Ferdinand Porsche Dedicada al disseny i la fabricació d’automòbils esportius, es troba estretament vinculada a l’empresa Volkswagen AG  des dels inicis, quan el 1934 Adolf Hitler encarregà a Porsche la fabricació d’un 'cotxe del poble' Volkswagen Porsche en construí un primer prototip el 1938, el popular escarabat , que tanmateix no fou comercialitzat per Volkswagen fins després de la Segona Guerra Mundial Durant aquest conflicte, Porsche construí a la fàbrica Volkswagen vehicles militars per a l’exèrcit alemany Després de la guerra, l'empresa continuà…

De titularitat pública des del 1969, funciona com a biblioteca nacional Elabora la bibliografia alemanya Té una collecció especial de literatura alemanya de l’exili 1933-45, així com un important fons musical Després de la reunificació 1990 es fusionà amb la Deutsche Bücherei de Leipzig de la qual havia volgut ser la continuació a l’antiga Alemanya Occidental i el Deutschen Musikarchiv Berlin fundat el 1970 Entre les diverses filials, el seu fons és de més de 13 000 000 volums La nova biblioteca unificada prengué el mateix nom de Deutsche Bibliothek