Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
alfonsí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a diverses monedes fetes encunyar inicialment per reis anomenats Alfons, a diversos països, especialment als de la corona catalanoaragonesa i en particular als dels dominis de Sardenya i Nàpols.
alfonsí | alfonsina
alfonsí menut
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó de la mateixa època, divuitena part de l’alfonsí d’argent.
alfonsí d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al ducató d’or d’Alfons el Magnànim, encunyat a Gaeta i Nàpols durant la guerra contra els angevins.
També és anomenat alfonsí d’Aragó i alfonsí de Nàpols A partir del 1476 equivalia a 33 sous barcelonesos
alfonsí d’argent
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent iniciada a Sardenya per l’infant Alfons el Benigne i batuda a nom de Jaume II.
Tenia igual valor que el croat barceloní També era anomenat alfonsí de Sardenya
alfonsí d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al maravedís d’or fet a Toledo per Alfons VIII (1158-1224).
Encunyat entre el 1172 i el 1218, fou la primera moneda medieval d’or batuda a Castella
moneda calleresa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda batuda a la seca que manà establir a Càller Pere III de Catalunya-Aragó el 1338.
Fou la segona seca catalana de Sardenya, després de la d’Esglésies 1324 La primera moneda batuda fou l’alfonsí d’or Joan I manà d’encunyar-hi 1392 l’alfonsí menut amb la mateixa llei dels batuts a Esglésies, passant, però, la talla de 27 a 30 sous del marc de Barcelona Hom baté moneda calleresa fins el 1821
felip
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or borgonyona del duc Felip el Bo (1419-67) del pes d’un ducat (3,6 grams).
Era anomenada també chevalier d’or pel tipus de l’anvers la figura del duc armat i a cavall, que continuava la iconografia del franc à cheval i de l' alfonsí d’or
rellotge de mercuri
Tecnologia
Clepsidra en la qual circula mercuri en lloc d’aigua.
El primer exemple conegut procedeix dels Libros del Saber de Astronomía del rei castellà Alfons X, on es descriu un astrolabi de moviment automàtic regulat pel flux del mercuri dins un circuit tancat El rellotge alfonsí incorpora també un rudimentari sistema de soneria
comtat de Sant Ramon
Història
Títol concedit pel pretendent carlí Carles Maria dels Dolors de Borbó, el 1875, a Albert Morera i Santaló (? ~1820 — Madrid? d 1880), cap d’estat major de les forces carlines del Principat (1874-75), únic titular.
Li ha estat atribuïda la traïció de la causa carlina en les converses de l’Hostal de la Corda 1875, pel fet que conservà el grau de coronel a l’exèrcit alfonsí i que fou, més tard, cap de la policia de Madrid