Resultats de la cerca
Es mostren 1965 resultats
proscripció
Dret processal
Dret romà
Entre els romans, anunci públic de la subhasta dels béns d’un deutor.
Més tard, per illació, indicà també la pena d’exili —commutació normal de la pena de mort— amb confiscació dels béns A l’edat mitjana significà l’exili forçós per causes polítiques o la pena capital sense judici previ i l’acte de posar algú fora de la llei o mort civil
grafits
Escriptura i paleografia
Inscripció traçada a la paret o damunt pedra amb un estil metàl·lic o qualsevol altre intrument gràfic, generalment en escriptura corrent.
Consisteix sovint, generalment en un nom o bé en una frase posada per algú, generalment amb intenció exhibicionista Per llur antiguitat i com a document de la parla i la cultura populars, són importants els graffiti trobats a Pompeia també són d’interès els posats en ares d’altar amb motiu de llur consagració
Montllor
Monestir
Petit monestir (Sant Privat de Montllor) d’origen i de situació desconeguts, situat al Pallars.
Fou priorat de Gerri al s X És esmentat en dos documents, una mica suspectes, segons els quals el comte Isarn de Pallars n'hauria fet donació al monestir de Gerri els anys 939 i 953 Un antic lloc de Montllor és testimoniat, al s XIV, prop de Toló, probablement a l’Hostal Roig dins el terme de Gavet de la Conca, Pallars Jussà, dit també, segons algú, Montllobar
pedra de toc
Mineralogia i petrografia
Pedra silícia negra (basanita) emprada per a provar el grau de puresa (llei) dels metalls (generalment de l’or i l’argent), per l’anàlisi de la ratlla que aquests metalls hi imprimeixen per fregament en l’assaig anomenat toc
.
9 pedra de toc Dit d’allò que serveix per a conèixer o confirmar el valor d’algú o d’alguna cosa, certa qualitat o sentiment, etc La mort de l’oncle fou la pedra de toc per a conèixer els seus veritables sentiments 10 pedra filosofal pedra filosofal 11 pedra foguera Varietat de sílex que en ésser ferida amb un tros d’acer o d’una altra pedra produeix espurnes
Joan Melec
Literatura
Escrivent de llibres.
Vers el 1402 copià el Missal de Sant Cugat del Vallès Arxiu de la Corona d’Aragó Era prevere No hi ha raons vàlides per a atribuir-li les miniatures i les caplletres del Missal, ni per a identificar-lo amb un illuminador francès del rei Martí, anomenat Johanní, ni tampoc amb el miniaturista de Sant Cugat que pintà el Breviari del rei Martí , contràriament al que algú ha insinuat
Lluís Pastre
Literatura catalana
Gramàtic i escriptor.
Fou una de les figures més representatives del catalanisme rossellonès del començament del segle Fou un dels fundadors de la Société d’Études Catalanes 1906, de la qual fou secretari Usà el pseudònim d' Algú Publicà una Grammaire catalane 1913 i llibres d’ensenyament com Le français enseigné par les exercices de traduction de textes catalans 1911 Publicà nombrosos articles d’estudi o pedagogia a la Revue Catalane
Lluís Pastre
Literatura catalana
Narrador, gramàtic i pedagog.
Fou una de les figures més representatives del catalanisme rossellonès del començament del s XX i un dels fundadors de la Société d’Études Catalanes 1906, de la qual fou secretari Signà algunes rondalles en català amb el pseudònim d’ Algú Publicà una Grammaire catalane 1913 i llibres d’ensenyament, com Le français enseigné par les exercices de traduction de textes catalans 1911, i articles i estudis diversos de pedagogia a la “Revue Catalane”
mètode de reducció a la unitat
Matemàtiques
Mètode que permet de resoldre els problemes de proporcionalitat reduint-los al cas en què la quantitat a què és proporcional la incògnita té el valor de la unitat.
L’aplicació d’aquest mètode a un problema senzill concret és la següent Si sabem que algú recorre 15 km en 3 hores i volem saber quin ha estat el camí recorregut en 2 hores, hom raona així recorre 15/3 km/h = 5 km/h, i, per tant, el camí recorregut en dues hores és 5 x 2 = 10 km El mètode de reducció a la unitat representa una alternativa racional a la regla de tres
andante
Música
Indicació de tempo moderat, entre l'adagio i l'allegro.
Originàriament, el terme -sense fer cap referència al tempo - indicava només el moviment uniforme del baix que, amb notes d’un mateix valor, podia recordar o imitar el caminar d’algú El fet de no pertànyer clarament ni als tempi lents ni als ràpids fa que termes com più andante, andante molto , etc presentin ambigüitats que dificulten qualsevol generalització Amb tot, più andante sol indicar un tempo lleugerament més ràpid que andante
abàsia
Patologia humana
Impossibilitat de caminar per pèrdua de la coordinació dels moviments adequats.
No és una veritable paràlisi, perquè el malalt, assegut, pot moure a voluntat les extremitats inferiors la deficiència radica en la pèrdua de l’ordenació dels moviments que intervenen en la realització automàtica de la funció ambulatòria Atesa aquesta alteració no paralítica, algú ha considerat l’abàsia com una apràxia de la marxa Gairebé sempre l’abàsia és acompanyada per l' astàsia aquesta combinació dels dos trastorns condueix a l’estat anomenat astàsia-abàsia