Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
anàlisi
Electrònica i informàtica
Estudi d’un problema des del punt de vista de la informació, descomponent-lo en unitats més petites, esbrinant-ne l’estructura, aïllant els tractaments bàsics de la informació i dissenyant els algorismes que els realitzin.
Se sol dividir en dues fases consecutives, funcional i orgànica generalment encomanades a persones diferents l’anomenat analista funcional i l’orgànic La fase de l' anàlisi funcional és aquella en què hom estudia l’estructura lògica de les informacions i dels processos sense atendre la manera de resoldre el problema amb un sistema informàtic concret La fase de l' anàlisi orgànica és aquella posterior a la funcional, consistent en el disseny de l’estructura de dades en les diferents memòries d’un ordinador i també dels algorismes generals de tractament, especialment a nivells de…
emplenament per context
Electrònica i informàtica
Tècnica de processament d’imatges consistent a extrapolar a una regió deteriorada, oculta o perduda d’una imatge dades visuals de l’entorn immediat o d’altres zones de la mateixa imatge, a fi de restaurar-la o millorar-la.
Es duu terme mitjançant algorismes altament especialitzats Les imatges poden ser fotografies o poden formar part de vídeos o de transmissions de dades Un dels programes més coneguts amb què es duu a terme aquesta tècnica és Adobe Photoshop
Algol
Electrònica i informàtica
Acrònim de l’expressió anglesa algorithmic language.
És un llenguatge de programació d’alt nivell, especialment concebut per descriure, transmetre i, eventualment, comunicar a un ordinador algorismes de resolució de problemes numèrics Hi ha dues versions d’aquest llenguatge una primera va ésser anomenada ALGOL 60 una forma més evolucionada ha rebut el nom d’ALGOL 68
control digital
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Control en temps real de sistemes dinàmics en el qual el controlador
o corrector és instrumentat per mitjà d’un ordinador.
El seu ús és més estès en servomecanismes, pilots automàtics, refineries i sistemes de transport públic això és a causa, d’una banda, de llur velocitat i precisió intrínseques i, de l’altra, de la millora en la fiabilitat i el preu dels ordinadors L’adveniment dels microprocessadors ha donat una empenta definitiva a l’ús del control digital que hom pot trobar avui en els automòbils, els aparells electrodomèstics i els jocs electrònics Els trets característics d’aquest tipus de control són la versatilitat poden executar tasques variades, a més de les de control la flexibilitat poden canviar…
cicle de vida d’un programari
Electrònica i informàtica
Cadascuna de les fases per les quals passa un programari, que s’inicien quan sorgeix la idea de crear-lo i finalitzen quan deixa d’ésser utilitzat.
Existeixen diferents models de cicle de vida que en determinen les etapes i el procés de creació i manteniment En el model clàssic o lineal se succeeixen seqüencialment diferents etapes, que acostumen a ésser establiment de la necessitat del programari concreció i formalització de les funcionalitats i els requeriments que ha de complir anàlisi dels elements que hi intervindran, de la seva estructura, de les relacions entre els elements i les funcionalitats que aporta cadascun disseny, per a establir-ne les tecnologies i els llenguatges implementació del sistema, codificant-ne les estructures…
mòdem
Electrònica i informàtica
Aparell convertidor de senyals digitals en senyals susceptibles d’ésser enviats per una línia analògica sigui telefònica o telegràfica
.
Un mòdem situat entre l’emissor d’informació normalment un ordinador i la línia analògica modula en canvia les característiques d’amplitud, freqüència o fase un senyal de referència analògic anomenat portador d’acord amb la informació digital a transmetre i transmet el senyal modulat resultant a l’altre extrem un altre mòdem situat entre la línia analògica i un receptor d’informació digital normalment un ordinador desmodula interpreta la informació transportada en l’amplitud, freqüència o fase el senyal analògic rebut, en recupera la informació digital transportada i la lliura al receptor…
reconeixement facial
Electrònica i informàtica
Sociologia
Tècnica d’identificació biomètrica d’una persona basada en el tractament automàtic dels seus trets facials més característics extrets d’una imatge digital o d’un vídeo.
La tecnologia del reconeixement facial és una de les aplicacions de la intelligència artificial Procedeix a través de sistemes d’algorismes i de xarxes neuronals que processen quantitats massives de dades reconeixent patrons, posicions i mesures de la cara que comparen amb les subministrades per càmeres de seguretat, dispositius electrònics com ara ordinadors o mòbils, etc Tot i que moltes vegades les imatges a identificar són confuses, la capacitat per al processament i la definició d’imatges, així com l’aprenentatge automàtic, redueixen com més va més el marge d’error És una…
analista
Electrònica i informàtica
Informàtic encarregat d’analitzar els problemes i de proposar els algorismes necessaris per a resoldre’ls mitjançant un ordinador.
dispositiu lògic programable complex
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic format per múltiples blocs lògics comunicats entre si mitjançant una matriu programable d’interconnexions i que no té una funció específica a priori, sinó que pot ésser programat mitjançant un programari incorporat per dur a terme algorismes lògics complexos.
Els CPLD representen una millora respecte als seus predecessors, els PLD, ja que utilitzen menys espai, milloren la fiabilitat del disseny i redueixen costos
ordinador
Electrònica i informàtica
Màquina automàtica que accepta la informació que hom li subministra segons una forma preestablerta.
La tracta d’acord amb un conjunt d’instruccions programa, escrites en un llenguatge adient i enregistrades en una memòria, i en dóna els resultats, també segons una forma preestablerta, sia en forma de dades o com un senyal que permet el control automàtic d’una màquina o procés El més usual dels ordinadors és el digital abans també conegut com a calculador digital que pot processar grans quantitats d’informació i realitzar operacions aritmètiques i lògiques a una gran velocitat El funcionament de l’ordinador digital és basat en la lògica dels circuits electrònics integrats lògica electrònica…