Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Étienne Bézout
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Estudià especialment alguns problemes relatius a la solució d’equacions algèbriques A la seva Théorie Générale des Équations Algébriques 1779 enuncià el teorema que porta el seu nom
Gabriel Cramer
Matemàtiques
Matemàtic suís.
Fou catedràtic de matemàtiques 1724-27 i de filosofia 1750-52 a la Universitat de Ginebra En Introduction à l’analyse des courbes algébriques 1750 exposà la teoria newtoniana de les corbes algèbriques i les classificà segons el grau de l’equació El 1750 reintroduí l’algorisme —equivalent als determinants—, que ja al final del s XVII Leibniz havia emprat per a resoldre sistemes d’equacions lineals amb unes quantes incògnites regla de Cramer Edità les obres de Jean i Jacques Bernoulli i part de la correspondència de Leibniz
Jean Gaston Darboux
Matemàtiques
Matemàtic francès.
La major part dels seus treballs es desenvoluparen en el camp de la geometria Publicà memòries sobre l’estudi de les superfícies ortogonals 1864-66, equacions diferencials de segon ordre en derivades parcials 1870 —per a les quals proposà un nou mètode d’integració—, aproximació de funcions, funcions discontínues, etc Una de les seves obres més importants, Leçon sur la théorie générale des surfaces et les applications géométriques du calcul infinitésimal 4 volums, 1887-96, constitueix una síntesi dels treballs duts a terme en els camps de la geometria i del càlcul durant el s XIX A Sur una…
funció algèbrica
Matemàtiques
Funció que pot ésser expressada usant només les operacions addició, subtracció, multiplicació, divisió i elevació a una potència racional.
Les funcions polinòmiques, racionals i irracionals són algèbriques
hiperplà
Matemàtiques
Conjunt de punts d’un espai n-dimensional tals que llurs coordenades satisfan una equació lineal.
Els hiperplans tenen propietats algèbriques anàlogues a les dels plans en coordenades cartesianes
àlgebra
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia les estructures algèbriques dels conjunts.
Hom l’aplica, per tant, en les situacions on hi ha un conjunt ben definit i una noció clara d’operació entre els seus elements operació interna o entre aquests i els elements d’altres conjunts operació externa L’àlgebra ha evolucionat des de l’interès inicial per a resoldre problemes fonamentalment pràctics fins al desenvolupament del mètode abstracte Dues inclinacions diferents han desembocat en l’àlgebra moderna D’una banda, l’ àlgebra clàssica , simple instrument per a fer càlculs i resoldre equacions que usava només els conceptes immediats que hom reconeixia al problema les quantitats…
Paul-Émile Appell
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Destacà per la solució d’alguns problemes de geometria projectiva, funcions algèbriques, equacions diferencials i anàlisi complexa Contribuí a la constitució del collectiu matemàtic Nicolas Bourbaki
teorema de Bézout
Matemàtiques
Teorema segons el qual el nombre de solucions d’un sistema de n equacions polinòmiques (sense factors en comú per a totes) en n variables, de graus respectius m1,...,mn, és el producte d’aquests: N = m1 · m2...mn (cal tenir en compte les multiplicitats de les solucions i l’eventualitat de solucions infinites).
Com a cas particular, fent n =2, resulta que dues corbes algèbriques planes, d’ordres respectius m 1 i m 2 , tenen m 1 m 2 punts d’intersecció iguals o no
Joseph Fels Ritt
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Ha fet estudis sobre àlgebra, anàlisi, teoria de funcions, equacions diferencials algèbriques, etc Entre les seves publicacions cal esmentar Theory of Functions 1947, Integration in Finite Terms 1948 i Differential Algebra 1950
Issai Schur
Matemàtiques
Matemàtic alemany d’origen rus.
Estudià i treballà a la Universitat de Berlín fins que, el 1935, hagué d’abandonar-la pressionat pels nazis Féu contribucions en teoria de grups, de matrius, equacions algèbriques, equacions integrals, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina