Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
cadmi
Química
Element metàl·lic situat entre el zinc i el mercuri en el grup II B de la taula periòdica, d’un color blavós que recorda l’argent, tou, molt dúctil i mal·leable.
Propietats del cadmi Fou descobert el 1817 per Friedrich Strohmeyer L’element natural és constituït per 10 núclids, amb nombre de massa entre 104 i 118 A causa de la seva reactivitat, no es troba natiu a l’escorça terrestre, on, amb un 0,000015%, ocupa el lloc 66 en ordre d’abundància Hom li coneix dues espècies mineralògiques pures, la greenockita sulfur, i l’otavita carbonat, ambdues sense importància comercial Hom troba tot el cadmi de què pot disposar la indústria impurificant les menes de zinc i algunes de plom zíncic o de coure La separació del cadmi durant el tractament d’aquests…
fluorur de beril·li
Química
Sòlid higroscòpic que se sublima a 800°C, molt soluble en aigua, obtingut per descomposició tèrmica (900-950°C) de fluoroberil·lat d’amoni i emprat per a la producció de beril·li metàl·lic per reducció amb magnesi.
Hom l’empra també en la preparació d’aliatges de berilli i en la fabricació de vidre
neodimi
Química
Element químic pertanyent al grup dels lantànids, de color blanc d’argent, que actua amb valència +3.
Fou descobert el 1885 per Carl Auer von Welsbach, juntament amb el praseodimi, per desdoblament del didimi El 1943 FTrombe i FGaume-Mahn obtingueren el metall sota la forma d’aliatge, reduint el clorur, NdCl 3 , a 900°C, per l’acció del magnesi El neodimi és present en totes les terres cèriques, i després del ceri és el més abundós dels metalls de les terres rares Hom l’extreu fonamentalment de la monazita, com a subproducte de l’extracció del ceri El metall és obtingut amb el 99,8% de puresa, per electròlisi directa del clorur fos, per formació intermèdia d’aliatges amb el…
alumini
Química
Element metàl·lic, pertanyent al grup III de la taula periòdica, de color blanc d’argent, dúctil i molt mal·leable, de valència 3.
Friedrich Wöhler l’aïllà pur per primera vegada el 1827, bé que Ørsted l’havia obtingut impur dos anys abans L’alumini terrestre és constituït exclusivament pel núclid 27, però en els meteorits hom troba el núclid radioactiu 26, que és el més important dels 6 isòtops radioactius que han estat obtinguts artificialment Constitueix el 8,13% de l’escorça terrestre i és, per ordre d’abundància, el tercer dels elements i el primer dels metalls No existeix a l’estat natiu, i hom el troba sobretot en forma de silicats argiles, caolí, aluminosilicats, d’òxid alúmina anhidra o hidratada i de fluorur…
aliatge de polímers
Química
Terme usat per a descriure determinades mescles de polímers, les propietats de les quals depenen fortament de l’estructura dels components, de llurs quantitats relatives, així com de la morfologia del conjunt.
Hom prepara els aliatges directament, per mescla de polímers, siguin aquests miscibles o no en aquest cas caldrà disposar-hi un compatibilitzador, o bé indirectament p ex, polimeritzant un monòmer en presència d’un polímer
clorur de beril·li
Química
Cristalls deliqüescents, blancs o grogosos, que es fonen a 440°C i són molt solubles en aigua (amb alliberament de calor).
És obtingut en fer passar un corrent de clor per una mescla d’òxid de berilli i carbó És emprat en la preparació d’aliatges de berilli i com a catalitzador àcid en algunes reaccions orgàniques
pirofòric | pirofòrica
Química
Dit de les substàncies que s’inflamen espontàniament en entrar en contacte amb l’aire.
Són piròfors molts aliatges, en estat suficient de divisió, pel fet que llurs partícules es combinen amb l’oxigen i s’inflamen, com és el cas del ferroceri, el qual és emprat per a fabricar les pedres d’encenedor, utilitzades en encenedors i en els dispositius d’encesa d’algunes estufes, escalfadors, etc
iridi
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup del platí, de nombre atòmic 77, pes atòmic 192,2 i valències generalment de +3 i +4 (i, menys sovint, de +1 i +2).
L’iridi ocorre en estat metàllic aliat amb el platí i amb l’or En estat pur no és atacat ni pels àcids ni per l’aigua règia, però en calent i en presència d’aire o d’oxigen s’oxida lentament amb formació d’Ir 2 O Amb el platí forma aliatges molt durs, emprats per a fabricar termoparells i les puntes de les plomes estilogràfiques
ceri
©
Química
Element metàl·lic pertanyent a la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 58.
L’element natural, de massa atòmica 140,12, és una barreja de quatre núclids 140 88,48%, 142 11,1%, 138 0,25% i 136 0,1% hom li coneix deu isòtops artificials 133, 134, 135, 137, 139, 141, 143, 144, 145 i 146 Els minerals més importants que contenen ceri són la cerita, l' ortita o allanita i la monazita L’extracció del ceri i la seva separació dels altres lantànids, operació d’una gran complexitat, és feta actualment emprant resines bescanviadores d’ions o per extracció de les solucions dels nitrats en fase líquida Pot ésser obtingut amb un grau de puresa molt elevat per reducció del clorur…
nitrur de bor
Química
Cadascuna de les dues formes sòlides de fórmula empírica BN que formen el bor amb el nitrogen.
L’una, d’estructura cristallina cúbica, del tot comparable a la del diamant borazó L’altra, molt semblant al grafit, anomenada simplement nitrur de bor , bé que també hom li dóna el nom de grafit inorgànic , la cellula elemental de la qual és una unitat hexagonal formada per àtoms de bor i nitrogen alternats B 3 N 3 amb les longituds d’enllaç B-N molt iguals a les de C-C Els anells hexagonals es troben ordenats uns sobre els altres intercanviant les posicions dels bors i els nitrògens en cada capa, bó i formant una estructura macromolecular en capes És emprat en la fabricació d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina