Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
dentadura artificial
Medicina
Pròtesi que reemplaça les dents i els teixits subjacents perduts.
Pot ésser completa, quan reemplaça totes les dents, o bé parcial La dentadura artifical ha de satisfer les funcions masticatòria, fonètica i estètica Les dents poden ésser de porcellana o bé de resines arcríliques La resta de la dentadura pot ésser feta amb resines, o amb aliatges d’or o de crom-cobalt
encunyació
Economia
Conversió de diversos metalls (or, argent, etc) en moneda.
Antigament el privilegi d’encunyació era lliure, però posteriorment aquest dret fou reservat a l’estat, que establí una fàbrica o casa de moneda per a tal efecte La utilització de paper moneda ha desplaçat els metalls, els quals només són emprats per a les monedes fraccionàries, que solen ésser aliatges de metalls no nobles
grampó
Esport
Armadura metàl·lica proveïda de diverses punxes (de 3 a 5 cm de llarg) i que, per mitjà de corretges o altres mitjans, hom subjecta sota la sola de les botes per avançar sobre el glaç o la neu molt dura.
Els grampons són d’acer i d’aliatges especials, que els fan molt lleugers, i normalment porten un petit dispositiu central que permet de doblegar el peu en caminar Hom empra normalment els grampons de sis punxes els de 12 punxes amb dues punxes al davant serveixen per a les grans ascensions en parets verticals
Robert Abbot Hadfield
Tecnologia
Inventor anglès.
Autodidacte, de molt jove s’interessà per la metallúrgia El 1883 patentà un procediment per a la producció d’acer al manganès Inventà també alguns procediments per a l’obtenció d’aliatges ferrosos i d’acer de baixa histèresi i els millorà La seva obra Metallurgy and Its Influence on Modern Progress 1925 ha esdevingut fonamental en l’estudi de la metallúrgia
iridi
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup del platí, de nombre atòmic 77, pes atòmic 192,2 i valències generalment de +3 i +4 (i, menys sovint, de +1 i +2).
L’iridi ocorre en estat metàllic aliat amb el platí i amb l’or En estat pur no és atacat ni pels àcids ni per l’aigua règia, però en calent i en presència d’aire o d’oxigen s’oxida lentament amb formació d’Ir 2 O Amb el platí forma aliatges molt durs, emprats per a fabricar termoparells i les puntes de les plomes estilogràfiques
metal·lúrgia
© Fototeca.cat
Tecnologia
Branca de la ciència i de la tècnica que estudia els procediments per a l’obtenció dels metalls i llur transformació i elaboració per a una utilització racional.
Els primers metalls utilitzats per l’home foren els metalls natius, principalment el coure, l’or, l’argent i, molt rarament, el ferro d’origen meteorític La reducció de minerals de coure i, posteriorment, de minerals de coure i estany, per tal d’obtenir el bronze, fou iniciada entre els anys 4000 i 3000 aC Gairebé alhora es desenvolupà la metallúrgia del plom i dels aliatges d’or i argent Cap a l’any 2000 aC hom coneixia ja els procediments de fosa, amb el sistema dit de la cera perduda , per a la fabricació d’estàtues de bronze, com també les operacions d’embotir i d’encunyar L’…
Els fonedors de coure i plom
Notícia sobre el coure Un dels jaciments més importants de coure del món és el de Rio Tinto, a la província de Huelva Va ser explotat pel govern espanyol fins que el 1873 es vengué a una empresa britànica, la Rio Tinto Co Ld Abans d'aquesta data l'explotació era reduïda A mitjan segle Espanya importava d'Anglaterra i de França, principalment, quasi tota la planxa de coure que utilitzaven les seves indústries Catalunya tenia nombroses bosses de mineral de coure Però la seva producció era mínima, analitzada des d'un punt de vista industrial El coure i els seus aliatges tenien…
conquilla
Tecnologia
Motlle metàl·lic permanent, generalment d’acer, emprat per a obtenir peces foses per la injecció, a forta pressió, del metall fos dintre seu.
Generalment una conquilla és formada per dues parts que s’acoblen pel pla de partició i es mantenen unides mitjançant un fort mecanisme d’enclavament Les conquilles poden ésser de cavitat única, de cavitat múltiple, combinades i del tipus unitat La fosa amb conquilla s’enfocà en un principi al plom, estany i llurs aliatges, i més tard al zinc Actualment la major part de les peces foses amb conquilla són a base de zinc, alumini magnesi i llautó
Nevill Francis Mott
Física
Físic anglès.
Educat al Saint John's College de Cambridge, treballà posteriorment amb E Rutherford Director del Cavendish Laboratory, estudià la física dels aliatges mètallics, l’estructura atòmica dels metalls i el moviment dels electrons a llur si Autor de nombroses publicacions, és considerat el creador d’una escola de metallúrgia física Fou president de la Unió Internacional de Física 1951-57 El 1977 li fou atorgat el premi Nobel de física, que compartí amb PW Anderson i J Van Vleck
canonada
© Corel
Construcció i obres públiques
Conducte de forma tubular, destinat al transport de fluids i, eventualment, de matèries granulars i pulverulentes.
Els materials emprats en la seva fabricació són molt variats plom, acer, ferro colat, coure, alumini, diferents aliatges metàllics, formigó, materials ceràmics, cautxú, materials plàstics, etc Les canonades són formades generalment per canons i d’altres peces accessòries, tals com colzes, derivacions en forma de T, de creu, etc, unides a aquells per diferents procediments roscat, soldatge, per mitjà de brides, etc La secció depèn principalment del cabal que ha de transportar, i el gruix de les parets, per a un material i un diàmetre determinat, dels esforços que ha de resistir