Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Sibèria Septentrional
Extrem nord de la gran plana eurasiàtica (plana nord-siberiana o de Tajmyr) comprès entre els rius Ienissei i Lena, amb una llargada d’uns 1 400 km per uns 600 d’amplària.
És formada per àmplies depressions molt pantanoses, el fons de les quals és ocupat per llacs termocàrstics El clima és continental subàrtic, amb hiverns que s’allarguen de 7 a 8 mesos i estius curts i frescs Vegetació de tundra o bosc-tundra Jaciments de petroli, gas i carbó
vall de Carançà
© Fototeca.cat
Vall de capçalera de la Tet, al vessant septentrional de l’alineació de crestes que separa el Conflent del Ripollès.
Partió d’aigües amb el Freser i el Ter, s’estèn entre el pic de Noucreus 2 753 m alt i el de la Dona 2 702 m alt, i es caracteritza pels espectaculars congosts del sector baix L’alta vall circ de Carançà , formada per rocam esquistós nu, ha estat modelada pels gels en un seguit d’escarpaments i comes en graderia ocupades pels petits estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls És dominada, a ponent, pels pics del Racó de Dalt 2 873 m alt i del Racó de Baix 2 787 m, al nord, pel pic de la Vaca 2 833 m i, a llevant, pel pic de Bastiments o del Gegant 2 843 m El paisatge canvia des dels 1 990 m,…
caló des Moro
Cala
Petita cala pròxima a Sant Antoni de Portmany (Eivissa), al nord de la vila, per on s’allarguen les urbanitzacions turístiques.
Chicago
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Illinois, als EUA, situada a l’extrem meridional del llac Michigan, vora la desembocadura dels rius Chicago i Calumet.
L’aglomeració s’estén parallela a la costa del llac, formant un arc de 45 km des d’Evanston fins a l’estat d’Indiana Gary Després de Nova York i Los Angeles és la ciutat més populosa dels EUA i ha experimentat un increment extraordinari en successives onades d’immigració des del 1850 La crisi econòmica dels anys setanta frenà l’expansió, i la ciutat entrà en un relatiu estancament El creixement urbà s’ha dut a terme per l’annexió dels centres veïns Niles, Maine, Norwood, Sitckney, Calumet, etc El pla urbà és típicament ortogonal, amb llargs carrers en angle recte travessats per amples…
l’Alt Millars
Comarca de la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb Aragó.
La geografia Cap de comarca, Cirat Limita a l’W amb la ratlla d’Aragó al N, els seus límits són la serra del Carbo i altres alineacions que separen l’Alt Millars de l’Alcalatén, és a dir, la conca del riu de Llucena de la del riu de Vilamalefa a l’E, la Plana Baixa, frontera lingüística en la transició entre el sector muntanyós del riu i el sector pla al S, la serra d’Espadà i la serra d’Espina, que la separa de l’Alt Palància La comarca és rodejada pel N i per l’E per comarques de parla catalana, i per l’W i pel S, de parla castellana És travessada pel Millars, eix de la comarca un eix…
Vilamacolum
JoMV (CC0)
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilamacolum, de 5,59 km 2 d’extensió, és a la plana alluvial entre el Fluvià i la Muga, més pròxim al primer d’aquests dos rius, al sector immediat al litoral les terres del terme veí de Sant Pere Pescador separen el seu territori de la mar Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d’aiguamolls i estanyols, que formen ací una zona de closes a continuació de les de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries Els sectors a l’E i al N, principalment, són regats per nombroses séquies…
l’Albagés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, a banda i banda del riu de Set.
Situació i presentació El terme municipal de l’Albagés, de 25,66 km 2 , es troba al sector central occidental de la comarca, a la vall del riu de Set, que marca dos paisatges diferenciats hortes i terra campa, que s’allarguen a la vall del riu, i les ondulacions de la plataforma garriguenca, amb petites extensions de boscos i conreus arbrats oliveres i ametllers Limita amb els termes de Castelldans al N, Cervià de les Garrigues a l’E, Juncosa i els Torms al S, el Soleràs i el Cogul a l’W El poble de l’Albagés és l’únic nucli de població del municipi Algunes valls afluents al riu…
l’Alt Maestrat
Comarca del País Valencià, una de les dues que formen el Maestrat.
Cap de comarca, Albocàsser Situada a l’E de la ratlla d’Aragó i del riu de Montlleó, el seu límit septentrional és la mola d’Ares 1317 m i els tossals d’Orenga i de la Barbuda a l’E, el límit és la serra de Sant Joan i el tossal de Saragossa al S, les serres d’Espareguera i de Montardí La comarca és drenada principalment per la rambla Carbonera, que neix a la mola d’Ares, i pel riu de Montlleó, que neix al S de la comarca i després de recollir dos afluents gira a l’E i s’uneix a la rambla Carbonera prop de la Torre d’en Besora formant la rambla de la Viuda, afluent del Millars En general,…
Sant Vicenç de Castellet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall del Llobregat, des poc després de la confluència d’aquest amb el Cardener fins poc abans del congost de Castellbell.
Situació i presentació Limita al N i l’E amb Mura, al SE amb Rellinars Vallès Occidental, al S amb Castellbell i el Vilar, l’enclavament de Monistrol de Montserrat i Marganell i a l’W amb Castellgalí i Manresa El topònim del municipi conté l’esment explícit de la vella parròquia de Sant Vicenç, nucli original de la població, existent almenys des del segle XII, i del petit castell sota l’empara i domini del qual visqué durant llargs segles Les terres del municipi formen una conca d’erosió, que limita al N amb els relleus tabulars de Castellgalí i Cirerencs, que s’allarguen fins al Confon, o…
Bagà
Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Llorenç de Bagà, o prop Bagà) situada prop de l’aiguabarreig del Bastareny i del Llobregat, sobre la moderna població de Guardiola de Berguedà (Berguedà), propera a la vila de Bagà.
L’església Els estudis fets en la dècada dels vuitanta del segle XX amb motiu dels treballs d’excavació i restauració esmentats posaren de manifest les diferents fases de l’obra i aportaren nova llum, en especial sobre l’anomenada cripta La primera església de la qual tenim notícia, la consagrada el 983, era un edifici basilical de planta rectangular i de grans proporcions, dividit en tres naus separades per columnes La porta principal s’obria al centre de la façana est n’hi havia d’altres de secundàries, que comunicaven amb les dependències monacals, a les façanes sud i nord Al segon quart…