Resultats de la cerca

A l’hivern, és gris brunenc amb el ventre blanc Habita a la meitat N d’Europa i hiverna a la meitat meridional, especialment a les costes mediterrànies i el N d’Àfrica És comú a l’hivern i ocell de pas durant les migracions, als Països Catalans

Creix en roquissars i torrents dels Pirineus i d’altres muntanyes

Es fa només a l’alta muntanya

El territ variant Calidris alpina és el més comú, al nostre país, dels escolopàcids Sobretot a l’hivern, és prou semblant al territ bec-llarg, bé que una mica més petit 16-18 cm L’exemplar illustrat procedeix del delta del Llobregat Ramon Torres És el territ més comú al territori estudiat Abunda durant les migracions, sobretot a la tardor, i a l’hivern és molt escàs i irregular, llevat del delta de l’Ebre i els marjals del migjorn valencià, on és comú La migració de primavera al delta de l’Ebre comença ja el febrer, però no s’observa a la resta del nostre litoral fins a la…

A ruscinonensis viu a les roques litorals, però la majoria d’armèries són plantes d’alta muntanya

Membre del Club Aranés d’Espòrts d’Iuèrn, fou subcampiona en el supergegant de la Molina 2005 Al Campionat d’Espanya fou tercera en el gegant 2005 El 2007 es proclamà campiona de Catalunya en eslàlom i subcampiona en gegant

S’inicià seguint les passes de la seva mare, en honor de la qual fundà el Memorial Pepeta Planas Guanyà el Gran Premi Puigcerdà 1973, la Copa Pirineu Internacional 1974 i el Trofeu Memorial Luis Arias 1975 Competí en l’àmbit universitari, i també com a amateur i veterana, categoria en la qual ha guanyat 15 Lligues catalanes

S’inicià el 1936 a la Molina, i fou campiona de Catalunya el 1941 descens, del 1942 al 1945 i 1947 categoria absoluta, i del 1948 al 1950 També fou campiona d’Espanya els anys 1944, 1945 i 1947, en categoria absoluta, i del 1948 al 1950 Fou la primera monitora de l’Escola Espanyola d’Esquí Rebé la medalla d’or de l’esport 1983 i la de Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Solen viure en pasturatges i llocs pedregosos, més rarament als boscs Algunes espècies són emprades en jardineria L’ arabis alpina A alpina és perenne, té les fulles i les tiges piloses, d’un to cendrós, i les flors grans i blanques viu principalment als prats alpins dels Pirineus, dels Alps i dels països àrtics

Hi ha espècies espontànies, sobretot a muntanya, com l’anemone alpina, el buixol o l’herba fetgera d’altres, com l’anemone del Japó i l’anemone coronària, són cultivades en massissos i tests, i emprades en la decoració d’interiors, per llur aspecte vistent i fàcil conreu volen llocs amb sol i ombra, i terra fresca L’ anemone alpina o viola blanca Anemone alpina té la tija pilosa, fulles grans i dividides en segments estrets i flors blanques o grogues, solitàries Viu als prats alpins de l’alta muntanya d’Europa i d’Amèrica del Nord És freqüent als…