Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
diàleg
Música
Composició vocal dels s. XVI-XVII, el text de la qual procedeix per alternança de dues veus, que poden prendre la forma de diàleg.
Hom solia emprar aquest terme com a títol, especialment en les primeres formes d’oratori, algunes cantates a dues veus, madrigals i altres composicions de caràcter tant sagrat com profà Alguns compositors aplicaren aquesta tècnica a obres corals, la més coneguda de les quals és la introducció a la Passió segons Sant Mateu , de JS Bach Hom ha emprat també aquest terme fent referència a l’alternança en una composició entre dos instruments o bé entre un instrument i l’orquestra
alternatim
Música
En la música litúrgica, terme amb el qual hom fa referència a la pràctica d’alternar elements o seccions contrastants dintre d’una mateixa composició.
L’alternança en els salms ja és de l’Antic Testament El contrast pot provenir de l’alternança entre solista salmista o cantor i cor schola -com en la salmòdia responsorial responsori - entre dos tipus de música d’origen o característiques clarament diferenciades -salm antifonal antífona - entre cant pla i polifonia entre versets d’orgue i cant pla, etc La policoralitat i la música concertant no deixen de ser variacions més elaborades, i ja no necessàriament dins l’àmbit de la música religiosa, d’aquest mateix principi
cançó estròfica
Música
Cançó en què cada estrofa de text és cantada amb la mateixa música.
L’estrofa i, eventualment, la tornada musicals s’adapten a les característiques ritmicomètriques de l’estrofa i la tornada textuals, respectivament Cada repetició musical pot suposar, però, algun canvi, per exemple en l’acompanyament o la tonalitat D’altra banda, la presència d’una tornada musical pot donar peu a algun desajustament entre text i música En concret, el darrer vers de l’estrofa textual pot coincidir amb l’inici de la tornada musical és el cas de l’anomenat "vers d’enllaç" del villancico , o l’alternança entre estrofa i tornades musicals pot no correspondre a l’…
antífona
Música
Melodia més o menys curta, basada en els versets dels salms o en algun altre text litúrgic, que és alternada amb el cant o la recitació dels salms, sia al començament i al final de cadascun d’ells, o bé després de cada verset.
També ha estat donat aquest nom a cants litúrgics llargs i independents de tota alternança
hoquetus
Música
Procediment d’escriptura musical emprat en la polifonia medieval.
Consisteix en un desplaçament de notes i silencis que fa que unes veus cantin quan les altres tenen pausa amb una alternança ràpida
dump
Música
Tipus de peça instrumental per a llaüt o tecla conreada a Anglaterra entre el 1540 i el 1640, aproximadament, de la qual es conserven una vintena d’exemples majoritàriament anònims.
A grans trets consisteix en un seguit de variacions sobre un basso ostinato harmonitzat d’una manera molt simple alternança tònica-dominant, sovint manllevat d’entre els típics de la romanesca
concertació
Música
Procediment formal basat en les relacions entre un solista o un grup de solistes i l’orquestra.
Tot i que actualment la paraula concertació indica el fet de posar-se d’acord, la concertatio llatina significà ’lluita', ’disputa' En aquest sentit, les relacions entre el solista i el tutti poden ser de diàleg i d’alternança però també de rivalitat, quan, per exemple, el solista oposa el seu virtuosisme a la potència orquestral
diàleg
Música
En la música vocal dels segles XVI al XVIII, versió musical d’un text dialogat que, amb acompanyament instrumental o no, era cantat per dos o més solistes, solista i cor o, fins i tot, dos o més cors.
Emprada ja en la frottola i el madrigal, la tècnica del diàleg trobà en el recitatiu d’òpera un terreny especialment fèrtil Parallelament es desenvolupà el diàleg amb text religiós, molt utilitzat en la cantata i l’oratori, sobretot pels compositors alemanys JH Schein, S Scheidt, H Schütz i JS Bach Per extensió, el terme s’aplica també fent referència a l’alternança en una composició entre dos instruments o bé entre un instrument i l’orquestra
kírie
Música
Cant del començament de la missa, entre l’introit i el glòria, on són repetides, una o dues vegades, les invocacions Kyrie eléison, Christe eléison, Kyrie eléison ('Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat'), sia com a invocacions soles, sia com a resposta litànica a les pregàries de l’acte penitencial.
Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops, l’íncipit…
carol
Música
Cançó anglesa, amb text anglès o llatí -sovint amb una barreja d’ambdues llengües-, sorgida a l’Edat Mitjana.
Normalment, el text està relacionat amb el Nadal o amb la Verge, però pot tractar de qualsevol altre tema Emparentada amb la ballata , el virelai i la carole francesa -dansa de característiques imprecises de la qual alguns musicòlegs afirmen que sorgí el carol -, té una forma estròfica amb una tornada anomenada burden que es repeteix al final de cada estrofa Sembla que en un primer moment l’alternança estrofa-tornada es feia correspondre, musicalment, amb la d’un solista i el cor En qualsevol cas, aquesta pràctica s’anà perdent al llarg del segle XV Actualment, i de manera poc…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina