Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
angle d’altura
Construcció i obres públiques
Geografia
Angle que forma la visual d’un centre amb la línia horitzontal que passa pel centre de l’aparell.
angle zenital
Construcció i obres públiques
Geografia
Angle que forma la visual d’un punt amb la vertical de l’estació.
És el complement de l’angle d’altura
catúfol
Construcció i obres públiques
Física
Tecnologia
Cadascun dels recipients o caixons que, muntats sobre una corretja o una cadena sens fi o una roda de sínia, serveixen per a treure aigua de pous (en el qual cas disposen d’un petit orifici al soler), efectuar dragats o transportar materials.
S'omplen en la part més baixa del seu recorregut i es buiden per mitjà d’un dispositiu apropiat, a una altura determinada
nivelleta
Construcció i obres públiques
Cadascun dels tres instruments, en forma de T, emprats en la construcció de camins i de carreteres i en l’explanació del sòl, per a igualar pendents o anivellar terrenys.
Hom fixa dues nivelletes a dos punts d’altura determinada i corregeix la del punt on disposa la tercera fins que la mateixa visual passi per totes tres
tanca hidràulica
Construcció i obres públiques
Altura d’aigua que impedeix el pas dels gasos per un sifó.
imposta
Construcció i obres públiques
Faixa disposada a la façana d’un edifici a l’altura de cadascun dels pisos.
mur
Construcció i obres públiques
Història
Muralla.
Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes a la part exterior, precedent de la moderna zona polèmica de les fortificacions A la banda interior, per consuetud, es toleraven les construccions privades amb atans als murs, mentre fossin fetes amb paret búrcega , o sia paret seca , més ampla a la seva base i que s’anava estrenyent a la part superior les altres menes de parets, calia que se separessin del mur, formant una androna de 10 pams on el mur tenia torres, la construcció privada no…
canal
Canal venecià
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra destinada a conduir, per a finalitats diverses, masses d’aigua derivades de rius, torrents, llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies mitjançant una captació adequada.
Hom pot classificar els canals en industrials, d’abastament de poblacions, de regatge i de drenatge o de sanejament els dels dos primers tipus porten un cabal constant, mentre que el cabal minva en els de regatge i augmenta en els de drenatge Els principals problemes tècnics que hom troba en projectar un canal són la impermeabilitat, l’estabilitat mecànica i els càlculs hidràulics pèrdues de càrrega, pendent i secció hidràulicament òptims, evaporació, etc però sempre el tipus de secció i les obres són talment condicionats pel terreny, que un canal pot ésser de perfil trapezial, en terrenys…
coronament de presa
Construcció i obres públiques
Part superior d’una presa, que sol quedar a una altura d’1 a 2,5 m sobre el nivell de l’aigua.
Generalment té un muret o una barana de pedra, o d’algun altre material, i sol ser pavimentat Sovint forma part del cos de la presa, encara que també pot constituir una estructura independent
muralla
Sector de les terceres muralles, que sortint de les Drassanes, encerclava el Raval (segle XIV) a Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt de murs que formen un clos, una barrera.
Destinada a protegir els defensors, la muralla ha sofert modificacions, d’acord amb la capacitat ofensiva de l’armament Així, en aparèixer la pólvora, hom en rebaixà l’alçada per tal d’oferir menys blanc i l’eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces A l’antiguitat i a l’edat mitjana, les ciutats, a imitació dels castells, eren voltades de muralles defensives compostes dels mateixos elements que la muralla dels castells Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes…