Resultats de la cerca

Aquest alumnat, que es pot incorporar en qualsevol moment del curs, ha de ser objecte d’una atenció especial per part dels centres per a facilitar-li la integració en la vida escolar i la participació en les activitats educatives ordinàries Els centres on es produeix aquesta incorporació tardana d’alumnes han de tenir un pla d'acollida específic per a aquest alumnat

Les UAC atenen preferentment l’alumnat que requereix estratègies metodològiques i organitzatives prou diferenciades de les de l’aula ordinària Sense perdre la referència dels objectius generals de l’etapa, s’hi prioritzen les àrees instrumentals, posant èmfasi en la globalització i la funcionalitat dels aprenentatges La seva organització és flexible per a permetre que l’alumnat hi sigui atès només el temps i en les àrees que calgui

Per a l’alumnat és l’eina bàsica per a orientar la seva activitat, ja que li serveix per a conèixer la metodologia de l’assignatura, el seu desenvolupament temporal i els criteris d’avaluació

Inclou la informació sobre la realitat lingüística del territori i l’ensenyament de la llengua a l’alumnat nouvingut

Es tracta d’un model d’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials i al seu entorn, propi de Catalunya La seva intervenció es concreta en tres grans àmbits alumnat i famílies centres i professorat zona educativa Són equips multiprofessionals formats principalment per logopedes, psicopedagogs especialitzats en audició, llenguatge i comunicació i audioprotetistes especialitzats en audiopròtesi infantil i juvenil Aquests estan organitzats en tres unitats unitat de valoració i orientació unitat de seguiment escolar unitat de tecnologia, actualització i…

Són prescriptius i foren establerts pel govern de la Generalitat de Catalunya en la reforma educativa del 1990 Els objectius terminals s’estableixen com a criteris de referència per a l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat en l’àrea corresponent

Segons el pla, el centre ha de programar les actuacions i estratègies necessàries per a facilitar la integració escolar d’aquest alumnat i hi ha d’incloure un suport individualitzat —o en petit grup si coincideixen més d’un alumne de característiques i necessitats anàlogues— per a accelerar l’aprenentatge del català i possibilitar, així, la seva participació en les activitats educatives ordinàries

Són de caràcter temporal i revisable al llarg del curs Foren creades mitjançant acords entre el departament d’ensenyament i determinades institucions, per a integrar-hi alumnes que, a més de retard en els aprenentatges, presenten de forma reiterada i contínua trastorns de conducta greus, absentisme injustificat o rebuig escolar L’alumnat comparteix l’escolarització entre aquestes unitats —on se li ofereixen activitats específiques adaptades a les seves característiques i coneixements— i el centre docent al qual està matriculat

Les necessitats educatives especials poden ser derivades de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, de malalties greus —transitòries o permanents— que interfereixen en el procés d’aprenentatge, de condicions personals de sobredotació o de causes associades a la història educativa i escolar L’alumnat amb necessitats educatives especials s’escolaritza, en principi, en centres docents ordinaris Tanmateix, si es considera que, per l’especificitat dels recursos que requereix, no pot ésser atès en un centre docent ordinari, l’escolarització es duu a terme en centres específics…

La seva intervenció es concreta en tres grans àmbits alumnat i famílies centres i professorat i zona educativa El 2012 a Catalunya hi havia 4 CREDV-ONCE cadascun amb una zona d’actuació àmplia, que generalment coincideix amb província i seu a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona Són equips multidisciplinars formats principalment per mestres especialitzats, psicopedagogs, treballadors socials i tècnics en teflotecnologia Aquests estan organitzats en tres unitats unitat de valoració i orientació, unitat de seguiment escolar i unitat de materials i tecnologia teflotècnia