Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
al·legació de fet
Dret
Invocació d’un fet en un procés o en un procediment en defensa d’una pretensió o d’una petició jurídica.
al·legació de dret
Dret
Invocació d’un fonament de dret en un procés o en un procediment administratiu en defensa d’una petició o d’una pretensió jurídica.
Simó Frígola
Història del dret
Jurista.
Fou nomenat per Felip II de Castella vicecanceller de la corona catalanoaragonesa 1585-1598, però, per tal de poder exercir el càrrec —els furs d’Aragó no permetien que un no aragonès exercís jurisdicció sobre aragonesos—, calgué que fos habilitat a les corts de Montsó del 1585 El mateix any 1585 el jurista aragonès Juan Gaspar Hortigas li dedicà la seva allegació en defensa de la Universitat de Saragossa
Dídac Montfar-Sorts i Cellers
Historiografia
Historiador.
Ciutadà honrat, fill d’Esteve Montfar i Sorts Estudià a Lleida Exercí d’escrivà de manament de la cancelleria d’Aragó i fou pres com a ostatge i enviat a França com a garantia dels pactes entre França i el Principat El 1641 era arxiver de l’arxiu reial de Barcelona per encàrrec de Lluís XIV El 1650 acabà la seva notable Historia de los condes de Urgel , basada en gran nombre de documents No pogué revisar-la, i fou publicada per Bofarull el 1853 Sembla que havia escrit també una història de Jaume I i una altra de Jaume el Dissortat, així com una allegació a favor dels drets de França a…
Dídac Montfar-Sorts i Cellers
Literatura catalana
Historiador.
Ciutadà honrat, estudià a Lleida i exercí d’escrivà de manament de la cancelleria d’Aragó Fou pres com a ostatge i enviat a França com a garantia dels pactes entre França i el Principat El 1641 era arxiver de l’arxiu reial de Barcelona per encàrrec de Lluís XIV Fou partidari de la causa francesa durant la guerra de Separació i pròxim al cercle de Pèire de Marca El 1650 enllestí, sense revisar-la, la Historia de los condes de Urgel publicada a Barcelona per Bofarull el 1853, basada en un gran nombre de documents Se li atribueixen també una història de Jaume I i una allegació a…
justificant
Document que acredita un pagament, una al·legació o una oposició.
expedient de regulació d’ocupació
Economia
En la legislació laboral espanyola, procediment administratiu pel qual una empresa sol·licita a l’autoritat el permís per a l’acomiadament col·lectiu, la suspensió temporal o la reducció de jornada d’un nombre determinat de treballadors.
L’ERO proporciona el marc legal a través del qual s’estableix una negociació entre els representants dels treballadors i l’empresa a fi de dotar el procés de màxima transparència i de preservació dels drets de les parts afectades Segons les dimensions de la plantilla, la llei estableix una proporció mínima de treballadors per a acomiadar En cas contrari, hom no pot parlar d’acomiadament collectiu ni, per tant, tramitar un ERO, i el procés s’estableix individualment per causes objectives A més d’aquest requisit, per a poder tramitar un ERO cal que hi concorri una de les següents circumstàncies…
per trencament de forma
Dret
Dret processal
Al·legació d’un motiu formal (la seva inobservança) en un procediment penal o civil en el recurs de cassació.
dret comú
Història del dret
Sistema de normes de l’Europa cristiana i romanitzada que tingué per base principal el dret romà justinianeu moderat pel canònic i amb sediments de dret feudal d’aplicació general als estats feudalitzats.
Ajudà al seu arrelament el dret canònic, que hom considerava font de dret preferentment i obligatòria L’aparició del Decret de Gracià coincidí amb la del moviment romanista la mateixa obligatorietat del dret canònic, que remetia al compliment del dret romà, fou el vehicle de la introducció del dret justinianeu a Catalunya, tant o més que l’esforç científic de les universitats foranes i la tasca dels glossadors i postglossadors i el fet que els decretalistes o canonistes tinguessin una forta base de dret civil A Catalunya, les reaccions de Jaume I contra el dret comú…
Castell de Gisclareny
Art romànic
A desgrat de les nombroses referències documentals que tenim de l’existència d’aquest castell, avui no en queda cap rastre Podem dir, però, que la seva ubicació devia ésser propera a la de l’actual parròquia de Santa Maria, únic punt del municipi que fa les funcions de centre i que per la seva posició enlairada domina les restants cases del poble, disseminades per la vall El lloc de Gisclareny apareix documentat per primera vegada a mitjan segle XI El trobem esmentat en un document de compravenda d’un alou, signat el 18 de juny de l’any 1051 entre Ebrin Radulf i el seu fill Arnau Aquest alou…