Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
amígdala
Anatomia animal
Lòbul raquidi del cerebel, de forma semblant a la d’una amígdala.
amígdala
Anatomia animal
Òrgan constituït per un reticle de teixit limfàtic i epitelial.
Conté follicles limfàtics que augmenten de mida davant una estimulació i que intervenen en l’activitat immunitzadora Poden convertir-se en un focus d’infecció
amígdala faríngia
Anatomia animal
Amígdala situada a la volta de la faringe nasal.
La seva hipertròfia constitueix l’afecció denominada vegetacions adenoides
amígdala tubàrica
Anatomia animal
Amígdala situada a la trompa d’Eustaqui, com a part integrant de l’anell limfàtic de Waldeyer.
amigdalotomia
Incisió a una amígdala.
pilar
Anatomia animal
Formació anatòmica vertical, quasi sempre pariona i múltiple, de sosteniment o d’inserció.
En són exemples el pilar del diafragma , que s’insereix en les vèrtebres lumbars, i els del vel del paladar , que circumscriuen un espai que allotja l’amígdala
angina de Plaut-Vincent
Patologia humana
Procés inflamatori de tipus ulceronecròtic, propi de la joventut, que consisteix en l’afecció subaguda de les amígdales i la faringe.
És produïda pel microorganisme Heliconema vincenti , que parasita habitualment la boca i que pot ésser espiraliforme o fusiforme És caracteritzada per l’aparició d’una úlcera blanquinosa, profunda i irregular, sobre l’amígdala Amb un tractament adequat, el pronòstic sempre és bo
marcador somàtic
Medicina
Mecanisme que, segons la hipòtesi d’aquest nom formulada pel neurocientífic portuguès establert als Estats Units António Damásio, provoca certs canvis corporals davant de certs estats emocionals que poden influir en la presa de decisions.
Segons Damásio, aquests marcadors somàtics poden proporcionar senyals inconscients que faciliten a l’individu la presa de decisions A nivell neurobiològic això demostra la connexió entre l’escorça prefrontal, regió clau en la presa de decisions, i l’amígdala i altres components del sistema límbic que processen els senyals sensorials
trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat
Psicologia
Alteració psicopatològica que es caracteritza per impulsivitat, manca d’atenció i hiperactivitat.
Als símptomes principals se solen associar també problemes d’aprenentatge, alteracions en el comportament, depressió i ansietat Sol manifestar-se abans dels 7 anys i afecta entre un 2% i un 5% d’infants en edat escolar, principalment del sexe masculí Els símptomes es mantenen en l’edat adulta en un 75% dels casos Les causes i les condicions associades a la seva aparició, com també la situació en l’espectre de la normalitat, són objecte de debat Diagnosticat d'una manera sistemàtica des del 1902, no fou fins el 1987 que adoptà la denominació actual La causa més probable del trastorn s’…