Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Lluís XII de França
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Història
Rei de França (1498-1515), duc d’Orleans (Lluís II) (1465-98), fill i hereu del duc Carles I.
Es casà amb Joana de França, filla de Lluís XI Durant la minoritat de Carles VIII fou un dels caps de l’oposició nobiliària Empresonat el 1488 i alliberat el 1491 pel rei, lluità al costat seu en l’expedició a Itàlia 1494-95 i n'aconseguí la successió 1498 El seu regnat representà el reforçament de la monarquia autoritària segons el model renaixentista així, neutralitzà les ambicions de la noblesa per la seva atracció cap a un tipus de vida cortesana i afalagadora Reformà l’administració, però inicià el costum de modificar els imposts sense consultar cap organisme representatiu…
Beatriu d’Este
Història
Duquessa de Milà (1494-97), filla d’Hèrcules I d’Este, duc de Ferrara, i d’Elionor d’Aragó.
Casada 1491 amb Lluís Maria Sforza Ludovico il Moro, duc de Bari, secundà les ambicions del seu marit al ducat de Milà Típica princesa del Renaixement, brillà per la fastuositat, el refinament i la intelligència
Jordi II d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i d’Irlanda i elector de Hannover (1727-60), fill de JordiI d’Anglaterra i de Sofia Dorotea.
Home d’escasses ambicions i capacitats, es distingí pel coratge militar, per l’encert amb què secundà els seus ministres, dirigits per Walpole i Pitt, i per l’amor a la música i la vida falaguera Protector de Händel i fundador de la Universitat de Göttingen, durant el seu regnat fou constituït el British Museum
Antonio del Giudice
Història
Diplomàtic.
Duc de Giovenazzo i príncep de Cellamare Durant la guerra de Successió fou partidari de Felip V Alberoni el nomenà ambaixador a París i, al servei de les ambicions de Felip V envers la corona francesa, conspirà contra el regent duc d’Orleans Descoberta la conspiració, tornà a la península Ibèrica, on fou nomenat virrei de Navarra 1718
Paavo Rintala
Literatura finlandesa
Escriptor finlandès.
De contingut moralista, les seves obres contraposen la ingenuïtat i naturalitat del poble amb les ambicions de les classes dominants És autor, entre d’altres, de Rikas ja köhyä ‘Ric i pobre’, 1955, la trilogia Munnoni ja Mannerheim ‘La meva àvia i Mannerheim’, 1960-62, Aika ja uni ‘L’edat dels somnis’, 1993 i Faustus 1996
Messalina
Història
Emperadriu romana, muller de l’emperador Claudi I.
Li han estat atribuïdes tot de disbauxes i ha esdevingut proverbial la seva lascívia, àmpliament divulgada per Plini i Juvenal, així com la crueltat, unida a les seves ambicions i intrigues Amistançada amb C Sili que cobejava el tron, hi gosà contreure matrimoni públicament 48, afrontant la figura de l’emperador, el seu marit Aquest la feu ajusticiar, juntament amb el seu amant
Léon Daudet
Periodisme
Literatura francesa
Periodista i escriptor francès.
Fill d’Alphonse Daudet Dotat d’una gran imaginació i d’esperit satíric, més crític que no pas novellista, fou sobretot un periodista acerb, fanàtic defensor de l’ideal nacionalista d’extrema dreta de Charles Maurras La seva obra literària fou mancada de claredat i d’ambicions desinteressades i centrada essencialment en la sàtira dels seus contemporanis Les Morticoles 1894, Les Kamchatka 1895, L’Avant Guerre 1913
Maria Roderic de Vivar
Història
Comtessa de Barcelona.
Filla petita del Cid i primera muller de Ramon Berenguer III de Barcelona, amb el qual es casà, vers el 1098 El comte degué cercar en aquest matrimoni un nou camí per al triomf de les seves ambicions ponentines Tingué una filla, Ximena, que fou casada amb el comte Bernat III de Besalú 1107 i a la qual fou concedit en dot el comtat d’Osona, i després amb Roger III de Foix
Elionor de Provença
Història
Reina d’Anglaterra, filla segona de Ramon Berenguer V de Provença i de Beatriu de Savoia.
El 1236 es casà amb Enric III d’Anglaterra Enèrgica i amant de les lletres —hom li atribueix poesies d’estil heroic provençal—, afavorí amb càrrecs importants els seus parents savoians i implicà el rei en llurs costoses ambicions italianes Sicília i Nàpols Vídua 1272, actuà de regent durant la minoritat del seu fill Eduard fins el 1274, i es retirà al monestir d’Amesbury És venerada com a santa La seva festa se celebra el 22 de febrer
Aḥmad ibn Yūsuf al-Musta‘īn
Història
Rei de la taifa de Saragossa (1085-1110), de la família dels Banū Hūd.
Les seves ambicions sobre el regne de València el feren entrar dins un joc d’aliances i contraaliances amb els altres interessats en València, Berenguer Ramon II de Barcelona, el Cid, Alfons VI de Castella Malgrat entrar a la ciutat amb el Cid 1088, no reeixí mai a incorporar-la als seus dominis La pressió dels almoràvits li feu cercar ajut entre els cristians aliança amb el Cid, 1092, però Pere I d’Aragó li prengué Osca 1096 i Alfons I el derrotà i el feu matar a Valtierra
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina