Resultats de la cerca
Es mostren 595 resultats
ametlla
ametlla
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Llavor, comestible, de l’ametller.
Les ametlles, crues o cuites torrades, garapinyades, etc, tenen usos culinaris diversos picades, romesco, etc, són emprades en pastisseria en la preparació de moltes especialitats menjar blanc, ametllat, massapà, etc, i intervenen com a element primordial en l’elaboració de diverses begudes refrescants o substitutives orxata d’ametlles, llet d’ametlles Per la seva riquesa en olis i greixos vegetals 60-67% resulten un producte alimentari de primer ordre i la indústria farmacèutica les utilitza en la fabricació de cremes i colcrems cosmètics, ungüents contra les cremades, etc La closca de l’…
ametlla
Nom donat a diferents coses que presenten una forma semblant a una ametlla: diamant en forma d’ametlla, capoll de seda, etc.
ametlla
Arts decoratives
Peça de terra cuita, de les dimensions d’una ametlla, utilitzada en les terrisseries per a separar les unes de les altres les peces de pisa abans de coure-les.
ametlla
Botànica
Agronomia
Allò que queda de les llavors després de privar-les de les cobertes.
ametlla
Botànica
Agronomia
Qualsevol llavor anàloga a la de l’ametller, com la del préssec, de l’albercoc, etc.
ametlla mística
Ametlla mística amb la imatge de la Mare de Déu, al timpà de l'esglèsia de Cornellà de Conflent
© Fototeca.cat / Arxiu Mas
Art
Ornament en general de forma el·líptica, originàriament símbol de les esferes celestials de la narració bíblica, que encercla una figura sagrada a la qual hom vol donar un relleu especial.
En l’art romànic, tant en la pintura com en l’escultura, el trobem en representacions del Pantocràtor absis de Sant Climent de Taüll, segle XII, de la Mare de Déu timpà de l’església de Cornella del Conflent, segle XII, i posteriorment d’àngels i sants representació d’un àngel en una clau de volta de la nau central de la Seu de Lleida, segle XIII
ametlla amarga
Botànica
Agronomia
Llavor no comestible de l’ametller amarg.
Conté un glicòsid anomenat amigdalina que, en hidrolitzar-se, a més de glucosa, dóna àcid cianhídric i aldehid benzoic, substàncies, aquestes darreres, que li confereixen una amargor característica Té aplicació en farmàcia i en la fabricació d’essències
l’Ametlla de Segarra
Vista del poble de l'Ametlla de Segarra
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Montoliu de Segarra (Segarra), aturonat a 704 m, a la línia d’altures que separa les conques del riu Corb i del Cercavins, a 1,5 km de Vallfogona de Riucorb.
Al segle XI, en la campanya per a la reconquesta i repoblament de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona donà a Acard Miró, senyor de Tarroja, probablement del llinatge vescomtal de Cardona, el castell de l’Ametlla, situat aleshores a l’extrem occidental del comtat d’Osona, a la frontera amb el territori islàmic El 1077 els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II confirmaren la donació amb l’obligació d’acabar la construció del castell, aleshores a mig fer i del qual es conserva, malmesa, una torre cilíndrica La senyoria de l’Ametlla passà el 1239 dels Tarroja a la…
l’Ametlla de Montsec
Poble de l’Atmetlla de Montsec
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Camarasa (Noguera), a la vall d’Àger, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, al peu del Montsec d’Ares.
L’estació d’Àger del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur es troba vora la Noquera PAllaresa, a uns 2 km del poble dins el seu antic terme Els castells i llocs de l’Ametlla i de Montaspre foren adquirits pel monestir d’Àger el 1333