Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
amplexicaule
Fulles amplexicaules d’una genicana (Centaurium erythraea)
© Fototeca.cat
Botànica
Dit dels òrgans foliars que abracen la tija, per tal com llur zona basal d’inserció damunt aquesta s’estén al voltant del nus corresponent més de 180°.
Les potamogetonàcies
Potamogetonàcies 1 Llengua d’oca Potamogeton nodosus a aspecte general x 0,5 b detall d’una flor amb els estams sèssils soldats a les peces del periant x 5 c els quatre aquenis x 5 d detall d’un aqueni x 7 2 Potamogeton pectinatus aspecte general de la planta x 0,5 Eugeni Sierra Formen una família cosmopolita d’herbes que viuen a les aigües, constituïda per unes cent espècies, reunides en un o dos gèneres pels diferents autors Potamogeton , el principal, i Groenlandia , que recull les espècies de fulles oposades Al nostre país se’n coneixen a les aigües dolces i una mica salabroses, i són…
herba de Sant Roc
Herba de Sant Roc
Christian Fischer (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles lanceolades, amplexicaules i auriculades, i de capítols grocs.
Prospera en rases, marjals i terrenys humits
amargot
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les compostes, amb rizoma, de flors grogues i de fulles vellutades i groguenques; les fulles inferiors són especiolades, i les superiors, amplexicaules.
Es fa als fenassars mediterranis
Les valerianàcies
Valerianàcies 1 Valerianella olitoria a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b detall d’un fruit x 7 c secció transversal d’un fruit amb la cavitat central engruixida pel dors i amb una sola grana, i dues cavitats ventrals, buides x 7 2 Valerianella rimosa a fruit x 7 b fruit seccionat transversalment, amb una cavitat fèrtil amb una sola grana i dues d’estèrils més grosses, buides x 7 3 Valerianella coronata a detall d’un fruit amb el calze acrescent a l’àpex x 7 b fruit seccionat, amb les dues cavitats estèrils, molt reduïdes x 7 4 Herba de sant Jordi Centranthus ruber detall d’una…
cosconilla
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de tija glabra que no ultrapassa els 40 cm, amb les fulles basals pinnatífides i les caulinars lanceolades, amplexicaules, enteres o dentades.
Els capítols, grocs i llargament pedunculats, presenten un involucre de bràctees escarioses Creix a la regió mediterrània
bàbol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, erecta, de 30-40 cm amb fulles amplexicaules, irregularment dentades, i flors blanques i petites, molt nombroses, agrupades en panícules corimbiformes.
Comuna a les vores dels camps i camins, on fa poblaments densos, i a vegades als sembrats, com a mala herba
herba del mal gra
Flors de l’herba del mal gra
2004 Mike Ireland (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les ranunculàcies, de 5 a 30 cm d’alçària, d’arrel tuberosa i fasciculada, de fulles enteres, les radicals ovals o cordiformes i les caulinars lanceolades i amplexicaules i de flors blanques o rosades.
Creix en tarteres i roquissars de l’alta muntanya Els pastors dels Pirineus en feien cataplasmes contra determinats tumors
trepó mascle
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, de 40 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles inferiors pinnatífides, crenades i peciolades, i de fulles superiors ovades, dentades i amplexicaules; de flors grogues, agrupades en un raïm dens, i de fruits en càpsula.
Es fa en terrenys àrids i sorrencs, a la regió mediterrània occidental
biscutel·la
Botànica
Nom de diverses espècies d’herbes del gènere Biscutella
, de la família de les crucíferes, de fulles caulinars amplexicaules, flors de color groc clar, el fruit de les quals és una silícula d’envà molt estret, en què cada valva pren un perfil orbicular.