Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
sonorització
Electroacústica
Tècnica consistent a amplificar els sons procedents d’una font o d’un focus emissor determinat, a fi de permetre’n la difusió dins una sala o un local, o en una àrea gran a l’aire lliure.
Les installacions de sonorització necessiten una potència d’amplificació elevada i un conjunt d’altaveus convenientment distribuïts, a fi de repartir la potència sonora i d’evitar certs efectes perjudicials, com reverberació, eco, acoblaments per efecte Larsen, etc
gramòfon
Electroacústica
Música
Aparell que reprodueix per mitjans mecànics els sons enregistrats en un disc.
Consisteix en un plat giratori, de forma circular, damunt el qual és collocat el disc, accionat per un motor a base de corda, que gira a una velocitat uniforme que inicialment solia ésser de 78 revolucions per minut La reproducció s’esdevenia en collocar damunt el disc un diafragma proveït d’una agulla d’acer que vibrava d’acord amb les incisions prèviament enregistrades en el disc amplificats aquests sons per una trompa connectada amb el diafragma, reproduïen el so originalment enregistrat Aquest procediment, ideat vers el 1894 per Emil Berliner, resultà superior al del fonògraf d’Edison…
microfonisme
Electroacústica
Electrònica i informàtica
Producció d’oscil·lacions en un equip d’amplificació de so, a causa de l’efecte Larsen d’acoblament entre el micròfon i l’altaveu.
expansió
Electroacústica
Electrònica i informàtica
Procés en el qual l’amplificació efectiva d’un senyal depèn de la magnitud d’aquest; és més elevada per als senyals grans que per als petits.
presa de so
Electroacústica
Operació mitjançant la qual és possible de transmetre un so, que hom capta amb un micròfon, cap a una cadena d’amplificació i enregistrament o reproducció de so.
botzina
© Fototeca.cat
Electroacústica
Automobilisme
Avisador acústic basat en la transformació d’energia elèctrica o mecànica en energia sonora i en la seva amplificació en un tub de forma cònica —pròpiament la botzina— que serveix d’acoblament entre una placa vibrant d’entrada i l’aire exterior de sortida.
L’antiga botzina, formada per una pera de goma que, a través d’una llengüeta, insuflava aire en el tub, emprada com a avisador als primers temps de l’automòbil, ha estat substituïda per la botzina elèctrica d’alta freqüència , coneguda altrament per clàxon, actualment la més usual, i per la botzina electropneumàtica i la botzina pneumàtica , en les quals la membrana sonora és moguda, respectivament, per l’aire comprimit provinent d’un compressor accionat per un motor elèctric o per l’aire exterior aspirat pel tub d’admissió del motor al qual és connectada la botzina