Resultats de la cerca

Llicenciada en ciències de l’educació, és autora d’un gran nombre d’obres de literatura infantil Teretina Butanútols i altres contes 1986, La princesa pitudeta i panxudeta 1988, Galerna d’aiguamar 1989, Amunt, Lina, Amunt 1990, La bruixa tafanera 1991, La princesa que no sabia jugar 1991, El mag Floro 1992, Una excursió amb pirates 1993, El bagul de les disfresses 1994, El misteri de l’andana 1997, El cas misteriós de la lletra malalta 1998, premi Vicent Silvestre de narrativa infantil 1997, Un pintor molt guai 1999, Bum-bum El fantasma esvalotat 2000, Coses de la lluna 2000 i La granota…

Començà els estudis de lletres, però s’incorporà a l’exèrcit republicà Marxà a l’exili i en tornà el 1941 Estudià dret i fou un dels fundadors de l’Esbart Verdaguer Participà en la Comissió Abat Oliba Collaborador d’“Ariel”, i, com a crític cinematogràfic, de “Fotogramas” i “Jano”, feu programes en català per a la ràdio i la televisió Escriví nombroses lletres per al grup de la Nova Cançó Estrenà la comèdia La innocència jeu al sofà 1967 i publicà les novelles Un gran cotxe negre 1968 i Tren de matinada 1968, de crítica social També va escriure el llibret de l’òpera Amunt de Joan…

Desenvolupament enciclopèdic Tracta del «cel», on vol anar el poeta, que és el firmament que envolta la Terra amb els seus astres com a figuració de l’estatge de Déu, però que també és el paradís, la pàtria última de l’ànima immortal El llibre consta de trenta-cinc poesies, dedicatòria i pròleg Tot i que no és unitari, hi predominen les poesies d’admiració per les meravelles de l’univers astral, vistes pel poeta com l’obra del Creador i percebudes amb «terror» del sublim alhora que amb tendresa casolana La documentació del poeta amb dades de la ciència del seu temps es conjumina amb dades del…

Responsable del departament d’escenificació i dramatúrgia de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona entre el 1995 i el 2003, ha continuat la tasca divulgativa i d’investigació al voltant del fet teatral És autor de les peces teatrals Home tocant el flabiol damunt d’un núvol 1971, El bon samarità, càntir amunt, càntir avall estr 1976, premi Joan Santamaria, El collaret d’algues vermelles 1979, escrita amb Jaume Melendres, premi Crítica Serra d’Or, Despertar glaçat de primavera 1983, premi Ignasi Iglésias 1982, La temporada d’hivernacle 1987, La ruta del salmó 1985, premi Ignasi…

Conegut pel pseudònim de Víctor Alba , estudià dret a Barcelona, i, de molt jove, a setze anys, s’inicià en el periodisme polític Milità en el Bloc Obrer i Camperol i en el Partit Obrer d’Unificació Marxista La persecució d’aquest partit durant la guerra civil i l’assassinat del seu líder Andreu Nin el marcaren per a tota la vida Collaborà a “Última Hora” i “La Batalla” Empresonat durant la postguerra 1939-45, fugí a França Inicià una fructífera relació amb Albert Camus, amb qui collaborà a “Combat” i traduí al francès el Cant espiritual de Joan Maragall També publicà Histoire des republiques…

Llicenciat en ciències químiques a València 1944 i en farmàcia a Madrid 1946, on també es doctorà i hi fou professor auxiliar El 1947 s’incorporà a l’equip d’investigació d’un laboratori farmacèutic a Barcelona Posteriorment, el 1952, exercí com a professor auxiliar de farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en farmàcia el 1954, i fou assessor d’una companyia multinacional de productes químics El 1954, traslladat a Nova York, començà a investigar sobre la quimioteràpia  experimental anticancerosa a l’Sloan-Kettering Institute for Cancer Research Es doctorà en bioquímica per la…

Llicenciat en belles arts i antropologia social i cultural, fou professor d’història de l’art antic i medieval a la Universitat Pompeu Fabra Exerceix de professor de català, feina que compagina amb l’activitat d’escriptor, articulista i tertulià en mitjans de comunicació És impulsor i, des del 2016, director de les residències d’arts, ciències i humanitats d’Olot i Andorra, centres per a estimular els intercanvis i el treball conjunt entre creadors L’any 2018 fou nomenat director de l’àrea de Creació de l’ Institut Ramon Llull , i el juny del 2021 en fou escollit director Inicià la seva tasca…

Vida i obra S’inicià amb collaboracions a les revistes Joventut Catalana 1924-25,  Flames Noves  1926-27 i  La Dona Catalana 1926-29 Com a periodista establí un estil formal i directe en els seus articles per a descriure els canvis en els costums i les relacions socials que resultà innovador Fou redactora d’ Imatges  1930,  La Nau  1929-31, La Publicitat 1930-11,  La Rambla  1930-36, amb la secció “Film&Soda” 1930-32,  L’Opinió  1932-33, amb la “Pàgina Femenina” i  La Rambla de Catalunya  1936, entre d’altres Després de la Guerra Civil s’exilià a França amb el seu marit, i el 1945…

Vida i obra Des del 1899 exercí la crítica literària i artística a “Catalònia” i “Pèl & Ploma”, influït per les novetats que arribaven de París, sobretot del simbolisme i de la idea wagneriana d’art total També intervingué en la funda-ció de “Joventut” 1900 i de l’Associació Wagneriana de Barcelona 1901 Escriví textos significatius en defensa de l’ideari modernista, recollits en part a Riu amunt 1904 o en pròlegs programàtics com el de Croquis ciutadans d’Apelles Mestres 1905 L’obra poètica abraça diferents tendències Els primers títols — Assaigs estètics 1905 i Imatges i melodies 1906—…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra es construeix per la fusió de dos temps narratius un present de demolició de les cases de la vella Mequinensa, ciutat nadiua de l’autor, i un constant exercici de flash-back , de mirada enrere, a partir dels records que provoca l’enderroc o dels objectes rars que apareixen tot d’una abandonats al mig del carrer L’acció de present va de la primavera del 1970 a la tardor del 1971 des d’un dia del mes d’abril, quan comença la demolició de la primera casa de la vella Mequinensa, a causa de la construcció del pantà de Riba-roja, fins a un any i mig després, la…