Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
anellet
Heràldica
Figura rodona i buida.
Els anellets poden anar separats, concèntrics generalment en nombre de tres i entrellaçats
corredor
Indústria tèxtil
En les contínues de filar o de retòrcer, petit anell obert, de forma generalment el·líptica, construït amb fil d’acer o poliamides, que llisca retingut i guiat per la secció en forma de T de l’anell també d’acer, concèntric a la pua.
El fil passa per dins del corredor i s’enrotlla a la fusada La rotació de la pua és transmesa pel fil al corredor, i aquest, en girar, torç el tram de fil vertical El corredor serveix, a més, per a guiar l’enrotllament, que es produeix perquè la seva velocitat angular és lleugerament més petita que la de fus, i per a donar al fil la tensió necessària
brisura
Heràldica
Canvi que es fa en unes armes o en un escut per a distingir les diferents branques d’una família.
L’ús de les brisures, per la seva complicació, quedà gairebé relegat a algunes cases reials A Espanya la reina Marianna d’Àustria, per privilegi del 1668, aprovà un sistema de brisar que consistí en l’aplicació d’un ordre successiu de mobles per a distingir els fills el lambel, el creixent, l’estrella, la merleta, l’anellet i la flor de lis, que es colloquen al cap, dins un francquarter, o carregant la peça principal de l’escut
moneda de quatern
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa encunyada pels reis Alfons I (que la introduí el 1174) i Pere I de Catalunya-Aragó.
Era de billó amb dues parts de coure i una d’argent, aliatge que equival a una lliga de vuit marcs de coure i quatre d’argent Es bateren diners diner de quatern de llei de quatre diners i òbols Els d’Alfons duien a l’anvers una creu equilateral sobre un llarg pal i a cada banda un anellet, amb la llegenda BARCINO i al revers una gran creu equilateral portada trencant la continuació de la llegenda CI-VI-RE-XEls de Pere I una gran creu trencant la llegenda PE-TR'-RE, amb lanelletes als angles a l’anvers, i al revers la llegenda BARCINONA voltant una creu amb l’anell central
enclòs | enclòsosa
carboncle
Heràldica
Figura en forma de vuit bastonets flordelisats que surten d’un anellet abismat.
Té el seu origen, probablement, en una guarnició de ferro que servia per a reforçar els escuts, interpretada posteriorment com un carboncle que desprèn raigs
enfilant
Heràldica
Dit d’una peça o figura allargada que travessa una corona o un anellet.
ullet
Oficis manuals
Foradet rodó, generalment reforçat amb un anellet de metall, un cordó, etc, que hom fa al cuir, a la lona, etc, per a passar-hi un cordó, una corretja, etc.
Els protagonistes del joc
Laboratori de relacions socials La realització d’un ludograma, com els de la fotografia, permet representar gràficament la seqüència de rols que adopta successivament un jugador i, per tant, conèixer la seva actuació dins del joc Pere Lavega El joc, atesa la seva condició, és per sobre de tot generador de relacions interpersonals, és a dir, un laboratori de relacions, una microsocietat lúdica, que origina vivències tan simples com profundes És generador del que M Csikszentmihalyi Flow the psychology of optimal experiencer , 1991 denomina experiències òptimes De tota manera, per a entendre la…