Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
capella del santíssim
Cristianisme
Capella, normalment lateral o a part, on és guardada l’eucaristia.
Quan és una capella separada, hom sol anomenar-la també capella fonda
uniat | uniata
Cristianisme
Dit sovint, i en to pejoratiu, de cadascuna de les esglésies de ritu oriental unides a Roma i de llurs membres.
Aquesta denominació començà d’ésser usada pels ortodoxos russos per a designar despectivament els rutens, que s’uniren a Roma el 1596 unió de Brest-Litovsk Aquestes esglésies, però, prefereixen d’anomenar-se “unides” o “catòliques de ritu oriental”
unció dels malalts
Cristianisme
Ritu de les esglésies cristianes, que consisteix a ungir els diversos òrgans dels sentits dels malalts o algunes parts del cos, acompanyant l’acció amb unes pregàries que imploren l’alleujament de la malaltia i la remissió dels pecats.
Coneguda ja pels primers cristians al Nou Testament n'hi ha referències, era considerada una ajuda amb vista a la guarició corporal, símbol de la guarició de l’ànima Des del s X, a Occident, hom n'explica el sentit dins la teologia dels sagraments, i Pere Llombard, que fou el primer a anomenar-la extrema unctio ‘extremunció’, la considerà un dels set sagraments de l’Església, doctrina que fou acceptada pel concili de Trento Entre els ortodoxos coneguda per εψχέλαιον, ‘oli de pregària’ és administrada per set, cinc o tres preveres com a preparació per al viàtic Durant molt de…
Ramon Malla i Call
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Bisbe.
Llicenciat en teología i dret canònic per Salamanca i Roma, va rebre l’ordenació sacerdotal l’any 1948 Fou secretari del bisbe Narcís Jubany , vicari general del bisbat d’Urgell i delegat permanent de la mitra per a Andorra Durant 31 anys fou bisbe de Lleida 1968-99, i des d'aquest darrer any bisbe emèrit de Lleida En l’etapa final del seu pontificat es produí el traspàs de 111 parròquies de la Franja de Ponent, a la diòcesi de Barbastre, que passà a anomenar-se bisbat de Barbastre-Montsó Presentà recurs al tribunal de la Signatura Apostòlica contra el decret de Lajos Kada,…
símbol de fe
Cristianisme
Fórmula concisa de la fe cristiana tal com fou expressada per les esglésies primitives, que era primitivament un signe de reconeixement entre cristians.
Part integrant de la litúrgia del baptisme, era lliurat als catecúmens traditio symboli per ésser après i recitat davant el bisbe redditio symboli Les múltiples fórmules pròpies de cada Església s’unificaren vers el s IV La litúrgia n'ha mantingudes tres el símbol dels apòstols potser ja del s II, propi de Roma, conservat en el baptisme a Occident i que ha esdevingut una oració popular entre els fidels Crec en un Déu el símbol nicenoconstantinopolità 325-381 —reflex de les lluites trinitàries i cristològiques—, que és la fórmula baptismal oriental, que a partir del s V entrà també a la…
qüestió dels ritus xinesos i malabars
Cristianisme
Controvèrsia teologicopastoral suscitada a les missions catòliques de la Xina i de Malabar (Índia) als segles XVII-XVIII.
Els motius foren, sobretot, la manera d’anomenar Déu en la llengua xinesa, la qüestió de saber fins a quin punt els neòfits i els cristians podien intervenir en els ritus tradicionals dedicats a Confuci i als propis avantpassats i, finalment, quines adaptacions podien fer-se en l’administració dels sagraments Calia afegir-hi, per a l’Índia, l’adaptació a l’estil de vida dels bramans, impulsada i viscuda pel jesuïta Roberto de Nobili i el manteniment de les castes Tant aquest com Matteo Ricci, iniciadors d’un nou moviment missioner a l’Extrem Orient, es decantaren per la màxima…
pecat
Religió
Cristianisme
Acció i efecte de pecar.
El concepte de pecat expressa una experiència humana radical, comuna a tots els homes l’experiència del mal moral, un aspecte de l’experiència general del mal, que no és sinó la dimensió negativa de la mateixa experiència que l’home té d’ell mateix com a limitat i mortal negativitat òntica i també com a mal realitzador de la seva llibertat, és a dir, com a dolent negativitat moral Cada filosofia, cada religió, són intents d’aproximació a aquesta realitat simple i inassolible, que és l’home Per això el mal moral humà també ha estat objecte de múltiples explicacions, segons les diverses…
teologia
Cristianisme
Ciència que —des de la fe i a partir de les dades de la revelació— cerca de donar raó i de fer comprensible per al creient el misteri de Déu pel que fa a la manifestació i la comunicació a l’home en la història de la salvació, culminada en el Crist i expressada en l’Escriptura.
L’arrel i la connotació grecopaganes que el terme teologia tenia pesà clarament en el desenvolupament d’un concepte cristià de teologia, i, així, els primers pensadors del cristianisme primitiu dubtaren d’adoptar aquest terme, que evocava la teologia mítica dels poetes pagans Tanmateix, Orígenes i, sobretot, Eusebi de Cesarea adoptaren ja aquest terme per a designar el discurs creient sobre Déu i el seu Crist, en contraposició al que hom podria anomenar una teologia natural i en l’obra del Pseudo-Dionís, on la paraula rep ja la seva consagració oficial i serveix per a distingir…