Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Bhāsa
Teatre
Dramaturg indi en llengua sànscrita, possiblement del s IV o, si de cas, anterior a Kālidāsa.
Hom li atribueix 13 comèdies, descobertes el 1910, de tècnica rudimentària i basades sovint en la tradició èpica Destaquen Svapnavāsavadattā, Davidrachārudatta i, sobretot, Bāla-charita
Vicenç Albertí i Vidal
Història
Literatura
Teatre
Dramaturg, poeta i erudit.
De família de propietaris rurals, dedicà tota la seva vida a escriure i a estudiar, i coneixia el grec, el llatí i diverses llengües vives Bona part de la seva obra sembla haver-se perdut A la Biblioteca de Catalunya es conserven còpies manuscrites de les adaptacions fetes en 1815-29 de cinc obres de Carlo Goldoni, dues de Pietro Metastasio, dues de Molière, una de Beaumarchais, una de V Rodríguez Arellano i una de Leandro Fernández de Moratín escrites en prosa, l’acció hi és transposada a Menorca, els noms són canviats i determinats detalls són acomodats a l’època i al lloc de la…
Fermín Cabal
Teatre
Autor i director castellà.
Començà en el teatre independent amb els grups Los Goliardos i Tábano Com a director ha practicat un discutit eclecticisme, però com a autor representa un pont amb la generació anterior en la línia del compromís social Ello dispara 1990, Travesía 1991, que guanyà el premi Tirso de Molina, i Castillos en el aire 1995
vescomte d’Almeida Garrett
Literatura
Teatre
Poeta, narrador i dramaturg romàntic portuguès.
Estudià a Coïmbra, on inicià activitats polítiques de signe liberal que l’obligaren a exiliar-se el 1823 i a sojornar a Anglaterra L’any 1831, en restablir-se el règim constitucional, retornà a Portugal, i, a partir d’aleshores, ocupà càrrecs diplomàtics a Bèlgica i a Anglaterra La seva obra anterior a l’exili es manté dins les fórmules neoclàssiques Retrato de Vénus 1821, Fábulas e contos 1823, etc Sota la influència dels romàntics britànics escriví els poemes Camões 1825, de to nacionalista, que comença amb una invocació a la saudade com a expressió de la peculiaritat creadora…
prosceni
Teatre
En els teatres moderns, part anterior de l’escenari enfora del marc, davant el teló de boca, que acostuma a tenir diverses llotges (llotges de prosceni)
.
la Commedia dell’Arte
Teatre
Tipus de comèdia representada a Itàlia a partir del segle XVI, i en altres llocs, del XVII al XVIII, que se n’inicià la decadència.
Representada per còmics professionals, era una acció improvisada, amb un escenari, una trama i un desenvolupament fixats Podria ésser que derivés d’un tipus de farsa representada en època anterior a Plaute N'eren personatges destacats Pantalone i el doctor Graziano vells, Smeraldina i Colombina serventes joves, Arlecchino i Truffaldino criats joves, Cinzio i Fabrizio joves enamorats, el capità Spaventa di Vallinferno, Bombardone, Scaricabombardone personatges grotescs, etc La llengua dels personatges anava d’acord amb llur caràcter els enamorats parlaven toscà literari, les…
Alexandre Davy de la Pailleterie Dumas
Teatre
Literatura francesa
Novel·lista i autor dramàtic francès.
Es distingí de primer pels seus drames romàntics, com La Tour de Nesle 1832, fantàstica evocació de l’època medieval Però hom l’ha de considerar sobretot com un dels primers novellistes del s XIX, seguidor de la pauta que Walter Scott havia marcat en la novella històrica Les Trois Mousquetaires 1844, Vingt ans après 1845, continuació de l’anterior i Le Vicomte de Bragelonne 1848 Unes altres novelles seves són Le Comte de Monte-Cristo 1844, La Reine Margot 1845, Le Chevalier de Maison rouge i La Dame de Monsoreau 1846, també amb continuació, Les Quarante-cinq 1848 La seva…
Gyula Illyés
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg, novel·lista, assagista i traductor hongarès.
Els primers anys trenta fou un dels iniciadors del moviment dels escriptors populistes S'inscriu en aquesta tendència la seva prosa sociogràfica Puszták népe ‘La gent de les granges’, 1936 i la seva poesia primerenca, centrada en la terra natal i la gent que hi viu El 1936 publicà Petofi , monografia, de bellesa lírica, sobre S Petofi Les seves primeres novelles es nodreixen dels records de la jovenesa Koratavasz , ‘Inicis de primavera’, 1941, i Hunok Párizsban , ‘Huns a París’, 1946 Escriví drames inspirats en els tombants decisius de la història nacional, dels quals cal esmentar Fáklyaláng…
Jacques Lecoq
Teatre
Actor, director i pedagog francès.
Format a Grenoble i a Pàdua dins la tradició de la commedia dell’arte i la màscara, el 1952 fundà amb GStrehler i PGrassi el Piccolo Teatro di Milano El 1956 creà a París la seva famosa escola internacional de mim i de teatre, que deixa enrere l’austeritat anterior de mims com Copeau i Dasté per treballar situacions on predomina més la psicologia i també diferents estils teatrals, així com el so, la paraula i la llum El 1958 creà la seva companyia i collaborà amb el Théâtre National Populaire de Vilar, la Comédie-Française i, a partir del 1969, amb el Consell d’Europa Des del…
Michel Deutsch
Teatre
Autor dramàtic, poeta i assagista francès.
Influït per la reflexió sociològica sobre el poder del llenguatge, sobretot per Foucault, Barthes i Lacan, fundà el Théâtre du Quotidien i passà després al Théâtre National de Strasbourg Els seus primers títols més importants són Comboi 1980, El Sisisi 1986, Sit venia verbo 1988 i Feroe, la nuit 1989 Els anys noranta muntà obres de Schönberg Pierrot Lunaire , 1992 i WolfgangRihm Jakob Lenz , 1993, com també obres pròpies Aujourd’hui , 1991 Lumières I et II , 1995, en collaboració amb GLavaudant, J-CBailly i J-FDuroure Imprécation IV , 1996 Entre els seus darrers treballs, cal esmentar la…