Resultats de la cerca
Es mostren 8043 resultats
Antoni Puig i Blanch
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Signava sempre les seves obres Antoni Puigblanch Estudià als escolapis de Mataró i ingressà a la cartoixa de Montalegre, de la qual sortí per seguir la carrera eclesiàstica a Girona, encara que sembla que no arribà a ordenar-se El 1799 es traslladà a Madrid, on estudià llengües grec i hebreu i diverses matèries de filosofia i, amb tota probabilitat, dret a la Universitat d’Alcalá de Henares, de la qual el 1807 fou nomenat professor d’hebreu Publicà uns Elementos de la lengua hebrea 1808 En entrar les tropes franceses a Madrid, tornà a la seva vila natal El 1811, per raons familiars, feu un…
,
Antoni Pichot i Soler
© Fundació Gala-Salvador Dalí
Pintura
Pintor.
Fill de Ricard Pichot i Gironès , el 1946 la seva família s’establí a Sant Sebastià, on fou deixeble de Juan Núñez Fernández El 1964 s’installà a Cadaqués, on residí des d’aleshores Partí d’un postimpressionisme, però aviat canvià radicalment el seu estil i es dedicà a pintar composicions, allegories i éssers antropomorfs inspirats en el paisatge rocós del cap de Creus, influenciat pel surrealisme i per determinats corrents del barroc Exposà a Sant Sebastià, Bilbao, Lisboa, Madrid, París i Barcelona Des de mitjan anys seixanta una part important de la seva obra és exposada al Centro…
Antoni Ponç i Piquer
© Fototeca.cat
Història
Viatger i acadèmic.
Abocat pels seus pares a l’estat eclesiàstic, fou pensionat per la Companyia de Jesús i estudià al seminari de Sogorb i a la Universitat de València El 1746, a Madrid, seguí els cursos de la Junta Preparatòria, embrió de l’Academia de San Fernando També pensionat pels jesuïtes prengué contacte directe amb l’art d’Itàlia a Venècia, Roma, Nàpols i Herculà 1751-59 En ser expulsats els jesuïtes d’Espanya 1767 fou encarregat d’inventariar les pintures dels seus collegis a Andalusia El 1771, pensionat en part per Carles III, emprengué en forma d’epistolari dirigit a un personatge identificable amb…
Antoni Ràfols i Fernández
Música
Violinista, organista i compositor català.
Vida Es formà musicalment al monestir de Montserrat 1767-72, sota el mestratge del pare Anselm Viola Guanyà, per oposició, la plaça de primer violí de la catedral de Tarragona La "Gaceta Oficial de Madrid" del 4 de maig de 1802, citada per B Saldoni, esmenta que Ràfols escriví un tractat sobre la simfonia, i també que era prevere En aquest tractat, a més d’exposar tota una sèrie de consideracions i observacions pel que fa a aspectes de la gramàtica compositiva, Ràfols basa els principis de la seva preceptiva musical en l’autoritat del pare Josep Antoni Martí, que fou mestre de capella del…
Sant Antoni de Portmany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa al sector nord-occidental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Sant Antoni de Portmany, Sant Rafel de Forca, Santa Agnès de Corona i Sant Mateu d’Aubarca El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa 398 m alt al promontori que domina la punta de sa Torreta i hom l’anomena es Amunts terres elevades i marginals, de difícil accés els materials són principalment calcaris, l’erosió dels quals ha donat lloc a formes càrstiques molt destacades polja circulars de Corona i d’Aubarca, penjats entre puigs El fons dels polja , cobert d’argiles de descalcificació, és de color vermellós, entre les calcàries La colonització d’…
Antoni Garcia i Lamolla
Pintura
Pintor, que signava habitualment com a Antoni G. Lamolla.
Format a Tarragona i Lleida, on residí des el 1924, fou molt influït per la revista Art 1933, introductora de l’avantguardisme a Catalunya El 1934, adherit a l' Amics de l’Art Nou , reorientà la seva obra obra vers el surrealime i s’aproximà a l’avantguarda barcelonina, dins la qual s’integrà en el Grup Logicofobista Aquest any féu la primera exposició individual a la Galeria Syra de Barcelona i posteriorment, promogudes per l’ADLAN, a Madrid, a Santa Cruz de Tenerife i a París, a l' Exposición de Artistas Ibéricos El maig del 1936, a Barcelona, participà en l' Exposició Logicofobista de…
Sant Antoni
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Història
Predi del municipi de Maó (Menorca), situat damunt la costa septentrional del port de Maó.
Conegut, sota la dominació britànica de l’illa, amb el nom de The Golden Farm , forma la cala de Sant Antoni dividida en dues per una petita punta, on hi ha un desembarcador La casa és un notable edifici del segle XVIII Fou residència de l’almirall Nelson i, segons una tradició no confirmada, també hi feu estada la seva amant, lady Hamilton
Antoni I de Navarra
Història
Duc de Vendôme (1537-62), rei de Navarra (1555-62) pel seu matrimoni (1548) amb Joana III, reina de Navarra del 1555 al 1572.
El seu casament amb Joana comportà que Navarra passés de la casa d’Albret als Borbó Després de morir Francesc II de França fou nomenat lloctinent del regne 1561 En constituir-se a França el triumvirat catòlic 1562, Felip II l’atragué al catolicisme, que havia abandonat en casar-se amb Joana Morí lluitant contra els protestants al setge de Rouen Fill seu i de Joana fou el futur Enric IV de França
Antoni Vallespinosa
© Fototeca.cat
Cristianisme
Pastor anglicà.
Antic seminarista, s’interessà pel protestantisme i es traslladà a Gibraltar 1861 i a Birkenhead Liverpool per estudiar-hi teologia anglicana El 1865 fou ordenat de diaca i enviat a la colònia britànica per fer proselitisme entre els espanyols residents El 1868 anà a Barcelona, on obrí una escola i una capella fundà El Eco Protestante 1869 i obrí una llibreria religiosa Les dificultats econòmiques l’obligaren el 1871 a expatriar-se a Anglaterra La congregació de Sant Pau, que ell fundà, posseeix temple propi al carrer d’Aragó, de Barcelona És autor de Memorias de un protestante español
Antoni Puiggarí
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i erudit.
Nebot de Pere Puiggarí Serví a Àfrica, a Itàlia i al Rosselló féu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i governà Perpinyà en 1870-71 Com a arqueòleg descobrí 1845 unes importants inscripcions sobre ploms als Banys d’Arles, que copià fidelment i que foren publicades el 1847 i que han servit modernament per a estudiar els primers vestigis de llengües indoeuropees a Catalunya Deixà inèdites una gran quantitat d’estudis sobre gramàtica catalana plural femení català, interjecció, literatura els goigs, epigrafia, numismàtica, etc Tingué una considerable influència sobre els estudis…