Resultats de la cerca

D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer intentà fusionar…

La seva personalitat més coneguda fou Frederic Roda Ventura i en formaren part Josep M Vilaseca, Joaquim Xicoy, Octavi Saltor, Felip Lagarriga, Joaquim Arumí i Josep M Portabella

El 1903 es pot donar per acabada la seva trajectòria, amb la creació de la nova Unión Republicana FR aspirà a superar les diferències programàtiques que havien fragmentat el republicanisme no federal L’impuls partí aquest cop de les bases locals i provincials del moviment republicà El 20 de febrer de 1897, prop de 300 entitats participaren a Reus en l’Assemblea Popular Republicana, acte que marcà el punt de partida de Fusión a Catalunya L’Assemblea, celebrada parallelament a la de Xàtiva, al País Valencià, era part d’un procés que culminà al maig amb l’Asamblea Nacional Republicana, a Madrid…

D’ideologia marxista leninista i contrari a la reforma política democràtica, durant els primers anys de la Transició es caracteritzà pel fet de promoure violentes manifestacions al centre de Barcelona on va morir el militant Gustau Muñoz, mentre propugnava la independència d’Euskadi, Catalunya, Galícia, Balears i Canàries Al juny de 1979 una escissió fundà Resistència Catalana d’Alliberament Nacional La seva activitat durant els anys vuitanta se centrà a donar suport a moviments revolucionaris exteriors, com Sendero Luminoso o Euskadi Ta Askatasuna El 1990…

Inspirada en el pensament d’Àngel Pestaña i José Antonio Primo de Rivera, defensava el “nacional sindicalismo” “la idea española que une la necesidad de una patria independiente y digna con el imperativo de un sentido revolucionario en el orden social” El lema era “Patria Española y Revolución Social” Entre finals de 1975 i inicis de 1976 assajà expandir-se arreu d’Espanya, amb èxit limitat a Andalusia, on comptà amb suport dels Círculos Doctrinales José Antonio CJA Ferruz, amb Diego Márquez cap dels CJA, fou promotor de Falange Española de las JONS En les eleccions legislatives de 1979…

Ha tingut la seva força principal al País Valencià i a Múrcia i practica una venda molt militant de la seva premsa A Catalunya va concórrer a les eleccions legislatives de 1982 2307 vots i de 1986 5179 vots i a les autonòmiques de 1988 3358 vots Dirigent Héctor Aliu Edita Arma del Pueblo 1976-1982 i, des de 1983, De Verdad

Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este succeí el 2 d’octubre de 1931 a Jaume en la titularitat dinàstica del carlisme De mentalitat conservadora, el nou pretendent propicià, l’últim any de vida de Jaume, la reunificació de les diverses tendències carlines en una nova organització La CT aconseguí una estructura eficient en accedir Manuel Fal Conde, advocat andalús procedent de l’integrisme, a la “jefatura-delegada” del nou partit Amb ell, la Comunió s’estructurà en diferents seccions el Requeté, braç armat de la Comunió Tradicionalista les Margaritas, secció femenina, i els Pelayos,…

Fou més conegut com a PSUC-Comorera Defensava la independència política i orgànica del PSUC respecte del PCE i aspirava a ser el partit únic de la classe obrera catalana El 1952 Comorera s’installà clandestinament a Barcelona i l’any següent fou detingut i condemnat a trenta anys de presó, on morí el 1957 El substituí Evarist Massip, que encapçalà una mínima activitat centrada a l’exili El 1976, encapçalada per Josep Marlés, la formació s’incorporà al Partit Socialista de Catalunya Congrés Publicacions Treball 1952-1954 i Circulars 1954-1976

Pretenia atraure possibles militants d’ultradreta catalanista coincidint amb una temptativa de CEDADE d’aproximació al catalanisme El líder fou el pintor Josep-Anton Martí Teixidor Vitriol, provinent del nacionalisme radical exmilitant d’ERC Per contactar amb eventuals simpatitzants, CEDADE establí un acord amb el National Socialist Irish Workers Party irlandès, que facilità la seva adreça dublinesa per a rebre correspondència dels interessats en el PNSC Edità propaganda diversa i el 1980, exhaurides les seves possibilitats instrumentals, s’esllanguí gradualment A primers dels anys…

Creà un efímer nucli format a Barcelona al voltant de l’estudiant d’arquitectura Jacint Goday Prats, potser amb ajut econòmic del consolat italià Edità el periòdic Ferms quatre números, agost-novembre de 1935 i introduí el terme “totalitari” en el llenguatge polític català, que significava tant l’aspiració a un estatisme molt pròpia de la moda política dels anys trenta a Europa com el somni d’una unificació pancatalanista incloent-hi Occitània “la Catalunya totalitària” El grup no tingué major trans-cendència que la curiositat que suscitàpel seu discurs ideològic Desaparegué ben…